Blog d'en Xavier Mir

En una conjunció tan simbòlica com ha estat aquest diumenge 10 d’octubre de 2010 a les 10 i 10 del matí ha començat a circular el #votaindependencia, que vol aplegar les piulades a les xarxes socials, els apunts a blocs i els articles a premsa digital i impresa que n’assumeixin la idea bàsica i que vulguin contribuir a escampar-la.

La valoració de les primeres hores, entre la gestació i l’arrencada simbòlica, és força positiva, però el missatge ha de continuar estenent-se, guanyant complicitats i carregant-se de significats. La participació és ben rebuda sigui en el grau que sigui, des dels qui simplement fan una piulada amb el hashtag per donar-hi suport  –com @comtearnaucat, @aferranc, @laiamarques, @rnovoa @jordiku o @mgjoies– fins als qui desenvolupen la idea completa en diverses formes –casos de @jordiverdura o @jprat– passant pels qui prenen partit explícit per una de les tres opcions sense abandonar el missatge comú, que és justament l’esperit de la proposta.

D’aquesta línia darrera, en poden ser exemple les piulades que combinen el hashtag propi del partit amb el proposat com a comú o les que es limiten a expressar, en cada cas, com es concretarà aquesta opció, amb total respecte per a les altres dues. @jordimolinera, per exemple, diu que votarà el solidari  López Bofill, mentre que @ivanaranda aposta pel republicà Puigcercós i segurament no faltarà qui faci públic el seu suport al cap de llista de Reagrupament, Joan Carretero. (No en poso cap exemple perquè al moment de redactar l’apunt encara no n’hi ha cap, però espero que també s’hi prodiguin.)

Altres opten per fer la seva elaboració personal del missatge sense prendre partit, com fan @jordiiglesias [aquí un segon text d’ell mateix], @novacreativa, [també això], @jordipupi, @marsanou, @calaixwebloc, @dvallespi, @JRodriguezAlv, @RCatCiutatVella, @graccus, @rogertorrents o @carlesnoguera.

També ha estat una excel·lent notícia llegir que l’Ateneu sorgit de @canetdecideix demanarà #votaindependencia a les properes eleccions. I és que hi ha nombroses poblacions on ja s’han fet les consultes i on el sí ha guanyat, cosa que ha convertit el reclam de participació en mandat d’independència. A molts municipis la gent ja ha decidit i ha triat independencia, i arran d’això s’han constituït noves plataformes que volen contribuir a l’acompliment d’aquest mandat popular.

Per desgràcia, hi ha qui no accepta l’esperit del missatge i en redueix les opcions independentistes a dues o fins a una de sola, sigui la que sigui, cosa que resta força a la proposta. És justament sobre tot això que espero que puguem anar reflexionant els propers dies als blocs i a la premsa.

Per acabar, dues cosetes. La primera, que una pota de la campanya és demanar a CiU, a través d’aquesta aplicació de twitter –la mateixa que s’ha fet servir perquè el twitter es pugui traduir al català– que no traeixi l’esperit de la manifestació del 10 de juliol i que es desdigui del seu compromís de no fer cap referèndum d’independència a la propera lesgislatura. La segona, que he preparat un PDF sobre el motiu i la utilitat d’aquesta campanya que podeu descarregar-vos lliurement i fer arribar a qui penseu que ens pot ajudar a escampar el missatge i a dotar-lo de contingut intel·lectual i polític. El teniu al peu d’aquest apunt.