Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 7 de gener de 2009

sambori

Els xiquets europeus i americans continuen jugant al sambori sense saber que estan fent reviure un joc iniciàtic, l’objectiu del qual és entrar i tornar a eixir d’un laberint; jugant al sambori els xiquets baixen simbòlicament als inferns i tornen a la terra. Mircea Eliade

L’altre dia quan vaig fer el sambori brossià per l’homenatge que havien organitzat la gent de l’abloccedari, em vaig quedar amb la recança de no haver fet una cosa més italiana, “segons el tarannà del bloc” com suggerien els organitzadors. Però em va fer gràcia que la cosa m’eixira tan cortazariana però tant.
Passejant per la xarxa amb el sambori al cap vaig descobrir que sí que havia fet un homenatge a Brossa si no italià, molt romà. Pareix que el sambori és un dels jocs més estesos pel món i el van, potser inventar i segur difondre, els antics romans. He llegit que hi ha un sambori, gioco del clàudus (joc del coix) en deien, traçat al paviment del foro ací a Roma, però jo no l’he vist mai. 
En italià es diu gioco del mondo o della campana, al principat es diu xarranca i a les illes xinga. En gallec es diu mariola (què bonic) i en portuguès amarelinha, segurament tots dos venen de marelle que és com es diu en francès. Ací hi ha el nom del joc en un fum de llengües.
A mi m’agrada molt la paraula sambori, trobe que és molt bonica i una mica estranya, com exòtica. No sé si el joc es diu sambori a tot el País Valencià o només a Castelló. Diu l’Alcover que és la manera antiga de dir cimbori i que sambori també vol dir figura espiral (i tornem al laberint).
També rayuela em pareix una paraula preciosa (i pronunciada en portenyo més encara), pagaria un imperi (si el tinguera) per una edició de Rayuela com la de la foto. A Buenos Aires en vaig veure alguna però demanaven massa. A l’Havana me’n vaig comprar una (en realitat en vaig comprar dues, una per a mi i una per regalar) de la Casa de las Américas amb introducció de Lezama Lima que havia estat d’una tal Gladys que va subrallar la frase: “había una grotesca e irreparable escisión entre lo dicho y lo que se quiso decir“.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llibres per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent