quina xerranca brossiana més brutal ! Quanta imaginació, llibertat, vida que ens envolta, no creus ? Vaig remenant, ara que tinc un momentet, i em trobo amb apunts absolutament brutals, i em repetisc .... Bon dia Marieta !
Em sembla que ed deia així, o almenys així ho recorde dels meus anys d'estudiant (fracassat, fracassat...) de llatí. I també estava Ferrater. Trobe que n'has fet una bella entrada... per al diccionariet. Ja ho sé que no és la idea, però, a mi només vore el teu poema, em pareix que no cal cap més aclariment. Excepte dos: que jo també sóc de Castelló i que hi ha una Rayuela per ahí.
al Moll li dèiem un 'piso' (jugam a 'piso'? jugam a 'piso'?) però devien ser coses de la Base. Ara què hi pens, com és que no sé cap cançó mallorquina de jugar a 'piso'? En compensació, i abans que no me fugi, en posaré una que no l'he sentida ni cantar ni ballar a ningú modern i que m'ha vingut ara com un flash-back. Només l'apunt aquí per por que en arribar a cameva ja no m'hagi fuita.
Els soldats quan van a França troben bon camí, amb una escopetada se giren assuixí
La resta s'ha de representar. És un poema visual dedicat a Brossa i a na marions. I a tu també, allau, que l'has desllorigada. Una altra en mancaria que no te la dedicàs. Ah, i a n'aquell roseret, que l'havia conservada dins el seu cap.
Gràcies per participar!
Bon dia Marieta !
Trobe que n'has fet una bella entrada... per al diccionariet. Ja ho sé que no és la idea, però, a mi només vore el teu poema, em pareix que no cal cap més aclariment. Excepte dos: que jo també sóc de Castelló i que hi ha una Rayuela per ahí.
Ara què hi pens, com és que no sé cap cançó mallorquina de jugar a 'piso'?
En compensació, i abans que no me fugi, en posaré una que no l'he sentida ni cantar ni ballar a ningú modern i que m'ha vingut ara com un flash-back. Només l'apunt aquí per por que en arribar a cameva ja no m'hagi fuita.
Els soldats quan van a França
troben bon camí,
amb una escopetada
se giren assuixí
La resta s'ha de representar. És un poema visual dedicat a Brossa i a na marions. I a tu també, allau, que l'has desllorigada. Una altra en mancaria que no te la dedicàs. Ah, i a n'aquell roseret, que l'havia conservada dins el seu cap.