Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Me n?alegro, de tot cor, pel guardó obtingut per en Mira (València, l?Horta, 1939) (…)
L?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana li ha donat el premi Jaume Fuster (escriptor i membre del comitè central del PSAN, i espòs de la Maria Antònia Oliver, traspassat fa pocs anys).
I dic que ho celebro perquè en Mira és un dels meus escriptors de referència. Valoro, molt especialment, ?Purgatori?, editat per Proa. I força, la seva prosa periodística (els articles a la darrera plana d?EL TEMPS, els de l?AVUI…).
Persona estretament lligada al Mestre Joan Fuster ?políticament i nacionalment-, amb el decurs dels anys se?n distancià tot abonant la ?tercera via?. Una iniciativa intel·lectualment interessant d?eixir d?un cert atzucac polític-. Essent molt proper, cosa que em sembla molt rebé, al Bloc Nacionalista Valencià-BNV.
En Mira parla dels Països Catalans com a nació cultural, un servidor creu que ha de ser, a més, un projecte polític de caràcter confederal ?tan flexible, obert, i voluntari com la Unió Europea-. L?escriptor té una ideologia política social-liberal. D?això, també, no hi fa res, en discrepo.
De qualsevol manera, m?agrada la seva erudició. La finor de les anàlisis. La traducció llur dels Evangelis. Els articles que tan recorden, en la cadència i el llenguatge, a en Joan Fuster ?com ho recorden, així mateix, els treballs periodístic de l?Enric Sòria, o en Joan Garí-. I un caràcter civilitzat, de persona assenyada, entenimentada, i bona argumentadora.
Joan Francesc Mira, en Quico Mira pels amics i amigues, antropòleg, sociòleg, agitador cultural, intel·lectual, professor a la Jaume I ?on professa, em sembla, també, el blocaire i bloquista ?per allò del Bloc- Enric Gil– i valencianista. Prolífic, culte, un escriptor a qui haig d?aprofundir amb antics i nous llibres.
Des de Barcelona i des d?aquest bocí de la catosfera, moltes felicitats, Mira (el nostre país en té molta necessitat d?homes com tu, i com l?Eliseu, i com en Pep Guia, i com en Ferran Torrent, l?Agustí Cerdà, la Pepa Chesa, l?Ernest Garcia…).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic, en Mira! Aquest premi sembla, com passa sovint, voler honrar una trajectòria que no fou reconeguda en el seu temps. Però la vàlua literària d’en Mira ja ha estat recompensada per aquells a qui ell destina les seves lletres: els lectors.
Gran escriptor, gran analista i, sobretot, home de país. Dels Països Catalans. Un d’aquells referents que manquen en el nostre país. Personatge que, com ja fa molts lustres, esdevé un intel·lectual a qui la societat interessa per allò que diu.
I avui en dia, amb una classe política tan llunyana de la societat civil i dels seus problemes reals quotidians (excepte en època d’eleccions), el nostre país necessita d’homes de país com en Mira i molts d’altres, com els que cites en l’apunt.
Esperem que el poder no calli aquests homes (i els que puguin sorgir) necessaris per al nostre país.