Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 7 de gener de 2013

llibreria

Quan ho he llegit he anat a la llibreria de casa, a mirar-me els llibres i a intentar esbrinar quins dels més vells havia comprat a Catalònia. Algun Cortázar d’Alfaguara i, segur, El Company de Pavese, d’El Cangur. 

Quan era joveneta i anava a ca la iaia a Barcelona, amb estalvis o amb cèntims que em donaven les tietes, agafava el metro al Clot, baixava a la Plaça Catalunya i anava a Catalònia a comprar-me algun llibre. Era quasi un ritual, un ritual feliç.

Hi havia tornat, ara que vaig a Barcelona sovint però sempre a corre-cuita, m’havia retallat una estona, entre l’autobús de l’aeroport i algun tren, per passar per Catalònia a comprar-me algun llibre, la novel.la que estic llegint la vaig comprar a Catalònia fa quinze dies…

Quan hi anava, sovint recordava l’adolescent amb cinc-centes pessetes i ganes de Cortázar que s’hi passava hores.

Estic trista i estic farta de que em tanquen llibreries (i bars).  



  1. Va ser la meva primera llibreria de capçalera. Es deia “La casa del libro” i la señorita Enriqueta (soltera elegant de cabells grisos) ens feia el 10% de descompte. Algun dia hauré de tornar a aquesta vorera nord de la ronda de Sant Pere, tan relacionada amb la meva història familiar.
  2. Estic farta jo també que tanquin llibreries, bars, racons de lleure i xerrades, botigues artesanes, i obrin fast-foods, moda ‘internacional’. Catalonia va ser sempre la llibreria de Barcelona i a la del carrer de casa no hi trobava el llibre.
    No és un bon dia avui, per moltes altres coses.  
  3. Una persona amb qui solia parlar i ara no tinc a la vora sempre deia “les ciutats canvien per assemblar-se totes cada vegada més”. Tanquen els espais de trobada -els comerços, els bars, les farmàcies…- que fan que cada lloc sigui especial i irrepetible i obren les franquícies del que triomfa a tot arreu. Amb cadascuna d’aquestes derrotes, s’erosionen les particularitats que ens ajuden a distingir-nos a nosaltres mateixos entremig d’una massa uniforme.

    M’alegro que hagis tornat encara que sigui per una causa trista.

  4. La notícia del tancament de la llibreria Catalònia m’arriba de manera sorprenent i em sap molt greu. Vaig anar-hi fa quatre dies a comprar algun llibre per reis.
    Ja n’han tancat moltes de llibreries emblemàtiques a Barcelona, però en aquest cas el què em sap més greu és que l’espai l’ocupi un Mac Donalds.
    No és per mania al fast food o a les cadenes americanes, sinó només que un espai de cultura, mimat i estimat per molta gent queda esborrat del mapa per la uniformització d’usos u consums.
  5. Doncs sembla que alguns prefereixen anar-hi

    i menjar-se un Big Mac abans.

    Tot i que els anglesos van voler vetar-los a la publicitat dels JJOO. 

     

Respon a allau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent