Enric González, Historiras de Roma.
¿Se pueden aprender la humanidad, la belleza, el tiempo? No, no creo. Pero si hay un lugar para intentarlo, ese lugar es Roma.
Em va arribar per correu, sabia que arribaria un paquet amb un regal i volia que fóra eixe llibre. Tinc molta sort. Enmig de les coses de la vida, que un amic vaja a comprar-te un llibre que sap que voldràs nomes eixir, que l’embolique amb paper bonic (amb resultat dubtós, és una mica torpe), el pose a un sobre on escriu el teu nom i la teua adreça i te l’envie, deia que enmig de les coses de cada dia i de tots els dies, els paquetets que arriben són com abraçades.
L’he deixat a un capítol on comença parlant de Sciascia, vaig corrent a veure que diu.
Ja el tinc, a punt de lectura!
Dubtosíssim: és decididament ‘torpe’ el vailet. Un autèntic professional. Com si fóra el que posa els codis de comprovació de Vilaweb. Si ho sabré jo.
Sí, és deliciós. Jo ja tenia escrit un apunt i també anava a citar un dels fragments que dius. Estic segur que gaudiràs d’ell fins l’última pàgina.
Havia de passar (ja parlaré amb פירורי
אלפונשו quan trobi un moment). Bé, com que el llibre passa automàticament a ser ‘meu’ ja puc fullejar-lo tranquil·lament. En parlarem (del llibre). De פירורי
אלפונשו també.
“els paquetets que arriben són com abraçades”, me la quedo, amb permís 🙂
No ho podia deixar estar, òbviament. Ve-t’ho ací doncs.