Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 4 de juny de 2010

històries

Enric González, Historiras de Roma

¿Se pueden aprender la humanidad, la belleza, el tiempo? No, no creo. Pero si hay un lugar para intentarlo, ese lugar es Roma.

És una delícia de llibre, un bombonet. Si vos estimeu Roma i el castellà ben escrit ja tardeu. 

Casi nada se ha perdido. Lo que vemos es el fruto de una lenta transformación de la materia. Otras ciudades se reinventan. Roma, no. Roma mantiene una relación estrictamente pasiva con el tiempo.
 

Em va arribar per correu, sabia que arribaria un paquet amb un regal i volia que fóra eixe llibre. Tinc molta sort. Enmig de les coses de la vida, que un amic vaja a comprar-te un llibre que sap que voldràs nomes eixir, que l’embolique amb paper bonic (amb resultat dubtós, és una mica torpe), el pose a un sobre on escriu el teu nom i la teua adreça i te l’envie, deia que enmig de les coses de cada dia i de tots els dies, els paquetets que arriben són com abraçades.

L’he deixat a un capítol on comença parlant de Sciascia, vaig corrent a veure que diu. 

 



  1. Dubtosíssim: és decididament ‘torpe’ el vailet. Un autèntic professional. Com si fóra el que posa els codis de comprovació de Vilaweb. Si ho sabré jo.

  2. Sí, és deliciós. Jo ja tenia escrit un apunt i també anava a citar un dels fragments que dius. Estic segur que gaudiràs d’ell fins l’última pàgina.

Respon a j o s e p Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llibres per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent