Ja tenim títol, bé, el títol ja el teníem, però calia estar ben decidits i, finalment, tant la gent de la Drassana com jo ho estem. La novel.la es diu: Després vénen els anys.
Estic molt contenta, és el títol que ha tingut en els darrers dos anys, jo la pense amb eixe títol fa temps i trobe que és preciós. Crec, a més, que el vers de Ferrater s’hi adiu molt a la història, a les històries, que explica la novel.la. Com em deia un amic conté una noció de duració, de pas del temps però també de permanència i de memòria que m’agrada molt, molt. Em fa una mica d’impressió manllevar un vers de Ferrater per al títol de la meua novel.la, però m’agrada massa per renunciar-hi.
Després de pegar-li tantes voltes i de tants dubtes m’agradaria saber si vos agrada tant com a mi, si, com deia Xesca, vos fa vindre llegidera.
Açò ja ho tenim a la porta, en poques setmanes aquest somni serà un llibre. Friso.
Des que sé que tens una novel·la pel món que m’entra llegidera. Tinc moltes, moltes ganes de tindre-la entre les mans.
No se’n parli més! Una vegada s’ha posat nom a un ésser estimat (i un llibre ho és), ja és impossible anomenar-lo d’una altra manera. Benvingut, doncs, el DESPRÉS VÉNEN ELS ANYS. Felicitats!
A vore quan la podem llegir. Ja tinc ganes. El títol promet
ens agrada! 😉
I quin és aquest poema on surt el vers de Ferrater? Curiositat només…
És In memoriam, de Da nuces Pueris. Ací el tens:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/ferrater/danuces.html
Gràcies! M’agrada també la continuació,
… i feliçment
també s’allunyen.