A Lluís Maria Xirinacs li apliquen la llei antiterrorista per unes
declaracions, com li l’aplicaren a l’Éric per enviar correus demanant respecte
pel català, o a Francesc, de Xàtiva, per respondre a un policia en català.
En
canvi, l’extrema dreta es passeja impune pel País Valencià, i no només per a
embrutar de blau el monument als Maulets de Xàtiva i la Llibreria la Costera
(com feren la setmana passada) i atacar seus de partits
polítics, sindicats i associacions cíviques i culturals i enorgullir-se’n a les
seues revistes. També agredeixen a quasevol persona per ser de raça negra o per
portar un clauer amb la quatribarrada. I n’hi ha, fins i tot, que assassinen.
I
què fa la polícia espanyola? Encobrir-los, assegurar-los la més absoluta i
indecent impunitat. Per la policia espanyola no passa el temps. Encara deuen
pensar (és una manera de dir) en blanc i negre, excepte quan s’emocionen amb la
rojigualda amb el pardalot: la policia i els polítics responsables de la
policia, encara que porten una rosa al puny com qui porta un rave al cul.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Lluís Maria Xirinachs li arriben aquestes garrotades no tant pel que diu, sinò per dir-ho sol. Fa molt de temps que molta de la part política i cultural catalana oficial el va deixar de costat. Molt poca gent ha eixit mai ha defensar els seus actes, és més freqüentment a estat titllat d’estravagant. El cert però, és que pocs homens té la nostra terra amb tanta integritat i audàcia. Ara li passa allò del gos flac… Merda de país pussilànim
Aquesta és la maleïda espanya plurinacional que ens volen vendre els botiflers del PSC.
FINS QUAN HO AGUANTAREM ?
Protestarà Maragall (o algú?)
Ps. Escolta Cucarella, has vist la notícia del Levante d’avui que parla de la reculada del valencià? Crec que es queden curts.
Tot i que detenir-lo ara no ve al cas i és totalment innecessari i
semblem més ganes de fer soroll que res, el que va dir és del tot
inadmisible. Tot i dir-ho en un context en que parlava de no violència,
declarar-se amic d’ETA i a més justificar-los dient que els crims dels
espanyols són més grans, és inadmisible. Ni hi ha crims millors i
pitjors. ETA mata, mata a qui considera opressors, opressors potser
com Ernest Lluch o molts representants el·legits pel poble. I mata amb
crueltat. Els crims dels espanyols no són més cruels. Potser els
etarres a la presó no tenen ungles, però les victimes d’ETA ja no tenen
vida. Recordem també les seves últimes actuacions a Catalunya després
de l’entrevista amb en Carod. El primer que van fer va ser declarar una
treva només a Catalunya només perquè els nostres enemics poguessin
acusar en Carod d’haver pactat amb ells (que era el que deien des del
primer dia), cosa que ell sempre ha negat. Suposo que amb això només
volien sembrar odi pel mig i posar violència en les nostres
reïvindicacions. Ja veiem que s’auto-consideren representants del poble
quan ningú els ha votat i el
seu partit polític germà que mai ha tingut la valentia de renunciar a
la violència per jugar a la democràcia, tampoc és que tregui uns
resultats extraordinaris, ja que els que volen alliberar el seu país,
per sort són més llestos i saben com no s’allibera un país.
Encara que diuen que volen la llibertat del seu país, les seves
actuacins no han fet més que posar pals a les rodes. En una societat
democràtica, el que han de fer és deixar les bombes i anar a votar. O
una cosa o l’altra, però és incoherent voler fer les dues.
Jo vull la independència, però si per ser lliures em de posar una bomba, prefereixo no ser-ho.
Considero que el senyor Xirinachs ha estat una persona molt important
per al país, però últimament sembla que ja no actua amb el seny i
serenitat d’abans.
Que l’admiració que sentim per la seva figura no ens faci perdre de vista la gravetat de les seves afirmacions.
La meva resposta és clara: No es pot ser amic d’ETA.