Quan Joan Fuster va dir que “el País Valencià serà d’esquerres o serà”, no
ho deia perquè rebutjava que l’empresariat autòcton s’implicara en la recuperació
cultural i lingüística del País Valencià. Feia aquesta afirmació perquè sabia,
per coneixement empíric, que l’empresariat valencià és servil i llepó al poder
polític fins a extrems vergonyants. L’empresariat valencià és fins i tot capaç de posar la cara alegre mentre fa de cornut i paga tots els vermuts.
Un exemple de fa poc: quan els governs d’Alemanya i França anunciaren que
posarien un peatge per als vehicles pesants que usaren les seues autopistes,
els empresaris valencians anunciaren la mort de les seues empreses, la debacle
de l’economia valenciana. Tanmateix, durant anys han estat pagant -i paguen- el
peatge més car d’Europa: el peatge espanyol de l’AP7, i no els hem sentit mai
piular un sola frase de queixa per aquesta continuada extorsió. I no crec jo que
callaren -i callen- perquè cap dels governs autonòmics i estatals els haja retornat de
sotamà l’import dels seus peatges. Pagaven i callaven. Paguen i callen. Potser aquest peatge no
afecta negativament la seua competitivitat.
Al País Valencià les associacions empresarials són cortesanes i servils en
grau superlatiu. Revolen com una grapallada de borinots al voltant dels
polítics en el poder per veure quines molles els cauen. Per més que els grans
negocis públics els facen empreses de Madrid i a les empreses valencianes els
deixen tastar només quatre engrunes. I a canvi de fer costat al PP
en campanyes com l'”Agua para todos“,
contra l’estatut de Catalunya o el que els ara els mane Camps, Rajoy i la seua
banda d’acabacases.
Ara les patronals del País Valencià i de Múrcia s’han unit per a crear una
“regió” conjunta, la Región del Mediterráneo
Central. Aquest invent no és nou. L’engendraren durant el franquisme, i se’n
deia Sureste. Aquesta regió franquista pretenia mutilar Alacant del País
Valencià, i l’havien de conformar, a més d’Alacant, les províncies espanyoles
de Múrcia, Albacete i Almeria.
La iniciativa patronal d’ara ve a ser la mateixa cosa i té idèntica
intenció antivalenciana. Fan el que els mane el PP. Serien capaços de vendre sa
mare per fer pinso. I barat a no res: quatre engrunes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tenim una classe empresarial real al País
Valencià, només tenim comerciants i botiguers ficats a empresaris, incapaços d’adonar-se’n
del punt d’inflexió en el que ens trobem (globalització, societat de la
informació i la comunicació, …) i per tant amb capacitat nul·la per prendre les
decisions que ens permetin anar integrant tots els canvis (que en són molts,
importants i vitals per al futur) que van produint-se a la nostra societat i
que són els que marcaran a curt, mig i llarg termini el nou marc de les
relacions empresarials a tots els nivells. Exemples hi han molts, Toni n’ha
ficat dos l’autopista de peatge i la unió de les patronals del País Valencià i
de Múrcia. Aquest últim exemple és més greu del que sembla, ja que suposa repetir
el mateix error una vegada i altra, com si els productes del sud del País Valencià
i els de Múrcia no anaren mai cap a Europa. Ja fa alguns anys, veus acreditades
han deixat clar la importància de potenciar el corredor del mediterrani (arc
del mediterrani, Euram o Països Catalans) corredor aquest clau per al País
Valencià o Múrcia, però evidentment això suposa pactar amb els catalans del
Principat, i amics, això si que no! fins ahí podríem arribar! deuen pensar els
nostres comerciants i botiguers, prefereixen les engrunes del “mercado interior”
que les possibilitats que ofereix un mercat potencial de 400 milions de
persones a Europa, i es que, d’on no hi ha no se’n trau!!!.
Abans anar amb el diable que amb els catalans, diran aquests especuladors sense escrúpols que només en saben que d’Espanya. El sr. Camps i aquests barrugos deurien de preguntar-li als llauradors de l’Horta d’Oriola la gràcia que els fa d’anar junts amb els veïns de baix. Fa només dues dècades mai no mancava l’aigua en aquestes terres (ploga o no ploga, forment en Oriola), però d’ençà els murcians van decidir posar milers d’hectàrees d’espartars en regadiu, al Baix Segura només arriben que pixums. Qui ha furtat l’aigua secular als valencians del sud? D’això ningú no en diu res i tota la culpa la tenen els catalans. Quina barra i ara el Camps li donen una medalla per defensar el interessos murcians! Què et sembla Toni?