Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Ens tempta el dimoni espanyol
Fa uns anys Mari Pau Janer va ser finalista del premi Planeta. Ara l’ha
guanyat. Ferran Torrent va ser finalista l’any passat. Aviat li tocarà
guanyar-lo. També caldrà fer travesses sobre qui serà el proper a entrar en llista,
el proper escriptor o escriptora en català que s’agafarà una excedència
indefinida de les lletres catalanes per provar fortuna amb les lletres
espanyoles, és a dir, el proper finalista del premi Planeta.
Fa la sensació com si intentaren convèncer-nos, a manera de campanya
persuasòria, que aquesta dèria que mantenim encara alguns i
algunes d’escriure en català és cosa ridícula, anacrònica: literatura de pobres,
mediocre literatura de categoria regional. I perquè quede clara la nostra condició de literatura inferior, a Frankfurt ens conviden com a subalterns dels espanyols, i calla i dóna gràcies.
De més a més, l’atenció mediàtica de què gaudeix la literatura en espanyol
en els mitjans “nostrats” és gairebé d’escarni (a la literatura catalana). Com
si estigueren conxorxats. Com si no patirem prou espanyolitis amb
l’alonsomania!
En canvi, la literatura catalana només apareix als mitjans de comunicació,
aliens i “nostrats”, de cos present. La presència mediàtica dels escriptors en
català és sempre in articulo mortis. Com a molt, hi apareix de refiló, de
rasquinyada. O no apareix ni per espitllera, com a les emissores del PP, Canal
9 i Ràdio 9.
Només faltava que ens feren dentetes amb les desercions de la Maria de la
Pau Janer i el Ferran Torrent…
Com si ens digueren: I tu, pobre escriptor en català, a què esperes per a passar-te
al bilingüisme exitós i ben pagat? Tindràs més diners i gaudiràs de més fama. I
si sents irrefrenable el desig, perquè et rosega el cuquet sentimental de la
llengua vernacla, pots dedicar un parell de caps de setmana a l’any per
escriure algun relat en català, ara que viuràs com un marahà de les lletres gràcies
a l’espanyol.
I si encara ho critiquem, ens diuen que som ressentits i envejosos. Ho
tenim agre…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si pensen que fins que no escriuen en castellà o guanyen un gran premi en castellà no son ningú, doncs que es queden amb el seu castellà i les seues noveletes mediòcres. Tan sols cal fixar-se en la polèmica de Juan Marsé sobre la qualitat de les obres presentades al Planeta, de la família Lara, per cert. (Ara els col·locaran en alguns dels seus mitjans espanyols com Antena 3, La Vanguardia o l’Avui…?)
Si és així, si pensen això, doncs que es queden a Espanya i que no facen d’escriptor de cap de setmana escrivint literatura en català, perquè en el fons Maria de la Paz Janer i Fernando Torrent no deixen de ser igual d’espanyols que Juan Marsé o Manuel Vázquez Montalbán. Espanyols d’un espanyolisme assumit i convençut de que la literatura amb majúscules, la de qualitat, la de presitigi, la que es mereix ocupar planes als mitjans espanyols, i espanyolistes, com El País, és la castellana.
Però com deies en un altre post, que s’apanyen ! Però això si, que després no ens vinguen fent la mà amb les seues xorrades de patumets de la literatura catalana, perquè llavors tindrem tot el dret del mon de fotre-los una patada al cul i enviar-los a Madriz, a que continuent donant-los intel·lectuals a la Pàtria única i indivisible que dirien Rodriguez Ibarra ( i quina barra !) Ministre de les bellotes i Bono general de todos los ejercitos.
Afortunadament mai m’he comprat un premi Planeta, espere que cundeixca l’exemple.
Salut !
En el cas de Janer, l’única cosa lamentable és que Gabriel Janer Manila és més conegut per ser el pare de la criatura que per la seua obra -aquesta sí- literària.
Encara no ho hem vist tot. Cada dia que passa els catalans tenen menys escrúpols a afegir-s’hi al projecte espanyol. La pela sempre és una bona escusa. Ens demanen comprensió per a qui ha de guanyar-se les garrofes. Mentre no tinguem un estat que puga donar feina a tota la gent de la cultura, esport o ciència, sempre estarem ofrenant glòries a Espanya. Ara és la Janer, ahir el Pedrosa, despús d’ahir el Buenafuente o la Trinca. Tots acaben en els braços del gran estat colonitzador. Després, com dius, escriuran algun articlet en vernacle i prou; potser, fins i tot, militen en alguna organització cultural catalana per allò de la consciència. Els espanyols s’han adonat que la millor forma per aculturar-nos és, primer empobrir-nos, i després pagar-nos. Mireu el Zaplana, en veure que la comunitat científica no donava suport al secessionisme lingüístic, va acabar comprant els científics, i ara ja tenim l’Acadèmia blavera. Amb diners torrons!
La qüestió és: són la Janer i el Torrent bons escriptors? Ha perdut la literatura catalana alguna cosa amb aquestes desercions pecunàries? Jo crec que la literatura castellana no guanya res amb aquestes dues peces, de la mateixa manera que no aportaven gaire a la literatura catalana.
Pel que fa al castellà, l’única narrativa viva i creativa és la hispanoamericana.
Pel que fa al català, aquests dos (coje el dinero y echa a correr) han optat per "pan para hoy y hambre para mañana". Mai no podran sentirse còmodes en la literatura espanyola perquè a la llarga, Roma no paga…
Quevedo sin Villegas