Ahir no vaig poder participar a l’acte solidari amb Vilaweb, la meva intenció era fer-ho però la primavera ha volgut recordar-me la seva arribada amb una al·lèrgia que em fa plorar ulls i nas. Els meus estornuts haguessin estat discordants.
De qualsevol manera hi vaig ésser, no per estimació a Vilaweb, Maresma i Partal i la seva gent, que en tinc i molta sinó perquè Vilaweb té la raó i l’Ajuntament no. Perquè Vilaweb usa la llibertat de premsa de manera professional, respectuosa amb la veritat i els lectors. Perquè Vilaweb és un diari honest i no mereix ésser objecte de querelles interessades en desvirtuar la seva honestedat. Perquè sóc ciutadana barcelonina i m’avergonyeix l’obstinació de l’Alcalde fins a l’últim moment en el manteniment insostenible d’una decisió i actitud errònies.
Perquè cal fer ostensible davant de la societat que Vilaweb és un diari honest, honorable i lliure i que el diàleg i no l’amenaça és l’eina de la democràcia per a resoldre el conflicte.
Per aquestes i moltes d’altres raons semblants ahir i avui i demà sóc solidària amb Vilaweb.
(I fins i tot, en saber de l’èxit de l’acte d’ahir al Col·legi de Periodistes, gairebé he deixat de plorar i esternudar!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ajuntament de Barcelona té totes les de perdre en aquest litigi. Per què ho fa? D’antuvi per la primarietat del seu alcalde, però també per una voluntat decidida a posar totes les traves i, si potser anul.lar, a qualsevol activitat independentista que vagi de veres. I Vilaweb, com les Consultes i SI, hi van. No pararan, a vegades emparant-se en les lleis i altres en la sacrosanta prudència. Compte, el cas de Vilaweb és només un capítol, la guerra és més àmplia. Però els guanyarem i imposarem la independència.
Narine, Carme, Narine va molt bé contra l’alègia. Què t’he de dir, tu saps perfectament el que et convé. Millora’t!
L’acord de retirada de la querella s’ha aconseguit tenint present que Vilaweb “manté la informació original dels fets tal i com va ser redactada”. Aquesta fermesa per part dels responsables de l’empresa és un fet absolutament insòlit en el nostre país i posa en evidència un camí que massa vegades no prenem -amb o sense motius- per assolir els objectius nacionals que ens mereixem. Cal efectivament felicitar en Partal i tots els seus pel formidable exemple.
sabrem mai que va passar aquell dia?
Espero que els nous inquilins de la banda mar de la Pl. de Sant Jaume (Que esperem que no siguin els que hi ha ara) hi facin bona neteja.