El 10 d’abril de 2011 és una data d’importància cabdal, extraordinària, que no indica el punt d’arribada sinó el de sortida. El trajecte des d’Arenys de Munt a Barcelona ha estat dur i fins i tot aspre per a organitzadors i la molta gent voluntària que l’han fet possible però per al país ha estat una acció salutífera i revificadora, ha encetat discussions obertes i ha esvaït tabús imposats. La independència ha sortit de l’armari, ha passat d’ésser una paraula oculta i patrimonial a formar part del vocabulari cívic.
Les consultes han transformat el tauler polític. Les negres han fet un contraatac brillant que ha desconcertat l’altre bàndol, ha fet una jugada guanyadora.
La independència juga les peces sàviament, no busca un final de partida amb taules sinó fer l’escac i mat. El jugador mestre estudia intel·ligentment els moviments de l’altri i els propis, fa simulacions, dibuixa escenaris, provoca errors, si convé sacrificarà una peça , fins i tot una torre o una reina, per a guanyar amb la jugada final.
Ahir la participació va ser molt rellevant, amb escreix ha demostrat la seriositat de la consulta i la força del missatge que inclús ha impel·lit uns ciutadans a dipositar a l’urna vots negatius. L’èxit del “Barcelona decideix” ha estat extraordinari però més ho ha estat que el procés hagi instaurat en la normalitat de l’imaginari ciutadà la possibilitat d’un futur independent , sobirà, per a Catalunya.
El camí és obert i ample. No és possible obviar-lo. La partida és llarga i difícil, cal jugar-la amb intel·ligència. La independència juga i guanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La situació de Catalunya és com la d´aquell que fugint dels perseguidors arriba a una plaça a la que van a parar seixanta carrers; de tots en surt gent que encercla l´empaitat, l´abraona i li fot cops de puny i puntades de peu; l´encalçat, des del terra, mira per on pot escapar-se. Cal ser ràpid, allò ja no es pot aguantar …. i qualsevol retard pot ser definitiu i desolador.
(tant de bó CDC ho entengui).
Tot correcte. Ara bé, cal que una formació amb tres diputats i acabada d’autoescindir-se entengui que no pot marcar el full de ruta d’una altra que en té 62 amb molt bona part de la confiança de molts ciutadans i ciutadanes.
¿Qué tendrá que hacer este país para que los políticos escuchen la voz de su gente? ¿tendrá al fin que pasar el pueblo por encima de sus políticos?, un millón de personas vajo el lema “SOM UNA NACIO”, respuesta política cero, dejar pasar el tiempo como si eso no hubiera sucedido, más de ochocientas mil personas depositando su voto, el partido en el poder CDC se está planteando abstenerse en la votación del próximo miércoles, esto es lo único que el pueblo de Catalunya podemos esperar de nuestros políticos, después de la consulta del día 10 únicamente están pensando en quien ser pone la medalla, no se han enterado que no hay reparto de medallas, que no se le está pidiendo a un partido, se le está pidiendo a todos los partidos que escuchen la voz de su pueblo y obren en consecuencia.
Tal vez tendremos que ir un día el millón de personas al Parlament de Catalunya a decirles a nuestros políticos, que el poder y la decisión reside en el pueblo, no en los escaños del Parlament.