Dimecres, 18 de maig de 2005. TV3: 22h. Programa: "Aquest any sí!", commemorant el triomf de la lliga aconseguit pel Barça. Dos periodistes: Xavier Torres i Xavier Valls, si no recordo malament els noms.
He sentit vergonya aliena observant les preguntes efectuades per aquests dos "periodistes" (sic!) durant el programa. M’he sentit malament. Era una mescal del Tómbola (de Canal 9, País Valencià) i el Salsa Rosa (d’un canal espanyol). Sort que els futbolistes no són tan curts com ens volen fer creure i han aconseguit capgirar una mica la truita.
Salut i llibertat!
Marcús.
Amic Marcús. Totalment d’acord amb el teu comentari. Els jugadors es ruboritzaven davant les banals i estúpides preguntes dels dos personatges que has citat. Quin sentit té preguntar tantes bestieses.
Aprofito per remacar l’encomiable actitut de determinats futbolistes que donen la cara i no defugen responsabilitats en parlar, per exemple de pol´`itica. És el cas, per exemple, del sabadellenc Oleguer Presas, que no amaga (perquè hauria de fer-ho?) el seu independentisme i no té cap probleme a denunciar públicament les actituts caciquils de l’alcalde Bustos. Per ell seria més còmode amagar el cap sota l’ala i limitar-se al tòpic del "Visca el Barça i Visca Catalunya". Però s’arrisca. I això, en aquest món de merda en qeu vivim és ja una gran cosa.
Enhorabona Oleguer.
Sento discrepar de la majoria en el cas Eto’o. No veig perquè havia de demanar disculpes per dir "Madrid cabrón, saluda al campeón" en un acte íntim i espontani de celebració blaugrana. Que potser estava fent declaracions. O és que era una roda de premsa? Per favor!!!!!!!
Jordi (Terrassa)
En general -llevat de algunes excepcions- els periodistes esportius son un veritable desastre. Amb el que si són molt bons és destrossant el nostre idioma.