MARCÚS
(@marcroca)
Sempre s’ha dit que els catalans som bons pactant i, a mi, em sembla que o és una farsa històrica o la cosa ha canviat de bat a bat, i ara són els espanyols els bons pactistes.
Constantment els partits polítics d’obediència catalana (CIU, ERC i ICV) quan van a pactar a Madrid ja ho fan amb les cartes marcades i sobre la taula. Aquestes cartes sempre són patètiques i per tant qualsevol millora (coses dels pactes) sembla una gran victòria i no deixa de ser tornar al punt de partida.
Ja n’hi ha prou d’anar a pactar posant les cartes els altres. Cal anar-hi amb cartes pròpies, amb un objectiu de màxims, i ja rebaixarem nosaltres (si volem), i no al revés!
Arribarà un dia que un diputat català al Congrés es trobarà una cagarada sobre el seu escó i pactaran que el diputat espanyol que hi ha defecat enretirarà el “trunyo”, i encara li acabarà donant les gràcies per la deferència. O sigui, l’escó tornarà a ser com abans, net i polit, però, això si, haurem pactat i haurem millorat el punt de partida (que, prèviament, haurà marcat el diputat espanyol tot deixant el seu excrement en forma de carta marcada).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la imatge final és prou descriptiva de la marxa i maneres en que Espanya fa política a Catalunya. Prengui “política” com a substantiu o com adjectiu; una pena, a salvar i a engegar també en dos sentits, diria.
Important o no (els símbols són importants, sobretot quan tothom inclòs el PSC ha dit que no volia el Bono i després de l’has d’empassar), el fet és que el PSOE pot imposar el candidat. No es té força per pactar i per tant no es pot anar de bon pactista.
El millor, com que amenaçant-los no s’obtindrà res, és votar-hi en contra. En el pitjor dels casos quedarà allí solet i punts pels partits catalans per haver mostrat un xic de dignitat i coherència, que s’acaben traduïnt en molts més beneficis que quatre cadiretes a la cambra.
I en el pitjor, potser el PP hi dóna suport i es gesta un Frente Nacional.Doncs endavant, sembla que és el que el PSOE cercava amb aquest nomenament.
De totes formes ho dubto, el Duran es mor de ganes de reconèixer-lo…ah, res, sols volia copiar un fragment interessant al voltant d’aquest personatge per entendre per què el Bono pot ser un bon president del Congrés per alguns
Com explica Eugeni Casanova en el seu llibre Viatge a les entranyes de la llengua, els antics companys d’institut de Duran, a la Llitera, recorden que ell era l’animador del Cara al sol entre les files de nois abans d’entrar a classe. El càrrec d’animador de l’himne de la Falange no era mai fruit d’un sorteig, sinó dels mèrits fets pels alumnes, i, en aquest apartat, Duran i Lleida era qui en feia més: “es passejava amb posat altiu entre els xiquets formats, controlava estretament els alumnes que pronunciessin totes les síl·labes de l’himne, denunciava els qui no s’esforçaven…”.
Si el PSOE vol posar-hi aquest paio que ho pacti amb el PP que segur que està d’acord.
Trobo que fan bé els partits catalans de no voler en Bon com a President del Congrés. Ni oblidem ni perdonem els insults i menys quan no hi ha disculpa previa (De fet, ahir vaig llegir a La Vanguardia que Bono havia dit que als nacionalistes calia donar-los un cop al cap amb la guia telefònica). Hem de començar a no transigir en temes menors com aquest (que com dius, és més simbòlic que altra cosa) per “marcar territori” quan arribin els temes importants.
Per cert, recordem que Duran va prometre que no votarien a favor de la investidura e ningú que abans no hagués publicat les balances fiscals. Vull que siguin (CiU i el altres) en això encara més intransigents del que estan sent ara.
Per a mi té la importància de l’actitud, del gest, del símbol, de la constatació d’una actitud prèvia de fermesa davant de les properes negociacions, pel fet de que no votar en Bono és un pas previ no computable i que, en cap cas, ha de ser valorat com a una consecució dels catalans.
Com tu dius no podem permetre que es caguin a la nostra taula, ha de ser una cosa impensable per a ells, i votant en Bono ja s’hi han cagat, …els hi estàs dient que, a partir d’aquí, poden fer el que els hi surti dels nassos (que de fet ja ho fan) però a més amb el teu consentiment.
Ben cordialment
Com va dir aquell, als catalans ens perd l’estètica, mentre els bascos són pragmàtics i van a la seva. Si volen posar Bono de president que el posin, però demanem contrapartides reals. és com amb els pressupostos i d’altres assumptes. No publiquen les balances fiscals, no t’aprovo la llei de dependència; no tenim concert econòmic, voto en contra els pressupostos o una moció de censura amb el PP; collons, calen, collons.
Del tema Bono, el millor ha estat el comentari del portaveu del PNB, que ha dit que és bo que el Bono quedi delimitat al Congrés i no entri al Govern, perquè “es bueno que los cabestros estén bien acotados” …
Veieu? això és parlar clar i català …
Avui has tret un bon tema. No sé què és més vergonyós com a tema d’actualitat, si les trifulques d’Esquerra i companyia per tenir grup parlamentari o el tema Bono. El segon em sembla més greu: a què ve tanta tonteria? Si CiU no vol votar Bono perquè no hi vota en contra i ens deixa a tots tranquils una estona? Per què fan tants escarafalls? Per què Mas diu que en “prendrà nota”? De què ha de prendre nota? Si tan dolent és el candidat que no el votin i ja està, recollons! En lloc de queixar-se tant per què no se’n recorden del que van dir de les balances fiscals (que també em sembla un altre tema mediàtic de titular del moment) de que no pactarien si no es publicaven? S’ha de ser burro per pensar que el PSOE les publicarà abans de pactar. Jo crec que no ho farà ni abans ni després però en tot cas estic convençut que això és inútil ja que mai no s’utilitzarà per pactar el règim comú de finançament a la LOFCA; el PSOE no ha embogit completament. Però bé és igual. Van insistint en que es publiqui la informació (que hem llegit ja tots als diaris) i que si no no pactaran, fins que vénen les eleccions i de sobte… ni ho esmenten!! Increïble! I ara la polèmica és per Bono!!!
Estem arribant a nivells surrealistes de ridícul polític. Un es pot sentir nacionalment català; però cal admetre que el PSOE està fent política en aquests moments infinitament millor que els partits anomenats d’obediència catalana; d’obediència catalana a les ximpleries, diria jo.
L’interès de CiU és evidentment que si no voten Bono no poden pactar fàcilment el suport del PSOE al membre de CiU a la Mesa. Ja em diràs! Quin tema polític més apassionant!
Votaran Bono, negociaran la investidura sense les balances fiscals, s’oblidaran del túnnel de la Sagrada Família (un altre tema-titular) que també deien que l’exigirien, i així anar fent. Pur papanatisme.
A més poso en du
Perdona Marcus,
però a part que trobo molt encertat el teu article, voldría fer-te saber que Reagrupament.Cat hem obert una causa al Facebook.
La causa Renovem
ERC. Ara podem!, és per donar suport a la candidatura renovadora RCat.
RCat està format per militants, simpatitzants
i amics d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i té com a objectiu la
renovació estratègia i ètica de la política independentista.
Per això us demanem el vostre suport per
aconseguir la total renovació d’ERC per fer-la de nou el partit referent i
majoritari que lideri el moviment polític per la independència dels Països
Catalans!
http://apps.facebook.com/causes/75642?recruiter_id=12293054
Salut i independència!