[NOTA PRÈVIA: Avui, l?apunt és
llarguet. Si aneu al final de l?escrit el podeu imprimir en format pdf]
No sé si estem en un moment històric, però que la cosa està
molt mogudeta està clar. Vint-i-tres
anys de Pujolisme amb un líder carismàtic, una forma de fer política molt
característica i qui dia passa any empeny, fins que arriba una nova generació.
Després, al 2003, Mas guanya Maragall.
El federalista (em refereixo a l?ex-líder socialista) es converteix en president
de la Generalitat
després de passar uns dies de cadàver polític i, en el fons, això li ha pesat
durant aquests tres anys. Esquerra
fa una aposta estratègica que ja es
veurà si funciona amb els anys, i fa President al cadàver polític Maragall. CIU no accepta mai això d?estar a
l?oposició havent quedat primers en les eleccions i després d?haver-se
acostumat a tocar poder durant més de dues dècades. Esquerra deixa de ser un satèl·lit de CIU, i això ho fa trontollar tot.
A més, es posa damunt la taula el tema de l?Estatut,
per la qual cosa, a part de parlar del dia a dia polític, s?aconsegueix parlar de temes identitaris que, al meu parer, ha
estat molt profitós, tot i que no ho sembli -el temps dirà-. Amb tot, també
crec que en aquesta nova legislatura que s?encetarà l?1N també cal posar sobre
la taula un altre tema que creï debat identitari, per exemple el dret a
convocar referèndums per part de la Generalitat.
Gestionar, tothom ho pot fer més bé o més malament, però quan
es treuen aquests temes, encara que puguin crear una mica de malestar (o molt),
llavors sorgeixen les propostes reals
que cadascú té pel futur del país, la política a mig i llarg termini, no el
dia a dia. Catalunya no és una empresa
és una nació, per tant necessita a més d?una bona gestió, posar els
projectes de país sobre la taula. I, després d?aquestes dues dècades ja comença
a ser hora de parlar-ne. La
Dictadura ja queda lluny, i una nova generació pot votar i
governar, havent-se preparat sense els estigmes del règim que ens precedeix.
Dit això, on ens
trobem? Doncs, en un merder de collons! Al meu parer,
aquest merder és bo, i aportarà coses noves que, si actuem bé, faran canviar l?status quo de Catalunya. [segueix un bon tros]
Però, a veure,
centrem-nos amb les eleccions de l?1N. En primer lloc
es pot percebre un cansament, un desinterès, una desconfiança i un pessimisme
immensos. Aquest fet, juntament amb el descrèdit dels partits polítics, les
moltes eleccions viscudes (patides) en poc temps, la tragectòria de l?Estatut i
la falta de costum de governs multipartidistes, a més de la sempre complicada
disjuntiva esquerra-dreta / Catalunya-Estat Espanyol, ha creat una situació
molt complexa en la política catalana, fins
al punt que ja no es busca quin partit t?agrada més, sino intentar veure què
t?interessa més votar per tal que no sorgeixi el diable en forma de Govern de la Generalitat.
La veritat és que no sé com aniran les eleccions, tot i que
sembla ser que la previsió del 50-40-20 pot ser la que passarà. Amb
tot, un parell de diputats amunt o avall pot fer canviar molt les coses, per
tant, ja cal esmolar bé les calculadores que la cosa no serà gens fàcil. Per
una banda sembla molt clar que el Full de Ruta Mas-ZP
està escrit molt minusiosament. Però, per l?altra, res fa pensar que un nou Tripartit no es pugui reeditar.
Pensem que CIU juga al tot o res, enemistant-se amb tothom i, que tres anys són
pocs per comprovar que l?aposta estratègica d?Esquerra ha donat els fruits
esperats.
Observant al meu
voltant, he pogut comprovar que els que van votar ERC
les darreres eleccions es poden passar amb gran facilitat a l?abstenció o al
vot en blanc. Els que van votar al PSC posen molt en dubte la marxa forçosa de
Maragall i l?arribada de Montilla, i tiren moltes floretes a ICV. Per tant,
poden ser dos factors importants en els resultats d?aquests tres partits. Pel què fa al meu entorn convergent,
noto que les vísceres dels més convençuts estan a punt de rebentar, però no
percebo massa nous votants, per tant, si és així, la campanya agrassiva de CIU
haurà servit per unir molt als convençuts, però no tant per aconseguir masses
de vots noves. No sé com reaccionaran aquestes vísceres si no recuperen el
poder.
ICV podria donar la
sorpresa pujant molt, però això potser només passarà a
Barcelona, i no a les altres tres circumscripcions electorals, ja que allà
Esquerra hi té molta força, i el debat identitari hi predomina per sobre
l?ideològic. El PPC no crec que es
bellugui massa, tot i que no en tinc ni idea si pujarà una mica, es quedarà
igual o baixarà. La veritat, tampoc m?importa massa, sóc dels que creuen que
parlem massa d?aquest partit. Ignorant-los en treuríem més profit. Alhora, sóc
contrari de satanitzar-los. Això que ha fet CIU del notari, és ben patètic, no
ho entenc. CIU i el PP tenen moltes polítiques en comú, i trobaria bé que si
sumen les apliquin. Parlo de polítiques d?immigració, econòmiques,… no de
polítiques d?interès nacional.
A la gent de CIU i
ERC que estan dubtant d?anar a votar, si que els diria algunes coses: Tant la majoria absoluta com la possibilitat d?aprovar lleis està en 68 diputats (ara sumen 69). Sense posicionar-me pel Pacte Nacional -no
té perque ser la millor opció- el què si que em faria il·lusió és que CIU i
ERC sumin més que fa tres anys i que el PSC no arribés a 40 diputats [Aquests dos resultats, em farien valorar
positivament els resultats]. Si CIU i ERC no arriben a sumar 68 diputats,
prescindint de qui governi, no podran aprovar lleis conjuntament, no tindran la
paella pel mànec en els grans temes d?interès nacional, i això si que podria
ser un gran daltabaix. Són molts els que
dubten entre anar a votar, fer-ho en blanc o escollir una d?aquestes dues
opcions, per tant, potser val la pena mullar-se i votar amb el nas tapat una d?aquestes dues opcions, però és que cal votar per evitar mals majors. I,
sino, pregunteu als francesos d?esquerres com ho van haver de fer quan van
votar Chirac per evitar un govern de
Le Pen. Doncs, a votar, encara que
sigui amb el nas tapat. I, ja arribaran nous temps i millors. I, no patiu, que rodaran caps en la pròxima legislatura.
No votar no servirà. La premsa en parlarà l?endemà, però no se?n farà cas i es córrer el
perill de fer sorgir amb força el populisme
a través de nous partits frikies. I, votar en blanc -preferible a no votar-
tampoc crec que aporti gran cosa, tot i
que és un vot molt lloable.
Tornant a la
legislatura que deixem enrera, no accepto que sigui tant nefasta com ens volen
fer creure. En sóc crític, sí, però és mentida que
hagi estat tant nefasta. De relliscades
quotidianes se n?han fet titulars als diaris, això és el què ha passat. Els
mitjans de comunicació i altres poders fàctics, a més d?un cert descontrol
partidista dins del Govern, han creat aquest estat d?opinió generalitzat. Però
jo no ho veig tant negatiu.
Per altra banda, hi
ha l?efecte Montilla. Ja vaig dir en el seu moment,
per activa i per passiva, que no es
tracte de l?origen sino del projecte de país que té. Per sort, em sembla
que no ha cuallat el tema de l?origen, per tant, si realment baixa respecte els
resultats de Maragall, s?haurà donat un toc d?atenció a la gent que vol posar
sobre la taula un problema que no és.
Tot i això, tampoc estic d?acord amb els que tenen un autèntic temor existencial
a la possibilitat que Montilla acabés sent President. Dependria de molts
factors que aquest fet fos nefast per Catalunya. Suposant que es reedités el
Tripartit, amb ERC i ICV més fortes, per exemple, es podria collar més al PSC.
Tampoc ens hem d?oblidar que aviat hi haurà eleccions a l?Estat Espanyol i, si
ZP aconsegueix la majoria absoluta, moltes coses podrien canviar.
Relacionat amb
Montilla, sovint m?han arribat veus que diuen que l?origen andalús d?aquest
farà despertar molta part de la immigració de l?àrea metropolitana. No hi estic d?acord.
Possiblement algú se senti cridat a votar Montilla pel seu origen, però
considero que la intel·ligència dels immigrants (i, encara més la dels seus
fills) està massa infravalorada. L?immigrant
no és imbècil, només ha nascut en un altre país i prou! Com qualsevol
persona, el que vol es que s?apliquin bones polítiques, no pas que es crein
guetos representatius al Parlament. Tant de bo no m?equivoqui, no tant per
haver-la encertat, sino perque voldria dir que som un sol poble, amb diferents objectius polítics, però un sol poble.
Cal recordar que no és el mateix votar a les eleccions catalanes que a les
espanyoles. Per tant, qui es pensi que el PSC pot aconseguir tants vots en
aquestes eleccions com en les espanyoles, va errat. Per una simple qüestió:
Aquí hi ha cinc partits amb representació parlamentària, mentre que al Congrés
-tot i haver-n?hi molts més- només n?hi ha dos que acaben decidint. En les
eleccions al Congrés, és normal votar PSOE, com a alternativa al PP. Aquí, hi
ha molt més a escollir.
Per altra banda, sóc dels que pensen que no s?ha de
combatre cap enemic extern, en tot cas reaccionar des de dins i, sovint, qui
posa més pals a les rodes no prové de la immigració, sino que té un llinatge
impecable, però prioritza els interessos particulars i desborda un autoodi
immens. Confio molt més amb el criteri
dels malanomenats immigrants que amb el despreci de molts catalans de socarrel.
Per últim, voldria fer un esment al què es cou fora dels partits polítics. Em sembla
que no m?equivoco si dic que la societat
civil està molt activa en temes de reconstrucció nacional. Ens trobem en un
moment de molta activitat, tot i que difícil d?articular, a causa de la mà
llarga dels partits polítics i de les constants comteses electorals. Però,
l?activitat hi és, i molt activa. Per tant, a mesura que la cosa partidista es
vagi calmant, aniran cuallant aquestes múltiples iniciatives en fets concrets.
Personalment, algunes coses que veig necessàries són: Reclamar el dret de convocar
referèndums, reclamar les llistes obertes (serà el poble qui fiscalitzi la
feina feta pels polítics), reclamar el concert econòmic i la publicació de les
balances fiscals i internacionalitzar les reivindicacions nacionals. No crec que sigui demanar la lluna,
simplement una mica més d?activitat democràtica.
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un post ple de sentit comú i reflexions que hauríem de tenir en compte cada dia. Gràcies.
Això de les llistes obertes serveix per països dignes i cultes (adjectius que no es poden aplicar a Catalunya), no a països que deixen morir als dictadors al llit i que donen la victòria electoral a que els traeix (o sigui a Mas l’estatucida). A un pais com el nostre tots els que es diguéssin Abad serien diputats i cap Zamora sortiria elegit, Som un pais lamentable on s´han de fer llistes al Senat amb cognoms començats per a, b, c…per garantir que sortiran elegits. Mai cap capdellista al senat comença per z,Y o X. La gent és burra i inculta (excepte els que voten ERC) i ja és hora que ho diguem clar.
Considero molt assenyades les seves reflexions sobre la immigració. Vaig arribar-hi l’any 1971 des de la meva Extremadura natal. Em vaig integrar immediatament, ajudat per la meva estada i posterior arrelament a la Segarra, on vaig fer com a pròpia i familiar la llengua catalana. He fet Catalunya la meva Nació i conec trenta-nou de les seves comarques (em falten conèixer el Montsià i la Garrotxa).
Des de les primeres eleccions democràtiques, en les quals vaig votar la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, he votat sempre partits catalans, sense referents espanyols (ni germans, ni federalistes, ni cosmopolites, ni internacionalistes). Ara, simplement, aspiro ser ciutadà d’un nou Estat europeu.
Penso que només estem votant persones. No veig en cap partit que se’ns digui quina societat volem. Tots, sense excepcions, han optat per una societat consumista i capitalista; i això ho hem vist al llarg de tots aquests anys. No ens estimem la terra, només de paraula, sino només cal mirar els ‘totxos’ arreu i el poc amor a la terra. La societat que ara mateix tenim és decadent i sobretot molt nacionalisme de paraula, però pocs fets. Només subvencions, xecs, ajuts, tres per cent, resumint, una gestoria. A mí no m’agrada aquesta societat i cap partit, ni un, ni dretes, ni esquerra, ni ecologistes, ni extrema dreta, ni no sabem què, han dit res de res de sortir d’aquesta societat consumista i capitalista.
Salut a tothom.
Un article molt bo, descriptiu i perfecte per un dia de reflexió com el que tindrem demà.
Jo no acabo de veure clar que les reivindicacions nacionals siguin sempre tractades com a propostes secundaries, quan reportarien nous drets i més poder als ciutadans si s’assolessin.
Salutacions
Només un detall. Dins la llista de coses que s’estan movent trobo a faltar la més important de totes. El redescobriment de la nostra història que està fent http://www.histocat.cat.