[Basat en fets reals].
El titular ho diu tot. Durant un parell de mesos he estat fent un treball de camp extremadament rigurós;-) He comptabilitzat els llibres que els usuaris dels FGC (línia Terrassa-Barcelona) i del metro (línia verda) fins a arribar a 100 (vès, sóc de lletres, i això em facilitava molt la tasca d’explotació de dades!), i els he distribuït per idiomes i formats.
Concretamennt, per ser més exhaustius en els resultats de l’estudi, puc dir que els períodes estudiats han estat gener-març, de 7h a 8h del matí i de 18h a 20h del vespre, en dies laborables.
La metodologia emprada ha estat “l’allargament de coll amb un esforç visual gens menyspreable”, sempre aplicant la tècnica dissimuladament.
Però, anem als resultats, que és el què importa, no?
| Format / Llengua |
Català |
Castellà |
Anglès |
| Total | 17% | 78% | 5% |
| Paper | 76 | 16 | 5 |
| Llibre electrònic | 1* | 2** | 0 |
*1 Leqtor. **1 Leqtor i 1 Kindle.
Podem comprovar que, en unes línies de ferrocarrils amb un percentatge força elevat de catalanoparlants, els nivells de lectura de llibres en català estan sota mínims, a no massa distància dels llibres en anglès -cosa que no és pas dolenta-.
Les raons? No per conegudes són menys importants. Els lectors en català no tenen problemes per canviar d’idioma de lectura, cosa que a la inversa no passa en el mateix grau de satisfacció. La indústria editorial distribueix gairebé la totalitat de llibres en català també en castellà, cosa que a la inversa no passa. Els llibres en català, en algunes ocasions, es llancen al mercat després que l’edició castellana, cosa que al revés és difícil trobar. I, no és gens extrany haver de pagar més per poder llegir en català que en castellà. Aquests, i d’altres, poden ser els motius que justifiquen aquestes dades. Per tant, de feina en tenim, i molta!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!