Em preguntava fa uns mesos si, actualment, té sentit editar discos.
No deixava de ser una reflexió en veu alta. Però, algunes notícies
aparegudes els darrers dies fan pensar (sinó afirmar) que el món de la
indústria musical està canviant, i molt. Cal posar-se les piles i
adaptar-se als nous temps. Llegeixo a l’Avui que el “single” reneix.
El 2009 les vendes totals de música han caigut a l’Estat espanyol un
17% respecte al 2008. Tot i aquest descens general, l’any passat es van
vendre 20 milions de cançons soltes a través de botigues digitals, quan
el 2006 la xifra no arribava a les 800.000. A això cal sumar-hi el què
ja havíem comentat des d’Escacc, que els vinils estan vivint una època de recuperació per l’interès en aquest format.
L’àuge del format single pot comportar canvis en la forma de treballar dels músics. De fet, ja trobem alguns casos que van experimentant en aquesta línia, com és el cas de La troba Kung-Fú que penjarà una cançó cada setmana al seu web.
El grup català va més enllà, i regalarà cada set dies un joc-cançó amb
la particularitat que cada internauta podrà realitzar la seva pròpia
versió on line. Això no treu que el proper abril acabin publicant el
disc sencer.
Segons Marçal Lladó, de la discogràfica Bankrobber, no és normal “que les cançons hagin d’anar obligatòriament de deu en deu” De fet, aquesta discogràfica no para d’innovar, i acaben de llançar el web paracetamolmusic, on Jaume Pla (Mazoni) produeix cançons noves, normalment versions, que tenen sentit únicament dins el context digital.
El consum és molt diferent. Es pot afirmar que qui compra cedés és un home de més de 35 anys, mentre que els que acudeixen a la botiga digital són, sobretot, joves de menys de 30 anys,
grans usuaris de sales de concerts i festivals, que han descarregat
molta música d’Internet i que s’han sensibilitzat darrerament amb els
artistes.
Continua llegint a Escacc.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!