Aquests mateixos mitjans tradicionals tracten amb ganes la informació de societat, política o economia, però s’equivoquen -a parer meu- al tractar-se a si mateixos. Si ens aturem a estudiar un simple recull de premsa especialitzat en el tema (els mèdia) podem comprovar que es repeteix el mateix esquema, la mateixa temàtica diàriament. Per una banda, aquests reculls de premsa acostumen a tenir com a única font d’informació els propis mèdia tradicionals. Aquests mèdia tradicionals, massa sovint parlen només de si mateixos i sense perspectiva de futur ni de present. L’excepció acostuma a venir de mitjans especialitzats en temes econòmics (penso amb La Gaceta de los Negocios, Cinco Días, Expansión,…).
El temes que els mèdia dediquen als mitjans de comunicació, sovint es repeteixen, i parteixen d’una mentalitat clàssica. Es parla de moviments en els grups comunicatius, de canvis relacionats amb els RRHH, dels efectes pràctics de la crisi, de TV i ràdio com sempre les hem entès, de moviments en les graelles de programació, d’algun cas -diguem-ne, amb perdó- exòtic de censura o crims contra periodistes, de guerres d’audiències -mal enfocades-, etc… i, quan un tema és notícia -com passa massa sovint-, tothom en parla i d’una forma més o menys idèntica (tirem massa d’Agències de Notícies!).
Si el què vols és trobar temes innovadors en aquesta temàtica, t’has de dirigir o bé a dirairs internacionals com The Guardian o The New York Times o, directament, a blocs especialitzats. Si esperes temes innovadors i amb criteri als mèdia tradicionals, vas ben pardut. S’aprofundeix poc, i quan es fa, acostuma a tenir forma d’opinió, entrevista o reportatge. Però, això passa massa poc sovint.
Cal profundir en els models de negoci i acceptar que no se sap massa bé cap a on tendeixen a anar els mèdia en general.
Quan es fa notícia d’algun estudi o informe, s’acostuma a quedar la notícia amb els quatre titulars, i tots iguals, no es llegeix la lletra petita, no s’aprofundeix, i crec que decantar-se per aquests petits detalls pot aportar algunes respostes.
La falta de modèstia i transparència en el tractament dels temes sobre els mèdia resta credibilitat als mitjans, una credibilitat que cada vegada serà més necessària si es vol fer créixer les marques que actualment ens ofereixen la inforrmació.
En definitiva, els mèdia es tracten malament alhora d’informar-se de si mateixos. Cal ampliar el ventall de les temàtiques, cal apostar per temes innovadors, cal arriscar-se a tractar nous temes i cal tractar-los de forma sincera i contextualitzada. És molt necessari que així sigui, per tal que la crisi no els passi una factura irreversible.
Parlar d’audiències dient que “jo la tinc més grossa” i tergiversant la font d’informació no aporta res, cal apostar per noves formes d’estudiar les audiències, com les audiències qualitatives, com el target dels usuaris, per tal d’aprofundir en les noves formes de negoci que aporta la publicitat en l’actualitat. Cal tenir present que els usuaris d’avui en dia són multitasca, que toquen vàries tecles alhora. Cal estudiar l’usuari actiu i oblidar l’usuari passiu que ja no és. Cal no oblidar la comunicació mòbil, encara que encara sigui minoritària. Cal avançar-se al què ens ve a sobre. Les xarxes socials no són una simple moda, cal anar on està l’usuari, no esperar que aquest torni a nosaltres a canvi de res. La multicanalitat és una realitat i els mèdia estan mutant, per tant no podem seguir anomenant-los com sempre i quedar-nos tan amples. La programació a la carta i la fragmentaciió de les audiències, sumat a les ganes de participació dels usuaris 2.0 no es pot obviar, perque és un fet empíricament demostrat. La multiplicitat de canals fa que ens haguem de replantejar les coses. Ja no ens podem quedar amb que tot és o un diari, o una ràdio, o una TV, o una revista… Cal adaptar-se als nous temps, acceptar-ho i actuar en conseqüència.
Podem amagar el cap sota l’ala, però mentre no moguem fitxa, mentre no arrisquem, un altre ho farà per nosaltres, i el temps córrer…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!