Ja n’arribarem a tenir de teca per comentar, ja!
El
26 d’octubre de 2005, a l’antiga
Olla de Grills, vaig escriure un apunt de política-ficció: “
El model PNB, és factible per ERC?”. La filosofia de l’apunt és ben actual. Amb tot, cal interpretar-lo en el context històric que el vaig escriure.
Seguirem atents, que la cosa promet…
El model PNB és dificilment exportable a ERC per una sencilla raó, no hi ha cuixa, no hi ha caish, el catalanisme-sobiranisme-independentisme no disposa de lobies com per a tenir un grup de gent treballant a sou del partit només fent d’ideòlegs, el PNB ho pòt fer perquè toca cuixa i tenen pasta.
A can repúblicà no hi ha prous recursos com per mantenir un grup de gent filosofant i fotent-se palles mentals, per això tothom vol entrar al govern o als càrrecs públics.
Crec que la prioritat per a ERC hauria de ser establir un full de ruta clar del que volen fer. Això és el que interessa als seus posibles votants. A partir d’aqui ja poden organitzar el partit com vulguin
El model PNB a ERC és inaplicable. Ells, els del PNB, saben tirar un pas enrera per agafar embranzida i fer-ne tres o quatre. Posaré un exemple: l´Ibarretxe s´apartarà, es quedarà quiet i, si cal, postposarà el referéndum. L´Urkullu el passarà, es convertirà en l´interlocutor de Madrid, en treurà (a canvi del que sigui) unes bones transferències pel País Vasc i quan les tinguin, tornarà a sortir l´Ibarretxe i el seu pla.
Aquesta maniobra, és pensable a ERC ?.
Com que som una nació que va més enllà del Principat, cal un líder mediàtic que trepitge el el territori i faça Països Catalans. Dins de la Generalitat de Catalunya no podria fer aquest paper.
Cal un candidat per a cada Generalitat o govern autonòmic, un Secretari General que controle el partit i un líder mediàtic que faça Països Catalans i agite les conciències de la població.
ERC presumeix de voler ser un partit que aprofundeix en la democràcia, per això l’assamblearisme en la seva organització interna. Llavors, en aquesta línia, és molt millor que el principal càrreg del partit no estigui al Govern, i que el principal càrreg que el partit tengui dins el Govern no estigui al capdavant del partit. Així, el president podria convertir-se en un element corrector de la política institucional que fan els càrregs electes.
De sabis ées rectificar, i segurament en carod és el més hàbil dins d’ERC. Fa pocs anys ja es va plantejar des de la militància la separaciò de liders del partit i personatges a govern però ells (Carod and Puigcercòs van a nar a la seva i es vigilaven mutuament). Ara, Carod rectifica: és un gran cop d’efecte mediàtic que el pot dignificar interna i externament. Bé, ja veurem, però caldrà molt més que cops d’efectes per aconseguir l’objectiu independentista pel que se’ns va votar i se’ns reclama. No sobra ning’u a ERC, però cal que cadasc’u trobi el seu lloc i el seu espai. SENSE HUMILITAT no arribaran enlloc!!!!!