MARCÚS
(@marcroca)
3 de juliol de 2007
0 comentaris
Chris Cornell versionant “Billie Jean” de Michael Jackson
Extret de Cultura21.cat:
El geni del grunge madura
Chris Cornell: Carry On
Chris Cornell no té absolutament res a demostrar. El frontman
dels mítics Soundgarden, que després va gravar tres notables discos amb
el supergrup Audioslave (tot just separats, amb el retorn de Zach de la
Rocha a Rage Against The Machine), va debutar en solitari el 1999 amb Euphoria Morning
?un parell d?anys després de la separació de la seva primera banda?.
Aquest àlbum mostrava un nou Chris Cornell, que deixava enrere
l?electricitat i la foscor de Soundgarden per abraçar temes bastant més
reposats i intimistes, però igualment força inspirats. Llavors ningú va
dubtar del seu geni com a compositor. La història es repeteix, i ara
que Audioslave són història, Cornell publica el seu segon àlbum en
solitari. Carry On comença amb un inici trampós: els enèrgics riffs inicials de No Such Thing
fan pensar en temps pretèrits, però de seguida el tema passa a una part
acústica que representa l?esperit de l?àlbum (tot i que la tornada,
bastant fluixa, compti de nou amb les agressives guitarres inicials). Poison Eye ?que podria formar part perfectament del meravellós Superunknown de Soundgarden? recupera el pols rocker i la inspiració. Una altra de les peces destacades és la irresistible She?ll Never Be Your Man, així com la irrecognoscible (afortunadament) versió del Billie Jean
de Michael Jackson. La resta de l?àlbum conté peces més o menys
encertades de regust soul, tot i que s?hauria agraït una mica de
tisora: amb deu o onze temes Carry On guanyaria moltíssim.
dels mítics Soundgarden, que després va gravar tres notables discos amb
el supergrup Audioslave (tot just separats, amb el retorn de Zach de la
Rocha a Rage Against The Machine), va debutar en solitari el 1999 amb Euphoria Morning
?un parell d?anys després de la separació de la seva primera banda?.
Aquest àlbum mostrava un nou Chris Cornell, que deixava enrere
l?electricitat i la foscor de Soundgarden per abraçar temes bastant més
reposats i intimistes, però igualment força inspirats. Llavors ningú va
dubtar del seu geni com a compositor. La història es repeteix, i ara
que Audioslave són història, Cornell publica el seu segon àlbum en
solitari. Carry On comença amb un inici trampós: els enèrgics riffs inicials de No Such Thing
fan pensar en temps pretèrits, però de seguida el tema passa a una part
acústica que representa l?esperit de l?àlbum (tot i que la tornada,
bastant fluixa, compti de nou amb les agressives guitarres inicials). Poison Eye ?que podria formar part perfectament del meravellós Superunknown de Soundgarden? recupera el pols rocker i la inspiració. Una altra de les peces destacades és la irresistible She?ll Never Be Your Man, així com la irrecognoscible (afortunadament) versió del Billie Jean
de Michael Jackson. La resta de l?àlbum conté peces més o menys
encertades de regust soul, tot i que s?hauria agraït una mica de
tisora: amb deu o onze temes Carry On guanyaria moltíssim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!