Pols d'estels

Plutó i Caront, la seua lluna més gran, són ja visibles des de la nau New Horizon de la NASA que fa gairebé 10 anys abandonà la Terra. El pròxim 14 de juliol, si tot va bé, farà un vol rasant pel sistema plutonià.

Plutó encara era considerat un planeta quan fou llançada la nau. Un any després, el 2006, els astrònoms reunits a Praga van rebaixar-li l’estatus i el passaren a planeta nan com ho vaig explicar aleshores. Les protestes als Estats Units de polítics i gent del carrer foren sonades pels arguments emprats. No debades Plutó havia estat l’unic planeta del sistema solar descobert per un estatunidenc. Fins i tot la NASA va haver de fer un comunicat de premsa explicant que malgrat el canvi d’estatus de Plutó, l’objectiu de la nau es mantenia i que cientificament encara era interessant.

Deu anys més tard la degradació de Plutó sembla assumida i compresa per tothom. Ara cal fer ciència i preparar-se per obtenir les primeres imatges pròximes d’un objecte llunyà del cinturó de Kuiper.

Però des del 2005 han passat moltes coses al voltant del tema Plutó. Per començar s’hi han descobert uns quants satèl·lits nous. Els enginyers en el control de la missió debaten preocupats si tants satèl·lits al voltant del planeta nan no indiquen la presència d’un anell de residus al seu voltant. Un problema gros si cal corregir la trajectòria prevista de New Horizons en l’últim moment….

Mentre va arribant la nau, aquesta va fent ciència. Podeu veure la pel·lícula time-lapse de Plutó i la seua lluna més gran, Caront, que van ser fotografiats des d’una distància de rècord fa unes setmanes.

Plutó i Caront van ser observats amb l’instrument Long Range Reconnaissance Imager (LORRI) de la nau al llarg d’una setmana, entre el 25 i el 31 de gener de 2015.

La sèrie de fotografies, que després va ser convertida en pel·lícula, va ser obtinguda com a part de la segona campanya de navegació òptica de la missió, per a definir millor les posicions de Plutó i Caront, en preparació al pas proper de la nau pel planeta nan i les seues cinc llunes, el 14 de juliol de 2015.

Plutó i Caront van ser observats durant un gir complet de cadascun dels dos cossos, és a dir un “dia” a Plutó i Caront, que dura 6.4 dies terrestres. La primer imatge de la sèrie va ser presa quan New Horizons es trobava a només 203 milions de quilòmetres de Plutó. L’última va ser presa 6 dies i mig més tard, i des de 8 milions de quilòmetres més a prop.
El tentineig, fàcilment visible en la pel·lícula en el moviment de Plutó, mentre Caront gira en la seua òrbita, és a causa de la gravetat de Caront, que és un objecte gran ja que té un vuitè de la massa de Plutó, i la grandària de la Península Ibèrica. Realment els dos cossos giren al voltant del centre de masses comú.

Cada exposició va ser d’una desena de segon de durada, massa poc temps per a poder veure les llunes més menudes i molt més dèbils de Plutó. New Horizons encara està massa lluny del planeta nan i de les seues llunes per a resoldre formacions superficials. Ja s’aniran veient en els pròxims mesos. Continuaré informant.

Imatge 1: NASA/APL/Southwest Research Institute.
Imatge 2: Imatge artística de la nau espacial New Horizons, que s’acosta a Plutó i la seua lluna més gran, Caront el 14 el juliol de 2015. Crèdit: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute (JHUAPL/SwRI).