Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 19 d'abril de 2013

Haurien d’estar prohibits

El científic valencià Enric Marco Soler opina sobre els resultats de l’aplicació de llum LED en la seua ciutat. Els efectes negatius en la salut pesen més que l’estalvi energètic.

L’astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco Soler va coordinar l’estudi “La contaminació lumínica generada per LEDS blancs” que va posar en qüestió l’eficiència i l’impacte d’aquestes lluminàries adoptada en la província de València.

Per què es va instal·lar amb tan poc debat la tecnologia LED en la il·luminació urbana?
És una tecnologia relativament nova per a il·luminació exterior, i ha arribat per a quedar-se. No obstant això, abans d’implantar-la no s’ha fet cap estudi cost-benefici durant tot el cicle de vida dels LED, des que es construeixen fins que es desbaraten i es reciclen. I el reciclatge és complicat ja que en els components electrònics del LED hi ha metalls pesats que són nocius per al medi ambient. No és vàlid que es diga que una vegada construït, el llum LED és energèticament més rendible que l’usual llum de sodi. Cal tenir-lo tot en compte. Només en els últims anys han començat els primers estudis acadèmics sobre el cicle complet de vida i la seua eficiència. I els resultats, de moment, revelen que els llums de sodi són encara més eficients. Les empreses han venut el seu producte centrant-se només en el consum i sense tenir present els problemes col·laterals del seu ús.

En Buenos Aires es reemplaçarà el 70 per cent de les lluminàries. I l’argument és que estalviaran un 50 per cent de consum elèctric i que l’impacte ambiental serà positiu, quin és la seua opinió?
Quan es diu açò, s’està parlant de l’estalvi per lluminària. No obstant això l’estalvi podria ser molt major si en comptes de canviar els llums es fera abans una bona auditoria luminotècnica i energètica en tot Buenos Aires. S’ha fet? ….

Continua …

Aquesta auditoria hauria de respondre si falten o sobren lluminàries, si estan ben distribuïdes, si els carrers estan ben il·luminats, o manca llum, o si hi ha massa potència reactiva que es paga però no s’usa, entre altres qüestions. A més, els LED són dispositius electrònics que funcionen amb corrent continu. Per a instal·lar-los en il·luminació exterior, que funciona en corrent altern, han d’incorporar un transformador de corrent que es calfa, i, per tant, també es consumeix energia. El de l’impacte ambiental positiu no ho entenc. Es refereix que, com duren més, la seua construcció i ús implica un impacte menor en l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera? Açò és la història de sempre. Encara no he vist un estudi seriós sobre aqueixa afirmació.

Hi ha contaminació lumínica?
Si el LED és de color blanc, el problema s’agreuja molt més ja que el component blau de la llum blanca es difon més en l’atmosfera d’acord amb la llei de dispersió de Rayleigh (recordeu el fons blau del cel, que prové de la llum blanca del Sol) i, per això, es produeix major enlluernament als vianants, als vehicles i major contaminació lumínica en el medi natural ja que s’observarà molt més lluny.

Quins són les seues conclusions?
Nosaltres estudiem bàsicament la contaminació lumínica causada per l’enllumenat públic de l’àrea metropolitana de València sobre els tres parcs naturals més pròxims. Però des de l’estiu passat, un projecte de la Diputació de València, l’organisme provincial, va incentivar la implantació dels LED en més de dos-centes poblacions properes a la ciutat. Tot això sense estudis tècnics ni ambientals. L’únic argument va ser l’estalvi per lluminària. A més, posteriorment vam comprovar que s’estan instal·lant LED de llum blanca, que des del punt de vista físic, mediambiental i de salut humana són els més nocius. Aquesta llum arriba més lluny, enlluerna més, afecta les comunitats animals i vegetals, sobretot els insectes, i finalment també la salut humana. Els insectes no veuen en el mateix rang espectral que nosaltres. Ells són cecs al color roig i, no obstant això, veuen molt bé el blau i l’ultraviolat, que nosaltres no podem veure. Una llum blanca, siga de LED o d’altre tipus, amb el seu necessari component blau, els atrau moltíssim. Els insectes voladores utilitzen els astres per a volar. Si observen allà lluny un llum blanc malgasten la seua curta vida, potser de només un dia, per a volar cap a ell. Creuen que estan seguint la Lluna quan realment giren al voltant del llum i solen morir d’esgotament, de fam, per electrocució, depredats o simplement es queden cecs.

I l’efecte en els humans?
Hi ha estudis molt qualificats sobre com incideixen sobre la salut humana les llums blanques o blaves en la il·luminació nocturna. L’ésser humà és un animal diürn. El cos s’adapta als cicles dia/nit a través d’un mecanisme que es troba en la glàndula pineal. El transmissor de la informació és l’hormona melatonina que només se segrega en hores nocturnes. No obstant això, si es detecta alguna llum blanca, o blava durant la nit, s’inhibeix la producció de melatonina ja que s’interpreta que és de dia i, per això, en vigília. L’efecte d’aquesta cronodisrupció sobre la salut és l’envelliment prematur, problemes cardiacs, alteració del somni, deterioració cognitiu, trastorns afectius. A més, nivells baixos de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Vostè viu en una zona on ja està començant aqueixa conversió, com és la seua experiència quotidiana?
La meua experiència és negativa ja que s’estan implantant sense control, sense estudis tècnics i a més sense tenir en consideració afectacions mediambientals. Part de la població protesta per l’excessiu enlluernament, o per no tenir una il·luminació uniforme ja que algunes vegades la llum no arriba a terra. No obstant això, la majoria de la població no expressa encara la seua opinió ja que no s’ha plantejat que la contaminació lumínica siga un problema. La tecnologia és nova a València. Ja veurem que passa dins d’uns mesos.

Hi ha consens entre governs i empreses sobre aquesta tecnologia.
L’argument és únicament l’estalvi a curt termini sense avaluar tot el cicle de vida dels LED. Hi ha altres mecanismes per a estalviar molt més eficients que ja he exposat. Cal reconèixer que els LED han vingut per a quedar-se, però encara no són suficientment eficients per a substituir als llums actuals de sodi d’alta pressió. Si bé els LED blancs reprodueixen millor el color dels objectes que les llums de sodi, aquest suposat benefici no compensa els problemes mediambientals. L’obstinació d’instal·lar LED de llum blanca és totalment estúpid, haurien d’estar prohibits. En Espanya les llums amb component blau (color blanc) estan totalment prohibits en els parcs naturals. No obstant això, no es diu gens de les proximitats als parcs, la qual cosa és un absurd ja que aquesta llum els arriba directament.

Font: Redacció Z

Enric Marco Soler: “Deberían estar prohibidos”, Diario Z, 3 d’abril 2013

Foto: Instal·lació de LEDs a Nova Escòcia, Canadà.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cel fosc per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent