Ecos del Cosmos: Cràters a la Lluna
La Lluna, el satèl·lit natural de la Terra, és ben present al cel, sobretot quan està en fase de quart creixent o lluna plena. A aquest objecte celeste ja li dedicàrem un programa fa uns mesos però se’n mereix molts més. Objectiu de poetes i enamorats, des de sempre el nostre satèl·lit ha format part de l’imaginari col·lectiu, com podem escoltar amb la veu de Lorena Hernandez al principi del programa on conta la llegenda de Selene, la Lluna, i el seu amant Endimió.
Però que més podem dir des del punt de vista astronòmic? Per exemple que és l’únic objecte al cel del qual podem veure’n detalls a ull nu. Avui parlarem dels dibuixos de la Lluna i com aquests dibuixos han anat rebent noms. Noms de vegades estranys, confusos i de vegades pròxims. Històries que ens portaran ben lluny, a viatjar per la literatura i on alguna dona en serà la principal protagonista. Avui, la Lluna i els seus cràters.
Podcast, Ecos del Cosmos, 13 de juny 2014
Tornem a parlar de la Lluna, de la deessa Selene i del seu amant Endimió, però també dels seus cràters i muntanyes, i dels qui els posaren nom, sobretot de l’astrònoma Mary A. Blagg, amb referències a Jules Verne i Plutarc. Continuem amb el llibre Brahe i Kepler de M. Pilar Gil. I a més, la nostra secció habitual Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.