Durant el periode electoral Rodríguez Z. es vanà amb veu cridanera que ESPAÑA era l’estat europeu que més creixia econòmicament, que estava vacunada contra el mal de l’atur, que les pensions estaven assegurades, que donaria 400 € a tot espanyol fos ric o pobre, que l’IPC s’escrivia a ESPAÑA amb minúsculas, que no hi havia crisi, etc.,etc. Al final dels mítings pujava a l’escenari el Gran Mag, Solbes, per a rebre els aplaudiments de la concurrència.
A l’endemà de les eleccions el PSOE deixà de parlar de creixement econòmic i inicià la nova narració de l’estat de la qüestió que passà gradualment de “desacceleració” a “crisi estentòria”; l’atur s’incrementa implacablement, les pensions futures entren en un núvol ambigu, els 400€ que començaria a cobrar tota la ciutadania el proper mes de juny arribaran quan sigui però no a les mans de les persones amb pensions o rendes baixes…
De la mateixa manera Rodríguez Z. i el PSOE asseguraven que complirien des del Govern tot allò que l’Estatut català els obligava. Un nou engany per a aquells que hi confiaren i li donaren o no el vot. El finançament és part del nucli dur estatutari, el que ens pot donar múscul, embranzida i estatura, com ho és la bilateralitat govern català-espanyol, el tractament entre iguals que respecta la nostra dignitat col·lectiva, el deure de conèixer el català de tot ciutadà de Catalunya i els drets històrics amb la supremacia de les lleis catalanes sobre les espanyoles que ens singularitza políticament i cultural com a nació. Sembla albirar-se que res no tindrem.
Solbes ha parlat clar del finançament i la bilateralitat, ho ha fet amb veu baixa i fosca, sense mirar-nos als ulls, des de la tarima com si fossim criatures d’escola: hi haurà un acord sobre bases a l’agost- acord amb totes les Comunitats- per a reformar la LOFCA i incloure-hi el nou mètode de càlcul del finançament i instaurar-lo l’any 2010 amb caràcter general , amb excepció del País Basc i Navarra.
I ara sí que Solbes ha proclamat que hi ha crisi econòmica i que el Govern no està disposat a deixar de ser l’amo dels diners de Catalunya. Solbes es declara, pel que fa a les obligacions pecuniàries de l’Estatut, morós i insolvent.
I mentre, el Govern socialista català es nega a fer una cimera de tots els partits catalans per a prendre decisions i enfrontar-se al Govern socialista espanyol. El President de la Generalitat, Montilla, Secretari General dels socialistes catalans no pot convocar-la perquè encara no ha decidit si seguir al servei del seu partit o de Catalunya, si ser socialista o ser català.
El PSOE guanyà les eleccions espanyoles gràcies a la collita de vots dels electors catalans.. I són aquests vots els que llastren l’única decisió possible honorable del President de la Generalitat.
Montilla té avui els peus de plom, 25 vots de plom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No únicament el Tripartit està “dat i beneit”. Moltes més coses. Sabrem estar a l’altura ? Normalment es tracta de tirar coets i alhora de la veritat, agafar el que “graciosament” et concedeixen……… Ara sembla que fins i tot han perdut la vergonya. El despreci, els i pot sortir més rentable (amb CiU i ERC a matadegolla i amb els 25 “soldadets de plom” guaitant amb ulls cavernosos des del fons del mar……..). Algú diria que volen enfrontament….. per ofegar-nos com als “soldadets de plom” i acabar d’una vegada amb el “desbarajuste” i l'”excepció” – fantasiosa – de las “autonomias”.
“Ante la actual coyuntura de crisis economica, lo razonable, es aplazar la “negociación”….(sobre finançament). “no parece lo mas razonable abrir una discursión entre comunidades”.
Exactament. La llei no està per complir-la (Estatut), sino per una aplicació graciosa. Pero mes enllà, l’Estatut retallat, ni tant sols planteja un canvi de model. La “legalitat” està de la seva banda, per molt que alguns polítics “nostrats” encara estiguin en el temps de “dissimula” a veure “que cola”. Ho dic per lo de la bilateralitat, que alguns a aquestes altures, encara ens volen fer creure que es desprén del “nou” Estatut.
Tribunal Constitucional: lectura dels advocats de l’Estat i “retallada” a l’Estatut “retallat”.
Finançament: Ja en parlarem, pero amb el fons de suficiencia i la solidaritat, farem el que ens plau.
Coyuntura econòmica: Serveis per “aplaçar” el finançament (o per pressionar en una negociació per tornar-nos a estafar amb la col.laboració dels “soldadets de Plom”), passar-se per l’entrecuix el dubtós redactat del principi d’ordinalitat (Art.206.5 de l’Estatut), i negociar a peu d’igualtat amb Ceuta i Melilla (cadascuna un vot) amb tots els respectes.
Conclusió: L’Estatut es paper mullat. Volen anar pel camí de la “reforma política” (constitució, llei electoral, etc….) per acabar d’una vegada amb la possible “excepcionalitat” catalana.
Ens passarà com a en Rafael de Casanova, que habandonat a la seva sort i sense possibilitat de negociar una rendició honorable, no l’hi va quedar cap més sortida que l’enfrontament directe?
I els “nostrats” polítics florentins que en diuen? i els “soldadets de plom” ?. N’hi han que es reclamin, intimament, de la nació ? ….. o n’hi això?.
Adeu.
teniu raó. Serà vergonyant que acabem “salvant els mobles”. Ens cal un gran revulsiu que origini la resposta col·lectiva, no us sembla?. Gràcies i bona vesprada!.