El cel d’agost de 2010

Agost 2010

El mes d’agost ja ha començat i ara és l’hora d’observar el cel lluny de punts de llum molestes. Moltes constel·lacions se’ns presenten als ulls aquest mes. El triangle estival, del que ja he parlat moltes vegades, es troba ja sobre el nostre cap a la primeres hores de la nit.La constel·lació de l’Escorpí, prop de l’horitzó sud, és, per a mi, la més impressionant. La seua història mitològica, la seua varietat estel·lar i l’immens estel, Antares, que forma l’ull de l’animal, li confereixen un interés molt especial.

Agost també és el mes de les Perseides, la pluja d’estels associada al cometa Swift-Tuttle, que cada any cau sobre la Terra al voltant del 12 d’agost. Enguany estem preparant algunes activitats al voltant d’aquesta efemèride i els lectors d’aquestes cròniques esteu especialment convidats.

I cal fer notar que aquests primers dies d’agost podem admirar una concentració de planetes poc després de la posta de Sol. Mercuri, Venus, Mart i Saturn poden veure’s ben junts prop de l’horitzó oest.

Segueix…

La constel·lació de l’Escorpí que en les nostres latituds es presenta sempre baixa sobre l’horitzó sud es troba situada sobre la Via Làctia. Això fa que siga una zona del cel on podem trobar veritables tresors astronòmics, sistemes binaris, nebuloses i cúmul estel·lars.

El conjunt d’estels que formen la constel·lació ha estat associat al temible aràcnid almenys des de l’antic Egipte. En una cambra dedicada a Osiris, del temple d’Hathor de Dendera, Egipte, podem admirar el famós zodíac de Dendera i allí ja hi podem veure l’escorpí.

Però és en l’època grega on se l’associa al mite del gegant Orió al que matà per ordre de Zeus. Volia castigar-lo per haver assetjat durant cinc anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, un al cel de l’hivern i l’altre al de l’estiu per a que no es pogueren trobar mai més.

L’estel més brillant de l’Escorpí és Antares. El seu intens color roig el fa competir amb el planeta Mart. D’ací prové el nom de l’estrella que constitueix l’ull de l’animal, Anti-Ares o el rival d’Ares, on Ares és el nom grec del déu de la guerra. El vermell de l’estel ens denota que pertany al grup de supergegants roges. Malgrat estar ben lluny, a uns 600 anys-llum de nosaltres, és la 16ena estrella més brillant del cel. Si la situàrem al centre del sistema solar, en lloc del nostre sol, tots els planetes més intern que Júpiter es trobarien engolits per l’estrella. I el planeta gegant es trobaria ben a prop de la seua superfície.

Antares té un company calent blavós que l’orbita a uns 550 ua. És molt difícil d’observar. De fet el va descobrir l’any 1819 l’astrònom Johann Tobias Bürg durant una ocultació d’Antares per la Lluna. L’estel roig va ser amagat per la Lluna però l’astrònom va veure que una petita estrella de magnitud 5.5 li anava al darrere.

Del 9 al 14 d’agost podrem veure la pluja de les Perseides causades pels residus dipositats en la seua òrbita pel cometa Swift-Tuttle. Enguany l’Agrupació Astronòmica de la Safor té preparades diverses activitats a diverses poblacions de la Safor i el Comtat.

La nit del dimecres dia 11 farem una observació popular, sopar medieval i observació de les Perseides a la zona Nord de la platja de Tavernes de la Valldigna.

La nit del dijous 12 tornarem a veure les Perseides. Aquesta nit anirem a la zona nord de la platja de Gandia.

Ja en parlaré més els primers dies de la setmana que ve.

El que és molt fàcil i bonic de veure és la conjunció o agrupament del planetes en direcció oest poc després de la posta de Sol. De l’1 al 10 d’agost podrem veure agrupats Venus, el més brillant, Mart, Saturn i Mercuri. Dels dies 11 al 13  la Lluna es sumarà a la conjunció. Serà, però, una fina quart creixent. Caldria intentar fotografiar-los tots junts.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’agost 2010 (en castellà), podeu punxar aquest enllaç.

Foto: El cel de la posta del 5 d’agost de 2010. De Stellarium.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *