L’altra opció era que el PSOE-C s’avingués a fer també una consulta d’aquest tipus i que això conduís, en cas que l’aritmètica ho permetés, a un tercer govern d’esquerres, aquest cop amb un PSOE-C clarament desviat de la trajectòria que inicialment tenia prevista. Per aconseguir això, la jugada passava per incloure l’opció federal en la consulta.
Ara, però, ens trobem que l’admissió a tràmit de la IP obre el camí a un referèndum d’independència a la propera legislatura. I subratllo això de la propera perquè així mateix ho diu Uriel Bertran. Es podria haver decidit prioritzar el calendari, presentar les 220.000 signatures, tan aviat com les tinguéssim, per poder forçar el debat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Si es prioritza la quantitat, si s’opta per exhaurir el termini per obtenir el màxim de signatures possible, aleshores estem parlant, evidentment, de fer que el debat tingui lloc a la propera legislatura.
Tenint en compte tot això, s’imposa una pregunta: Esquerra farà una consulta i un referèndum a la mateixa legislatura? Com que això no tindria cap sentit, és lògic pensar que la condició que havien plantejat de cara a la formació d’acords de govern s’ha de reformular. Des del meu punt de vista, el més lògic seria concretar la condició, que ara faria referència al vot per convocar el referèndum que demana la IP admesa a tràmit. Això, a la pràctica, i vist el sentit del vot del PSOE-C en l’admissió a tràmit, significa que no hi ha tripartit. Montilla no serà president. No té cap possibilitat de ser-ne. Per tant, la motivació antimontillista per votar CiU queda desactivada. Si Esquerra imposa aquesta condició, el joc polític que se’n derivi serà realment interessant, no trobeu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier,
Crec que suposar el que farà Esquerra o CIU es força arriscat, igual que pensar que faran alhora de la realitat al votar la IP al Parlament, i es que es més important que diran davant la negativa espanyola. Aquesta es la clau, de moment dona la impressió més de tàctica electoral que vertadera proposició de fons. Es important no vendre fum, i aquests dos partits haurien de dir clarament que pensen fer en el moment precis que apuntava. El demes son gestos de cara a la galeria que d’aqui dos dies ja hauran passat.
Salutacions.
Albert
Per tant, la motivació antimontillista per votar CiU queda desactivada. Molt bona notícia la concreció que obliga la IP aprovada a la Mesa del Parlament en aquests dos punts que assenyales: la pregunta sense el conte federalista i la fi de la motivació antimontillista.
Realment interessant, i tant.
ERC si que està evolucionant, sortosament, cap al suport total al referendum d’independència, gràcies a la IP. Una altre cosa és la credibilitatat que té Esquerra atès l’actitud que ha tingut durant tota la legilstura i tenint en compte, sobretot, que vol aturar la previsible patacada electoral com sigui.
Pel que fa a CiU i al PSOE treu-te del cap, Xavier, que donin suport a cap referendum d’autodeterminació. Repeteixo, a cap. Ni CiU ni PSOE. No li donis més voltes. Tret, és clar, que la pressió popular sigui molt forta. Això passaria si es presentessin al parlament 1 milió de signatures per la independència. Però si se’n presenten 300.000, no ho dubtis, CiU no donarà suport a cap tipus de referendum.
Et dic això perquè t’entestes en conservar una ingenua esperança respecte a CiU però no t’equivoquis: Si no hi ha una pressió popular molt forta CiU no mourà ni un dit per l’autodeterminació.
Una altre cosa és ERC que veient-se a venir la patacada intenta anar recuperant gradualment el seu espai natural: la defensa desacomplaxada de la independència.
És una llàstima que la IP s’hagi presentat ara i no fa uns mesos, però no ho podem canviar. Per altra banda, ERC durant les dues legislatures, han dilapidat el seu crèdit fent molt de mal a l’independentisme ara sembla que volen treure pit una altra vegada però tenen molt baixa credibilitat.
Per altra banda estic d’acord que CiU no farà absolutament res per la independència a no ser que es vàries vegades més signatures de les necessàries.
Finalment, espero que una candidatura transversal independentista (amb RCat i Laporta, entre d’altres) aconsegueixi fer forat al Parlament, encara que reconec que la feina no serà fàcil. Aquesta serà la única manera de forçar CiU amb respecte al referèndum.
Llegit l’apunt de Xavier Mir ‘IP: conseqúències a Esquerra’, interessa a aquesta part plantejar com entenem la qüestió. # Els partits han d’estar al servei de la societat. La relació no es pot, de cap de les maneres, invertir. I convé que no perdem de vista que el moviment per la consulta arrenca dels ciutadans, i que ERC, l’única candidatura que porta de fa anys el referèndum al programa, només compta –avui– 21 diputats a l’hemicicle. # La pregunta del referèndum és la que és. Perquè és aquesta, i no cap altra, la que ha formulat la societat civil (amb la introducció que amb tant d’encert hi ha incorporat Alfons López Tena). Qui vulgui muntar als pobles consultes sobre el vel integral, el federalisme o “el dret a decidir (i el deure, obligació, responsabilitat, de no estar més temps de braços plegats mentre decideixen per nosaltres a distància i pèssimament, o encara col·laborar-hi i/o pactar-ho i tot)”, qui vulgui un referèndum sobre això, o sobre la qüestió que sigui, sisplau, que se l’organitzi (possibilitat que no tenim constància que s’hagi ni tan sols insinuat). # Les eleccions que vénen ja no són o Montilla o Mas. Admesa a tràmit la IP al Parlament, i veient la reacció dels diferents partits, avui (dia 15 de juny) a l’electorat només se li presenta una sola disjuntiva: o referèndum (ERC) o no (totes les altres opcions). # Si algú coneix algun altre partit que coincideixi, a favor del referèndum, amb els republicans –que dissabte, amb els fulls per firmar encara per fer, ja es van escarrassar a buscar voluntaris–, li agrairem enormement que ens ho digui.