El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó de la Generalitat. Són moments que ja formen part de la nostra història col·lectiva, que hem sentit explicar, que hem llegit o que hem vist en reportatges o pel·lícules. Ara, gràcies a una sèrie ben travada com “Els diaris de Pascal“, podem tenir-ne una altra visió. A cavall entre el documental i la novel·la històrica la sèrie enganxa des del principi. Una aposta interessant que ens narra la història des d’una altra perspectiva que la fa molt amena…
Com a curiositat del capítol de l’any 31 vull destacar com el reporter explica en un moment de la narració com van ser les votacions del dia 12 d’abril: “els homes van anar a votar aquell dia…”, i es veu una fotografia de tot d’homes ben vestits anant a dipositar el vot. Els homes i no “els homes i les dones”, perquè fins que no va arribar la República les dones no teníem dret al vot. Quins temps aquells!
Va ser una època de canvis molt esperats, amb l’Estatut de Núria a l’horitzó i que va ser aprovat amb un 90% pel poble de Catalunya, però que després va haver de passar per Madrid i va ser retallat per Azaña, tot i les promeses que va donar de respectar-lo (no sé perquè però això és com si ho hagués viscut…). Van ser temps convulsos, d’espera de grans canvis que, en no produir-se amb la intensitat desitjada, també van portar grans decepcions… i em demano perquè no aprenem de la història…
He vist que l’Emigdi Subirats i en Josep-Maria Terricabras parlen de la República als seus blocs.