El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Intentaré fer cinc cèntims dels motius pels quals, tot i haver-me abstingut, em preocupa la baixada de vots (que no d’escons) d’ERC a les eleccions generals espanyoles.
Premissa 1a – Sempre he dit i mantinc que no sóc dels que regateja ni a
la gent d’ERC, ni a ningú, la legitimitat per a reclamar-se
independentista. Una altra cosa és que interpreti que determinades
estratègies del partit o determinades actituds dels líders no vagin en
la direcció que es proclama o fins i tot “avancin enrere”.
Premissa 2a – Una de les primeres coses que em van ensenyar en política
és a no invertir l’ordre de prioritats. A l’entorn de l’objectiu polític que pretenc -uns Països catalans independents i socialistes- s’estableixen una sèrie de cercles concèntrics: 1r l’Esquerra Independentista, 2n l’independentisme i 3r el país, o la societat catalana, com vulgueu. Les prioritats sempre cal establir-les des de l’exterior cap el nucli per diversos motius:
a) Si es perd el país no hi
haurà independentisme, si desapareix l’independentisme, difícilment hi
haurà Esquerra Independentista i si no hi ha Esquerra Independentista,
ningú no aconseguirà la independència i el socialisme.
b) El cercles concèntrics superiors sempre són el camp de treball per ampliar els inferiors: on ha de cercar complicitats l’Esquerra Independentista, sinó a l’independentisme, on ha de cercar complicitats l’independentisme sinó al país,…
c) Per no caure en el sectarisme, que s’esdevé d’interpretar que si el propi àmbit més nuclear prospera, prosperaran per inèrcia la resta de cercles concèntrics. Si s’analitza aquest concepte es podrà observar que el sectarisme és un error visceral que contamina la totalitat d’opcions polítiques.
Premissa 3a – Si insisteixo en opinar sobre l’esdevenir d’ERC és perquè habita en un dels cercles concèntrics de la estratègia que participo i per tant és cosa del meu interès.
Ara ja podem engegar.
Ja vaig explicar que m’abstindria perquè ERC (que són els que vaig votar l’altra vegada) no em demanava el vot. I ho vaig voler explicar perquè m’interessava que es visualitzés el retrocés en vots d’ERC no significava un retrocés de l’independentisme. Perquè tampoc ERC té el patrimoni de l’independentisme. No pas pretenent que per la sola publicació del meu post al bloc s’interpretés que una part de l’independentisme s’abstindria. No represento a ningú, jo. Parlo a nivell personal. La meva opinió s’emmarcava en una corrent de dotzenes d’opinions independentistes que s’explicaven en un sentit similar.
L’estratègia d’ERC, pel que tinc entès i he anat veient, es basa en:
– Donar garanties de seriositat i solvència, participant en el govern de la Generalitat i de tots els ajuntaments possibles.
– Aturar la recerca de vots en el camp convergent i buscar-los en el camp sociata.
– Esdevenir el partit d’esquerres referent a Catalunya.
– Plantejar, a llarg termini, quan una majoria els doni, en les cambres parlamentàries de l’ordenació constitucional, la independència.
A mi no em sembla pas malament. Una altra cosa és que això funcioni. Perquè, és clar, els sociates et veuen venir de lluny i la saben prou llarga com per protegir-se d’això, com ha quedat demostrat que se’n protegeixen. El primer que van fer els sociates en el primer tripartit va ser assegurar-se que la lectura que feia l’opinió pública de la gestió d’ERC al govern era precisament donar garanties de poca seriositat i de poca solvència i tallar així d’arrel l’estratègia dels republicans.
Però insisteixo. A mi, si funcionés, no em semblaria pas malament: estarien ampliant el 2n cercle concèntric del meu objectiu. I a mi això em sembla perfecte. Especialment perquè interpreto que el fracàs de la demanda d’independència emmarcada en el joc constitucional que proclama ERC duria un independentisme (2n cercle) frustrat cap a l’opció rupturista de l’Esquerra Independentista (1r cercle).
Vinc a dir que jo hauria celebrat que ERC mantingués els 650.000 vots bo i l’abstenció d’un sector important de l’independentisme que retreu a ERC dues coses:
1) Que l’acostament a l’espai sociata no li hagi servit per buidar el rebost de l’altre sinó per que l’altre li buidi el seu.
2) Que les polítiques fetes des del govern hagin estat més encarades a millorar les condicions de vida (lloable, certament) de la Catalunya espanyola, més que no pas fer passes cap a la fugida d’Espanya
3) Que el discurs polític emès a les eleccions espanyoles (desplegament de l’estatut, millora del finançament i les infraestructures) faci aquella olor tan convergent del peix al cove.
Té sentit que digui que hauria celebrat que ERC hagués conservat els 8 diputats i haver-me abstingut? Ho hauria celebrat , insisteixo, perquè voldria dir que la tàctica empresa per ERC hauria funcionat, que s’haurien incorporat 350.000 persones a l’independentisme. Lamento que no els hagi funcionat, sincerament perquè l’augment de l’independentisme (2n cercle) és tan bo per als Països Catalans (3r cercle) com per a l’Esquerra Independentista (1r cercle).
Però aquesta preocupació no la trec del seu context purament cojuntural d’haver pogut aprofitar l’èxit d’una idea que no ha funcionat.
Perquè no cal oblidar que, els que ens hem abstingut, no hem pas deixat de ser independentistes.
Caldria deixar d’utilitzar els resultats de les eleccions per comptabilitzar l’independentisme perquè és enganyós. Som molts més. I guanyarem!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com?, Quan?, qué hem de fer o que ha de passar?
Estic que no aixeco cap des de diumenge, no tant pel resultat de les eleccions, si no per que no hi veig la forma que puguem canviar aixó.
i guanyarem… Com, Titot ?, Com ?
Sense haver d’esta d’acord amb tot, cal felicitar-te per la lucidesa, ponderació i profunditat del que has escrit.
No sé si guanyarem, però en tot cas no tenim altra opció que intentar-ho!
Mira Titot, seré breu,
Veig en la teva exposició molta justificació davant la teva abstenció en les eleccions de govern espanyol on Esquerra hi podia tenir un paper important per defensar la Catalunya d’esquerres i independentista que els votants d’Esquerra volem.
Crec que a aquesta abstenció ha fotut precisament als que com tu us vau abstenir i no vau donar suport, debilitant ara una Esquerra que té menys força a Madrid i menys a la Generalitat.
No podem anar fent vots de càstig a una força política petita com Esquerra, i càstig per què? ja prou la castiguen els mitjans mediàtics que li donen poca veu. Si l’objectiu és clar, lúnic que podem fer els que creiem en la independència de Catalunya és votar Esquerra.
Anna Artigas
Guanyarem
Una bona reflexió, un pessic d’anàlisi seriosa i un pensament d’optimisme. Jo no vaig tenir el coratge d’abstenir-me. Soc militant d’ERC, i soc dels que penso que cadascú ha de tenir el seu paper, jo estic a la 2ª corona, i ara ho veig clar.
No tenia cap motiu per anar a votar, vaig fer-ho per compromís amb els amics d’infància que hem militant més de 20 anys i que s’estant partint la cara per un partit que pateix una estructura de poder un pèl mancada de seriositat. Com diu el company Ribera cadascú ha de fer el seu paper i els caps de brot de l’ERC actual, avui volen ser els paladins de la gestió honesta i eficaç, i l’endemà volent semblar més contundents i radicals que els companys de la CUP. Tot plegat patètic.
Jo em vaig alegrar moltíssim dels resultats de la CUP de les darreres municipals. Em va semblar trist veure companys d’ERC patitn per això. Jo he estat part de la primera corona durant molts anys i mai me n’he penedit. Estic a disposició del meu país i considero amics tots els que estan disposats a jugar-se coses per defensar-lo, cadascú al seu lloc.
Aquest també és un poblema de l’ERC actual. Aquesta gent han d’entendre que el MCAN és molt més ampli que ells i que ERC a de fer el paper de fer creixer la segona corona, punt.
Soc optimista com deia el company Ribera, crec en el futur del meu pais. Però no crec amb els galifardeus que darrera un discurs nacional, amaguen una manca de voluntat de renovar-se esgarrifosa. Reflexioneu en les llistes d’ERC darreres. És patètic, amb tot el respecte del món per en Jordi Ausàs, algú es creu que això és renovar-se. Aquest bon home ha perdut les dues darreres comtesses on s’ha presentat, i el premiem fent-lo conseller. Repeteixo, amb tot el respecte per ell, no el conec de res però es exemplarificant.
ERC no representa l’MCAN només una fracció i han d’aprendre que no tenen la veritat absoluta.
Tot això ho dic, des de l’absoluta llunyania de la política, soc empresari i treballo a Algèria.
Ànims i a continuar treballant pel pais.
Salut
Després d’aquestes eleccions jo només sento retrets i emprenyamenta en la blogoesfera catalana.
Crec que estratègicament l’hem tornat a cagar com sempre els de sempre, els indepes.
A vegades hi ha autèntics concursos entre partits i organitzacions per veure qui és + indepe i qui és més ben parit.
Les anteriors eleccions van ser molt diferents, basicament perquè la campanya electoral d’ERC li va fer el PP amb tot el pastel dels atemptats i la història del cotxe oficial que va anar a Perpinyà. El que va aconseguir el PP va ser canalitzar tots els vots indepes a un sol partit que va ser ERC. Van votar ERC fins i tot aquella gent de Maulets, la CUP… que insulten a les JERC quan van al fossar de les Moreres.
En aquestes eleccions Maulets i la Cup han optat per quedar-se a casa. Jo no m’acabo de creure tal com diuen els diaris que s’han traspassat vots al PSC.
El fet de quedar-se a casa o votar amb blanc ens ha portat que el PSC hagi tret majoria absoluta a Catalunya.
Els indepes ens hem equivocat garrafalment d’estratègia. Hem volgut passar factura pels mals pactes que ha fet ERC i qui en surt perjudicat és l’independentisme. Jo crec que no s’ha de tornar a arrivar a aquesta situació. Hem de poder canalitzar els vots perduts en un altre partit. Si es vol castigar a ERC basicament perque no volem un govern Montilla, doncs lo lògic seria que puguem votar una altra formació política. La CUP tant sols està implantada a nivell municipal de manera molt residual. Perquè no fer un pas endavant i presentar-se a les eleccions catalanes? i desprès a les estatals? Ciutadans va aconseguir entrar al parlament, perque no ho pot fer la CUP?
Tot i així amb la llei electoral a la ma, el fet de votar 2 formacions indepes resta força per culpa del sistema de majories. Tot i així podrem calcular els vots que som els indepes.
Jo sóc partidari d’anar junts però si no es pot no es pot
Com podem ampliar els cercles? Abstenint-nos? Ficant-nos a l’oposició? Certament els nostres ideals seran impoluts i ens felicitarem del coherents que som, i anirem a costellades i quan el vi faci efecte farem discursos gloriosos sobre la magna pàtria i els seus referents històrics, culturals, bla bla bla.
Però clar, si treballem fent escoles i hospitals haurem de negociar i ja no serem purs i el Senyor ens abandonarà. Potser augmentarem la nostra base social, potser l’independentisme en general, però la nostra blanca puresa estarà embrutada per la relació amb el món real.
Ara assistirem a una assemblea pròpia del fòrum de Publi Clodi, en pals defensarem la nostra ciutadania romana, i Hannibal ad portas. Menys mal que hi ha més gent a Esquerra, que està fent país.
És cert, potser Esquerra l’ha cagat i ho ha pagat ara. Daltra banda, els resultats del 2004 eren totalment irreals, els vots d’Esquerra van sortir de l’emprenyament amb el PP i sobretot amb CiU, potser sí que s’han fotut una hòstia bastant bèstia però no tant comptant que els escons que els tocarien per lògica serien 4 o 5.
Ara bé, el que ha passat en aquestes eleccions ha estat que el PSOE s’hi va trobar bo amb l’11 m i necessitava un altre cop d’efecte. Com s’explica si no que el dimecres tragués 2 o 3 escons al PP segons les enquestes i al final n’acabés tenint 15? Ja sé que semblo l’Acebes amb aquestes teories conspiratives però és que fa molta pudor tot plegat: o això o és que els d’ETA són tan burros que van fer vot útil, que tampoc sembla massa lògic
Avui m’he comprat el teu llibre…
Crec que en Titot fa un bon analisi de la situació.
ERC no s’ha de posar nerviosa, per qüestions de cicle probablement toqui una crisis, però si l’afronta amb naturalitat res hauria de canviar. Ha estta una força decisiva que ha encoratjat a molta gent, personalment al país és molt important tenir una força com ERC a l’eix central de la política catalana. Per tant fins i tot a l’Esquerra çindependentista ens afavoreix aquesta centralitat.
L’esquerran independentista hem (en formo part) de consolidar el nostre espai, cosa que ho estem fent a través de la crescuda de CUP’s, no com bolets sino creixent proporcionalment a les necessitats del país.
Anims a tothom!
Les 350.000 persones que vam votar a ERC i no ho hem fet aquest cop el que hem fet és un favor a aquest partit i a l’independentisme en general. M’explico:
El partit dominador al principat durant molt temps ha estat visquent molts anys del mateix que alguns pretenieu que fessim amb ERC, han pactat amb el PP, han fet president espanyol un personatge com el Rajoy, s’han venut moltes vegades la seva dignitat i la nostra per 4 engrunes. Tot i això a cada convocatòria electoral sempre han apel.lat al que ara alguns apel.leu, diuen que són els únics que poden defensar els interessor sel principat de catalunya al congrés de l’imperi, i la gent, com a mal menor els vota. Gràcies a que la gent els va votant estoicament facin el que facin i es venguin a qui es venguin, continuen amb els mateixos dirigents i amb la mateixa estratègia, a cada eleccions perden més i més votants però ells continuen entestats en l’estratègia regionalista que els està portant a un fracàs lent i dolorós.
La diferència amb els votants d’ERC és que nosaltres li hem fet un favor a aquest partit. No votant-los els hem dit que ni s’ho pensin això del vot al mal menor, que ni es plantegin convertir-se en una CIU d’esquerres, que res, que no volem PSOE a la generalitat ni volem veure un partit independentista pidolant per les espanyes i investint presidents espanyols. Gràcies a nosaltres ara aquest partit es renovarà, tots desitgem que es renovi per millorar i val més per ells que així sigui, perquè sinó ens tornarem a quedar a casa a les següents eleccions o potser llavors ja tindrem un altre partit polític o plataforma que defensi els nostres interessos. I els que us exclameu perquè ara no hi ha tants diputats independentistes al congréso espanyol us demanaria que em diguessiu la diferència entre tenir 8 independentistes al congrés o tenir-ne 3. Expliqueu’me que n’hem tret aquests 4 anys? Un estatut de merda i regionalista? Un TGV perquè tots els catalanets provincians es puguin passar la vida viatjant a la capital de l’imperi més retrògrad d’europa en comptes de mirar cap al món civilitzat d’una punyetera vegada?. Per mí hi hem guanyat, perquè ara no haurem de sentir vergonya de 8 homes i dones, només de 3.
I siusplau, la mentida dels diaris unionistes de que els votants d’ERC han votat el PSOE és molt trist que la repetim també alguns independentistes. I això de que ERC va aconseguir al 2004 uns resultats excepcionals que no li tocaven em sembla tant derrotista i tant de perdedors que em deprimeix profundament. Si ERC hagués mantingut l’actitut ferma i trencadora que predicava al 2004 ara no haurien set 600.000, sinó 1.000.000 de vots, però actuant com a perdedors és normal que al final perdin.
Una mica d’optimisme, cada dia sóm més i més independentistes i els partits independentistes que no actuen com a tals perden suport, això és molt significatiu i ens hauria de fer alegrar.
De tot cor, ànims. Em sap greu que estigueu patint d’aquesta manera. ERC està carregada de bona gent, patriotes de veritat; militants, simpatitzants i votants….. però…….. la direcció és una altra cosa. Els megaescaladors de “l’independentisme” estan massa còmodes a les poltrones, i els que se n’aixequen, és que n’han vist una de més reconfortant amb el seu amo despistat i s’hi volen asseure. Desenganyeu-vos, ells, també tenen hipoteques per pagar i els sous que s’han “imposat” no són per menystenir.
Alerta però, que ja comencen a notar al clatell l’alè d’aquells que diuen que ho faran millor:
d’una banda, els manllevadors d’idees i de noms, capitanejats per un (ex)dofí juvenil de la direcció, que, com qui diu, no havia acabat la carrera i ja estava fent dormidetes al parlament, això sí, amb sou de diputat. Amb poquíssima experiència en dirigir i encara menys en doblegar l’esquena, ara s’ajunta amb un editor de dubtosa reputació independentista, molt aficionat a fer escapadetes a Perpinyà, Pessillà de la Rivera, i tota la Catalunya Nord en general, tot s’ha de dir, cercant la “pau”(i sempre en companyia d’un messies o altre). I tot això, com no, amb el suport d’un, no menys inexpert, “sociata” reconvertit per despit, que fa quatre dies que s’ha adonat que això de la independència és possible.
I per una altra banda hi ha quatre arreplegats, perdó, volia dir reagrupats i em sembla que a hores d’ara ja són molts més de quatre, que diuen que s’ha de canviar d’estratègia. Molt bé, estaríem d’acord. El cas és que ja fa dies que caminen, ben reagrupadets, i encara és hora que diguin quina és la SEVA alternativa estratègica.
Tinc molts amics a Esquerra, als quals aprecio molt i com ja he dit abans, els considero molt bona gent. Ara bé, seria bo, i per a combatre la depressió molt idoni, que féssiu una mica d’autocrítica, perquè continuar creient -com en l’època del “Sisales”- que ERC és el pal de paller de l’independentisme, desvirtua la realitat de tal manera que, davant una davallada com la de les darreres eleccions , fa que hom tendeixi a confondre aquests resultats del partit amb la situació de l’independentisme sociològic, sense tenir en compte qualsevol altre tipus d’anàlisi com el que fa, en línies anteriors, el bon amic Titot.
Lluny de la lectura que feu els “depres”, la davallada d’Esquerra no significa un retrocés de l’independentisme, ans al contrari, hi ha tanta palla que jo diria que és impossible lligar-la al mateix pal.