BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
No us parlaré del que tots sabeu i que “sovint oblidem”,que ZP és un mentider contumaç a l’hora de prometre. Avui parlarem de la seva publicitat enganyosa: mesures que ven com una gran ajuda a la gent necessitada i que en el fons pretenen ajudar als de sempre. Qui són aquests guanyadors a perpetuïtat? Ho diu la dita popular: “la banca sempre guanya”. I amb ZP més que mai.
L’últim exemple. El seu pla estrella per afrontar la crisi consistent a posposar el pagament del 50% de la hipoteca durant dos anys per als aturats.
El pla té gat amagat, té truc. Només el diari AVUI n’ha fet un comentari adient; la resta, per ignorància o mala fe partidista, han ajudat a ZP a dissimular el truc. Que és aquest: només es podran acollir a aquest fantàstic pla de xoc els aturats amb un hipoteca no superior als 170.000 €.
Si teniu una hipoteca subscrita els darrers deu anys és gairebé segur que ja no entreu dintre del pla. El govern alegrement afirma que mig milió de famílies podran beneficiar-se’n. Les que han comprat pis o casa en els anys de la festa bancària, els darrers set anys, no rebran ni cinc de la prestesa ajuda.
Per no pecar de sectarisme he visitat els preus d’una coneguda immobiliària i qualsevol pis amb dos habitacions ja sobrepassava els 200.000 €. En un altre web que engloba diverses empreses del ram apareix com a gran oferta un pis de 190.000 €. Prefereixo pecar d’ingenu i atribuir l’alegria del govern a una manca d’informació. Segur que l’ordinador de Solbes li ha ensenyat mig milió d’hipoteques inferiors al límit esmentat, però el senyor ministre no s’ha fixat en la data en què es van subscriure, fa més de deu anys. Les altres, les que s’han firmat en els anys feliços, afecten a milions de famílies, que s’han quedat al marge de tan fantàstica generositat. Això ZP s’ho calla.
El segon truc de Zapatero és que tot fent veure que ajuda al necessitat, de fet està ajudant a la banca, que sempre guanya. Diu la notíciaque el deute dels que no puguin pagar serà assumit per l’Estat, per ICO. Per tots nosaltres, vaja. “Cornuts i pagar el beure”, o deute, a la banca. La mateixa banca que, quan ara ens té a tots ben lligats amb hipoteques de 30 a 50 anys, es posa d’acord per mantenir l’euribor alt. L’excusa de manca de confiança entre les entitats financeres no val des del moment que els diversos Estats s’han avingut a garantir-los la liquiditat, i el nostre les hipoteques. Senzillament, els bancs ara es volen cobrar la “inversió” en baixos interessos amb què ens han obsequiat fins fa ben poc. La banca sempre guanya. A les Vegas i en el Gran Casino de l’Ample Món Capitalista.
Qui li posarà l’ esquellerinc al gat? Qui refundarà aquest capitalisme? Aquest governants que hi van de bracet? Impossible. Només ho pot fer la societat civil. Ara encara estem estabornits per la patacada, però ja trobarem la manera. Posem-s’hi i tinguem esperança!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’estabornits sí que ho estem. Ara, com posar-s’hi? No peques d’optimisme? De tota manera està bé desemmascarà les contínues preses de pèl d’aquest senyor.
La sentència als dos nois majors d’edat que van matar la indigent, sra. Endrinal, incendiant un caixer, els condemna a pagar 26.719 € a La Caixa pels desperfectes i 46.000 € a la família. Tot i que la família va tenir una reacció “poc sensible”, em sembla que la desproporció entre les indemnitzacions a l’entitat bancària i a la família és escandalosa. Com dius, “la banca sempre guanya”!