BioSofia

En els temes de llengua hem d’actuar amb avantatge i aquest avantatge el té sempre qui comença a parlar. Per dues raons: perquè porta la iniciativa de l’acció i per l’efecte mirall.

Tots sentim la inclinació de contestar en la llengua del que pregunta. De fet, tendim a reproduir qualsevol paràmetre de l’interlocutor. Si aquest ens parla calmat, ens veiem constrets a emprar un to més suau de l’ acostumat; si, en canvi, ens alça la veu, d’entrada ens sentirem impulsats a replicar amb un to encara més fort. És l’efecte mirall. Si preguntem en català, l’altre sentirà que ens hauria de contestar en català. Potser no ho farà… o potser farà un esforç per fer-ho, això depèn de molts factors. Un d’ells, la nostra actitud dedeterminació, normalitat i simpatia. 

L’ambient, per desgràcia, està impregnat de la llengua estrangera. Doncs, més insistència per part nostra. Jo prenc el costum de preguntar, d’iniciar petites o grans converses, en una paraula de fer actes de presència lingüística. Vaig a un bar, pregunto si tenen jo què sé; passejo, pregunto per un carrer; que he entrat a una sala d’exposicions, pregunto. Pregunto, pregunto, pregunto. I desvetllo l’efecte mirall en el meu interlocutor. Em contestarà com sigui, però durant uns segons s’haurà qüestionat si s’atreveix a vèncer la vergonya i fer servir el català que té mig oblidat; o , si té mentalitat invasora, durant uns segons li hauré fet sentir-se culpable de no acceptar la llengua del país que l’ha acollit.

I a la inversa. Si ens pregunten en castellà, sapiguem que l’efecte mirall ens para una trampa. Hem d’estar mentalment preparats per vèncer l’impuls inicial a replicar en castellà.

Conscients de l’efecte mirall, usem-lo a favor nostre. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!