Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Prova d’Accés a la Universitat: el feixista Savater i la “lengua común”
«Los padres que de verdad se preocupan por la educación en valores de sus hijos no les enseñan a pensar como ellos, sino a pensar por sí mismos. Y nadie es capaz de tal cosa si no conoce, además de las opiniones que ha mamado, las que han recibido no menos cordialmente otros y las razones de todas. Luego intentará elegir bien, como hemos hecho los demás con mil errores. Por lo demás, ¿educación para la ciudadanía? Hombre, en un país en que los medios de información clericales consideran el laicismo un desvarío de extrema izquierda y el establo “progre” llama fascista a reivindicar el derecho a ser educado en la lengua común... ustedes me dirán.»
«El establo “progre”…» Aquests supremacistes espanyols volen fer creure (perquè ells coneixen la història i la manipulen a la seua conveniència, com uns goebbels qualssevol) que, com ara, als Països Catalans un dia decidírem, per unanimitat fins i tot, incorporar el castellà o espanyol a la nostra vida quotidiana. I nosaltres sabem que no és així. El castellà se’ns ha imposat «por justo derecho de conquista». I per tal d’aconseguir aquesta imposició no han estalviat «cuidados». La nostra llengua ha estat prohibida i perseguida pels espanyols durant segles. Amb tota mena de coaccions i humiliacions. Estic convençut que Savater i tots els seus cabassets femeters ho saben això. No caldrà que els enviem un exemplar de La persecució política de la llengua catalana d’en Francesc Ferrer I Gironès, ni que els hi fem arribar alguns dels llibres que ha publicat el professor Jesús Tusón sobre els prejudicis lingüístics, sobretot els dels supremacistes espanyols. No caldrà. Ells n’estan ben informats. Especialment Fernando Savater. I és per això que la seua actitud supremacista esdevé més execrable, perquè és conscient i no fruit de la ignorància.
Li agrade o no li agrade a Savater, en el món democràtic els privilegis (en aquest cas lingüístics) aconseguits mitjançant la violència no poden ser considerats “drets”. Som nosaltres els qui podem -i devem- invocar el dret que és de justícia: recuperar allò que se’ns ha llevat per la força i que el català torne a ser la llengua preeminent dels Països Catalans. Allò que es pren per la força és de justícia retornar-ho; allò que s’ha obtingut «por justo derecho de conquista» no pot ser mai invocat com un dret democràtic.
Ens diu Savater, amb intenció irònica, «el establo “progre”», perquè considerem feixista la seua pretensió d’imposar-nos (i tant se li’n dóna que se «note el cuidado» com que no) la llengua que ell considera “común”. Però per la boca mor el peix, és a dir, pels arguments que fa servir. I els seus provenen dels femers feixistes. Per tant, si feixistes són els arguments, feixista deu ser el filòsof que en fa bandera.
El uso del idioma nacional en todos los servicios públicos.
CIRCULAR
Si es una exigencia lógica, inexcusable -observada de hecho en general-, que los naturales de todo país organizado políticamente -sobre todo los que habitan en el territorio metropolitano- conozcan y usen el idioma de su Estado respectivo (sin perjuicio de conocer y usar, además, las formas lingüísticas peculiares de las regiones o comarcas o de poseer qualquiera otro idioma extranjero) es asimismo una condición sine qua non, tambíen cumplida de hecho, pero ésta universal y sin excepciones, que los funcionarios de cualquier Estado conzocan y deban conocer y usar en el servicio del mismo el idioma llamado oficial o común […]
La autoridad espera que los señores presidentes de Corporaciones y servicios públicos civiles de toda especie, la más asidua, abnegada y patriótica colaboración a fin de lograr, ràpida y eficazmente, el restablecimiento del uso exclusivo del idioma nacional en todos los actos y relaciones de la vida pública en esta provincia.
Barcelona, 28 de Julio de 1940. El Gobernador Civil, Wesceslao González Oliveros.
El text l’he tret del llibre citat adés d’en Francesc Ferrer i Gironès. I com aquest n’hi ha per a donar i vendre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment el nivell de manipulació al que s’ha arrbiat al País Valencià és angoixant. Ara bé. m’agradaria veure la puntuació d’algun exàmen en que l’interessat hagi contrariat la idea de la “lengua común”, què, per común, també podriem dir “lengua vulgar” tot i que a mi m’agrada més allò de “llengua forastera”.
Sí que filen prim a l’hora de posar els textos. I si ara un estudiant enraona en contra de la “lengua común”, què succeeix? D’això, en diuen coacció, pensament totalitari. Més que les proves de selectivitat, pareix un examen d’espíritu nacional!
.. que guanye el PP a valència si els referents del professors universitaris són aquests.
La técnica literària de Savater és molt bona : tot el que diu fins a l’última línea ho subscriuria qualsevol progressista. És a dir que l’objectiu és fer aparèixer l’última línea com a progressista.
Ara bé , quan Savater no escriu acuradament, sinò que un entrevistador li esperona, el que arriba a dir és d’un feixista esfereïdor. Exemple: durant el aznarat, en una nit d’insomni vaig veure a La 2 l’entrevista que li va fer Fernando Sánchez-Dragó en el seu programa Negro sobre blanco. Allí, en la intimitat de la baixa audiència nocturna, amb la complaença ideològica del entrevistador, amb el confort que proporciona la barra lliure per fumar i beure licors, el Savater va desgranar les perles del seu rosari:
Las manifestaciones contra la guerra de Irak son profundamente antidemocráticas.
Y hay quien habla de terrorismo de estado. El terrorismo es como un bisturí , que en manos de un cirujano hace el bien, mientras que en manos de Jack el Destripador hace el mal.
Tot això i més es pogué sentir, sempre en boca de Savater, perquè el Sánchez-Dargó, gat vell, s’el mirava complagut però no deïa ni mu.
Quina llàstima no haver-ho enregistrat, perquè estic segur que la gravació del programa a hores d’ara estarà desapareguda en els arxius de RTVE.
El senyor Savater no deu haver-se parat a pensar que el que per a ell és el seu comú lingüístic, per als catalans, no. En tenim d’altre compartit que és el català, no pas l’espanyol. Per a nosaltres eixe comú de què ell parla té un significat evaquatori.
Jo estic a un tribunal PAU a Alacant de correctora de Valencià i ahir em vaig indignar quan vaig llegir el text que tampoc és cap meravella d’estil. El text blasma contra la segregació de l’alumnat per raons de sexe i només l’entén per raons d’optativitat o d’idioma, si fa no fa. Aprofita això per anar contra Obama, molt sibil·linament, això sí (aquests individus que fan sabates solen ser covards, més aviat). Llegiu-lo complet i veureu com no té ni cap ni peus. Molt de verí, com tot el que escriu, quan pensa poc o quan molt s’ho pensa, és a dir sempre, sí que en té.
El més trist és que els alumnes, els pobres, tot ho digereixen i ho assimilen. Jo pensava: “i els pobrets meus calfant-se el cap amb l’individu aquest!”. A sobre era el primer examen, quan més asustats i nerviosos estan.
També us dic altra cosa, als tribunals d’Alacant, execepte els de Valencià i algú sols, podríem estar perfectament a Valladolid.
És el que tenim. Amb això, però, posem fil a l’agulla, que encara estem ací!
Salutacions cordials.
…com és que per als franquistes castelladres tot és merda?
comuna balenfiana, idioma comuna, canfelip, merdís, el cagalló damunt les “N”, el rei Quan Cago… etc…
quina merda és epana!
qui s’hi voldria atansar? i qui voldria parlar-ne l’algaraví pudent?
valencià, alacantí, eivissenc, lleidatà… catalans! catalans, si no sou a castella no parleu mai el castellà!
no sigueu esclaus!
Hoy he recibido tu libro, COOL: FRESC. Lo/te descubrí enla Feria del Libro Xàtiva (soy valenciano de adopción desde hace unos años y asturiano de nacimiento) hace unas semanas donde un amable librero (La Costera ) me lo recomendó. Y después de entablar una amena conversación con él me dijo que te conocía y que se comprometió a que me lo dedicaras. Hoy me ha llegado por correo. En tu emocionante y sentida dedicatoria me dices que con este libro has entrado en el complicado mundo de la literatura. Que es tu primer libro y que no sea severo en la crítica. Y que nos encontremos en el amplio mar de los motes. Gracias. Muchas gracias.
A mí el escribir,la Literatura me apasiona. Escribo cada día en un blog. Me encanta escribir. Escribir para mí es vivir, soñar, despertar, amar, crear, rememorar… y a veces sufrir contemplando la existencia con razones infinitas, sensaciones y raíces sentimentales de las más profundas purificaciones del alma. Cuando escribo no siempre soy capaz de ser sincero pero creo lo que escribo y lo defendería ante los tribunales de justicia. Soy amigo de la poesía que considero fundamental para asimilar el conocimiento de la vida, aunque sea a destiempo. Que no sigo, me lanzo y no debo, además, ahora mismo quiero leer tu libro. Un abrazo.
Emilio