Cucarella

Al País Valencià ser un polític corrupte és garantia d’èxit electoral. Recordeu-vos-en de Zaplana, de qui tothom sabia que era corrupte fins al moll de l’os i va arribar a ser president de la Generalitat Valenciana per abassegadora majoria absoluta. L’electorat valencià, sobretot si està molt espanyolitzat, aprecia el polític corrupte. Defensa els comportaments polítics i socials inherents a la corrupció. Podem dir, doncs, que la corrupció política forma part de la identitat espanyola. Des de temps immemorial. És un fet que en aquesta democràcia de pacotilla -espanyola, què en podíem esperar?!- no hi ha mecanismes legals ni institucions que vetlen per l’honestedat del sistema i siguen eina eficaç contra contra la corrupció, bo i actuant ràpidament i fermament contra els comportaments corruptes. No hi actuen perquè el sistema espanyol, com ja hem remarcat, té en la corrupció el seu estat natural, i no té, per tant, cap d’interès per erradicar-la. Seria com matar-li les puces al gos. I això podríem fer! El gos espanyol és  i serà ronyós, rovellat i avivat de puces.

Mireu, com ara, com es vantava de les seues pràctiques corruptes el president de la Diputació de Castelló, l’impune Fabra. Es devania de fer una política clientelar, de cultivar el vot captiu barat a favors. Com si estiguérem en la més encara corrupta Espanya del segle XIX, o en ple franquisme criminal.

«Ni sé la gente que habré colocado en 12 años. Ni sé. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en 12 años, no lo sé. Pero entre Penyeta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la Diputación, el puerto, ni sé. Tonterías».

«Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente, asesores, secretarios, directores generales, subdirectores, subsecretarios, asesores de los consellers, directores territoriales, secretarias de no se qué y con las oposiciones puedes meter a uno o dos ayudantes. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ése es un voto cautivo, que lo tengáis muy claro. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación.»

Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva per abassegadora majoria absoluta, president provincial del PP i càrrec homònim de Carlos Fabra a València, practica també aquestes reprovables martingales a l’ajuntament de Xàtiva. Excepció feta d’oposicions a policia local, fa almenys 15 anys que no se n’han convocat per a treballadors municipals. I no és que no hi haja faena. Però s’han cobert les necessitats contractant a dit. Com solen fer els polítics corruptes. Fet i fet, hom calcula que el percentatge de treballadors i treballadores que han accedit al seu lloc de treball sense haver passat per la preceptiva i democràtica oposició és del 60% del total de la plantilla municipal. Això són molts favors que se li deuen al cacic d’Albereda 35. Molta família sotmesa al vot captiu. És així com s’assoleixen i s’expliquen algunes victòries electorals.

I una guinda. Avui s’ha sabut que l’alcalde de Xàtiva va pagar un dinarot a càrrecs del PP en un conegut restaurant de Xàtiva. Però no l’ha pagat de la seua butxava ni de la del PP. 35 pardals del partit de la gavina, entre diputats provincials, alcaldes i membres de la corporació municipal, fartaren a costa dels contribuents de Xàtiva per un total 1.120 euros. I és possible que el que avui no sabem pagant, demà ho sabrem de bades. Vull dir, que a la vista dels fets aqueix dinarot serà sens dubte la barata guinda d’un pastís les proporcions del qual potser seran descomunals. Un pastís que se l’han candongat ells, a bocí ple, amb golafreria i recel.

Diu la sentència que se’n moren més de farts que de gana. Però a la presó només hi van els qui passen gana, els farts no hi entren mai.