Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
El blaverisme prové d’on prové: dels laboratoris polítics l’espanyolisme. I tan se val que siga blaverisme de l’antic com de l’actual, d’aquell més rústic o d’aquest més “il•lustrat”. Ha estat ben interessant fer una ullada als comentaris que el mateix Baydal ha posat al seu blog, perquè hi mostra, de forma ben nítida, les poques diferències entre els dos blaverismes, i les grans afinitats, com ara que tots dos destil•len idèntica aversió, per no dir fòbia, pel catalanisme. Tanmateix, el blaverisme il•lustrat, o neoblaverisme, s’assenta sobre una gran contradicció. Si el blaverisme primigeni, en tant que espanyol, era en essència espanyolista, el blaverisme il•lustrat aparentment bandeja l’espanyolisme. Fins i tot situa en un mateix sac de renegats valencians espanyolistes i catalanistes. Amb tot, heus ací quina contradicció més flagrant: el neoblaverisme accepta i fa seua la bandera que pactaren els espanyols, la denominació per al nostre país que pactaren els espanyols, l’acadèmia de la llengua que pactaren els espanyols… Comparteixen, doncs, el mateix imaginari simbòlic i el mateix futur segregat per a la llengua. Fins i tot tenen un enemic comú: els Paísos Catalans, prohibits expressament per la constitució espanyola. Si el blaverisme fou un invent de l’espanyolisme contra el perill dels Països Catalans, ¿quin altre paper té el neoblaverisme que no siga de quintacolumnista al servei de l’espanyolisme?
Pareu atenció als subratllats d’aquests comentaris extrets del blog de Vicent Baydal:
Però és que “l’altra bandera” valenciana, la quadribarrada, va ser apropiada per eixe nacionalisme fusterià i dotada de contingut catalanista -a les desenes de manifestacions que he anat sempre hem cantat “País Valencià, Països Catalans” i sempre ha estat molt clar que no es podia ser valencianista sense ser catalanista-. A la llarga, com jo no em sent català ni tinc cap interés a construir els Països Catalans -sí a estrènyer lligams en defensa de la nostra llengua i dels nostres interessos econòmics-, doncs m’he hagut de “buscar” una altra bandera que no significara “Països Catalans” i he trobat una que actualment vol dir “Comunitat Autònoma” però jo i molts altres volem que signifique “País Valencià”. És l’única bandera que identifica clarament el territori valencià i jo ben orgullós que em sent quan Faubel o Palop la porten com a ensenya (perquè la porten en representació de la seua identitat valenciana, ni espanyola ni catalana).
En definitiva, torne a repetir que no és “acceptar-la” sinó buscar la bandera que ens identifique inequívocament com a valencians (i no com a altra cosa, ja siga catalana o espanyola). No és un camí de renúncies; és el camí del valencianisme -no del catalanisme ni de l’espanyolisme-. Finalment, una darrera cosa en clau d’humor: les sendes velles només no es canvien quan et duen al lloc on vols arribar; si no et porten on tu vols, millor que cerques una altra senda que sí que et duga on tu volies.
No hi ha cap canvi històric contemporani que no tinga la seua imatge simbòlica. I sense eixa imatge, ja podrem dir missa els nacionalistes valencians que una bona part de la societat valenciana -almenys la que va de Sagunt a Alzira i que concentra la meitat del país- ens continuarà identificant com els “catalanistes”, entre d’altres coses perquè defensem la mateixa bandera que els catalans. Per això és necessari que el valencianisme enarbore l’ensenya que és assumida com a pròpia per la majoria dels valencians: sembla incomprensible que no ho faça. Si més no, així ho veiem una bona part dels valencianistes que hem nascut després de la mort de Franco i que hem crescut amb el fet que la bandera quadribarrada és la que particularitza els catalans, mentre que la mateixa bandera amb una franja blava i una corona a dins és la que ens identifica a nosaltres, els valencians. (
Com pots dir que la senyera coronada valenciana és igual que la bandera de Catalunya? Hi ha diferència. I sí, és la franja, però és que ahí està el quid de la qüestió: per què vols que la bandera valenciana siga la mateixa que la catalana? Supose que perquè eres partidari del projecte nacional dels Països Catalans. I això limita a l’hora de posar-te d’acord amb molta gent. En canvi, des del valencianisme pur i dur pots arribar a acords amb catalanistes i espanyolistes (independentment del fet que el “valencianisme” siga el camí coherent per a convertir una identitat col•lectiva heretada en una veritable consciència nacionalista -que per a mi és allò bàsic-).
Si repasseu més blogs i portals del neoblaverisme o blaverisme il•lustrat, hi trobareu molts més exemples. En aquests ja podeu veure fins a quin punt tenen arrelada la paranoia, tan blavera, de diferenciar-se de tot allò que tufe a català. Els qui hem defensat el País Valencià contra la barbàrie blavera, des d’aquell infame “cabinista” de Las Provincias fins als deliris de González Lizondo, que avui el principal partit nacionalista valencià es deixe arrossegar per aquest quintacolumnisme espanyol és molt decebedor.
És curiós que encara avui, com a tret simbòlic, també el blaverisme
i•lustrat rebutge el Decret de Nova Planta o els borbons, amb els quals
també hem conviscut tants anys, i no els hagen assumit com a propis,
tanmateix enaboren i senten com a pròpia una bandera imposada fa poc
per la força de l’agressió i de la manipulació.
Per a aquells que s’entesten a qualificar aquesta batalla entre catalanistes i blaveros il•lustrats de fraticida, que clamen contra la divisió del nacionalisme valencià, els demanaria una anàlisi més conseqüent de la situació. És hora d’anar acceptant que hi ha hagut una fractura entre el nacionalisme de l’extinta UPV i el nacionalisme del Bloc, malgrat que al seu si encara hi queden molts militants històrics. No és possible convergir en un projecte polític comú, ni tan sols de mínims, quan ens separa l’imaginari simbòlic, el projecte nacional(ista), la memòria històrica recent, quan ni tan sols ens uneix el mateix concepte d’unitat lingüística.
La política demana accions sobre idees concretes, no sobre abstraccions ni bones intencions. ¿Quina política lingüística, posem per cas, podem desenvolupar si uns accepten l’AVL i uns altres no, si uns defensen la segregació i uns altres la unitat? Algú sap com barrejar l’aigua amb l’oli? Siguem seriosos i deixem-nos de beateries. Fa 12 anys que el nacionalisme valencià se’n va anar a orri. Catalanistes i neoblaveros no compartim res. Mirant-ho des de la perspectiva d’un testimoni de la transició, d’un militant que va treballar per la unitat del nacionalisme dins l’extinta UPV, passats els anys, amb tant de volantí i tant d’erratisme, vindre a acabar sublimant el blaverisme… per a aquest viatge no calien alforges, només albarda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reconec que pensava que estaves tocat del perol, amb tots els meus respectes, però, ves per on, estic bàsicament d’acord amb tu. La gent com tu i el nacionalisme valencià, el valencianisme en definitiva, no compartim res. Aigua i oli, tu ho has dit. Això si, no perquè sigues partidari dels PPCC, sinó perquè ets un mentider i un manipulador de la talla del Jiménez Losantos. De fet tampoc hauries de compartir res, només la pellofa del teu pensament, amb la gent que treballa pels PPCC des de l’honestedat i el respecte. Gent amb la que si compartisc coses, prou coses, a més de l’amistat. Tu si que ets un Lizondo qualsevol, i els teus acòlits Maria la Rebentaplenaris i companyia. Seguix amb les teues dèries que ens fas un gran favor als altres, no debades no has quallat en cap partit.
Per cert, m’agraden molt els teus llibres.
Esta polèmica la vaig agarrar quan ja començava a estar descafeïnada i no he pogut llegir-ho tot. Ni ganes. No crec que Vicent provingue dels foscos laboratoris del espanyolisme, esta història de paranoies sembla treta d’una peli de guerra freda, de maquis i de resistents a Normandia.
De tot això, que no li faig massa cas que sempre estem amb el mateix, hi ha una cosa que em preocupa: possibleament un dia l’autor d’este blog i jo mateix vam votar el mateix.
Hahahahaha! Dius que Baydal no ha posat arguments polítics. Collons, si et semblen pocs els que ha posat en infinitat d’escrits al seu bloc…
El que no sé és perquè t’encabotes a dir que hem de ser catalans i partidaris dels Països Catalans. No podem ser valencians i prou? No voler ser català és ser anticatalà? No ser partidari dels Països Catalans és ser anticatalà, blavero, espanyolista, feixista i tota la rècua de coses que tu afegeixes? Ie tio, ja està bé, que ens estàs faltant a molta gent que som nacionalistes com el que més.
I tu quina bandera portes? La dels catalans que anaven matant moros i convertint jueus a tort i a dret? La d’una monarquia que subjugava el seu poble per a mantenir-se al poder? Cap bandera està neta de pols i palla.
Jo no propose la unió de neoblavers i catalanistes enmig d’un deliri utòpic, això és impossible i estem d’acord; només considere que els neoblaveros “il·lustrats” no són el principal enemic a batre, i que una part d’ells tenen algun objectiu en comú amb el progressisme. Mentre ataques a la caparra el gos ens mossega. Quantes majories absolutes més?
El que més em molesta de tota aquests gentola neoblavera és quan posen en un mateix nivells com als dolents de la pel·lícula a l’espanyolisme i al catalanisme i no se’ls cau la cara de vergonya. Només recordar els noms de Miquel Grau o Guillem Agulló note que l’estòmac em crema i l’indignació és superior a qualsevol escrit teu amb una bona dosi de mala llet.
Només són un tall de renegats, traïdors ,covards quan no quintacol·lumnistes de l’espanyolisme.
Els partits republicans d’esquerres com Esquerra Valenciana, Partit Valencià d’Esquerres i altres, durant la dècada dels 30 del segle XX enarbolaven senyeres amb blau. I no eren ni anticatalanistes, ni feixistes, ni espanyolistes.
70 anys després, una part del BLOC diu que cal assumir també la senyera amb blau. I això no els fa ni anticatalanistes, ni feixistes, ni espanyolistes.
De vegades ens pensem que les nostres experiències personals (i les col·lectives viscudes) són l’única referència possible. La transició com a alfa i omega de tot.
El BLOC pot apostar perfectament pel blau i no ser ni anticatalanista (un anticatalanista hauria acompanyat a l’Artur Mas aquests dies a València?), ni feixista (el BLOC feixista? per favor!), ni espanyolista (siguem raonables!).
Si el General Franco (eixe sí que és un fill de la gran puta) no haguera guanyat la guerra, segurament els partits valencianistes republicans ara formarien part del nostre sistema de partits… i el blau seria la cosa més normal del món per a tots.
El blau no és un invent del feixisme espanyolista dels 70 del segle XX, sinó una utilització interessada d’eixos postfranquistes per a crear divisió entre els valencians. No ho oblidem.
Si fa 30-40 anys els nacionalistes valencians haguérem assumit tota la simbologia valenciana, tota, al feixisme espanyolista valencià no li haguera quedat més recurs que enarbolar únicament la bandera d’Espanya.
Portant el blau es pot creure en la nació valenciana, en la nació espanyola i en la nació catalana. Exemples d’eixes tres adscripcions nacionals en trobem, a bastament, a la República.
Això demostra que, per si mateix, un símbol no és sinònim de res preestablert, sinó de tot d’allò que vulguem associar-li. I no hi ha més límits que els mentals.
Seleccionant allò que un ha viscut/patit (la batalla de València) com l’únic significatiu possible al blau només demostra que:
– la vida de les persones és molt curta
– els coneixements històrics són molt minsos
– la confiança en un futur diferent al predissenyat és nul·la
Tots podem estar equivocats, com tots podem tenir una part de raó. Negar-li a uns contraris la possibilitat de què tinguen part de raó és el primer pas per a bastir, així si, una intolerància protofeixista. El segon pas és l’insult gratuït i denigrant (t’hi veus reflexat?). El tercer és la utilització de la violència contra els traïdors, renegats i venuts.
No m’agradaria veure com, degut a una mala digestió dels teus posts, un valencià (proquatribarrat i proPaïsos Catalans) li pegara una hòstia (físicament) a un militant del BLOC per considerar-lo un anticatalanista, un feixista i/o un espanyolista.
No faces ara tu mateix allò que tant has rebujat! No propicies cap nova situació de violència entre valencians!
Demane molt? Si no estàs d’acord amb el que puga fer o deixar de fer un partit que no és el teu i amb el que no creus, el millor que pots fer és obviar-lo i donar-li suport a aquelles opcions polítiques que s’adiguen amb els teus pensaments.
Mira-t’ho des de fora. Estàs fent el mateix paper que eixos anticatalanistes dels anys 70, però a l’inversa.
Una gran part de responsabilitat la comparteixen tanmateix els quatre gats que s’han dedicat a promocionar i desprestigiar el catalanisme des de la catalanisme des de la visceralitat, ajudant a fomentar el rebuig visceral al País Valencià i fent el joc als espanyolistes de sempre.
Sovint sòl passar que el ‘clero’ i la jerarquia de l’esglèsia és converteix en el seu propi enemic número u.
Tot i que supose que continuaràs pensant el mateix, ja que demanes arguments te’ls tornaré a mostrar. En este escrit –No som valencians ni valencianistes perquè ho diga Espanya– explique allò que per a tu és una “gran contradicció”: que ens sentim valencians no perquè ho diga Espanya, que defensem la senyera coronada no perquè ho diga Espanya i que li diem valenciana a la nostra llengua -afirmant sense complexos que és la mateixa que la catalana- no perquè ho diga Espanya, sinó perquè la identitat valenciana té més de sis segles d’història i sobre ella construïm la nostra proposta nacionalista.
I no mentisques, perquè mai no he defensat el terme Comunitat Valenciana. Treballem per construir el País
Valencià, un país que s’estime allò valencià –la llengua, el territori, la cultura, etc.–, i, en bona lògica, ens considerem valencianistes. No és legítim tindre un projecte nacionalista valencià que no passe pels Països Catalans? És això traïdor, quintacolumnista, espanyolista, catalanofòbic i còmplice de la violència?
Sabeu el que em sembla increïble? Que encara estem discutint pel nom de la llengua, del territori i els colors de la bandera.
<ironia>De segur que arribem mooolt lluny.</ironia> No serà això el que pretenen els espanyols? No caldrà tindre-ho clar?
Cucarella: Sobre tot aquest afer (que no entre la polèmica entre tú i Baydal, això és secundari) ja he deixat uns quant comentaris al post del Baydal “Mala fel”. No tinc doncs res a dir perquè sería repetir-me. Jo, tot i compartir (diría que per complet) amb tú ideología, he estat un d’eixos a clamar l’unitat entre les nacionalistes, senzillament perquè he fet una anàlisi de la situació. Es cert que la situació i les divergències son tals que sembla que no tenim ja res en comu, però aquesta divisió fà encara més mal que la de fà 30 anys, precissament perquè aquesta ha eixit de dins del nacionalisme. Em preocupa i molt que aquesta siga la rematada final del País Valencià, tant si les cosses els ixen bé al BLOC com si tot li ix mal. L’escletxa és profunda i s’aprecía als seus comentaris: es cert que ens possen al mateix sac a “catalanistes” i “espanyolistes”. Veurem que passa. Jo lamente i molt que les cosses vagen així. Em sap molt greu pel meu país, per nosaltres.
Ufff!
Tots sabem que el blau de la Coronada és un element neutre. En heràldica el blau no té significat propi, per tant, la senyera dels valencians és la Quatribarrada.
I això no vol dir que els partidaris de la quatribarrada siguen proPPCC; municipis, sindicats, comparses, etc. d’arreu del PV… TOTS porten a l’escut la quatribarrada.
Personalment crec que Baydal està profundament influenciat pel nacionalisme espanyol. com si no, s’explica que associe “catalanisme” NOMÉS amb eixe “racó” del nord-est peninsular? Crec que Baydal deu pensar que “catalanisme” és allò que hi ha al Principat de Catalunya únicament. I no. De tota la vida, els valencians que hem lluitat -i lluitem- per la llengua i la cultura de gran part del PV som els “catalanistes”, davant del tsunami espanyolista.
Per això, el terme “valencianista” que s’ha posat tant de moda, ho associe als discursos de UV o a les narracions del València C.F. que fan els “comentaristes” de Canal 9. Res més.
Excel·lent article Cucarella. Gràcies.