Ned, ned i perd la complexitat de vista.
Ned, ned per davall aigua de mar i perd totes les empirreumes que m’ataquen.
Ned, ned i em lleneguen totes les invitacions a la guerra.
Ned, ned i m’arrosseg per entre donzelles i salpes i vaques i esparralls i cabots i tords i pardals de moro.
Ned, ned i obliter l’estrés del temps passat, del preludi difícil.
Ned, ned i faig un camí sense llivanyes ni roderes, camí bellnovesc i fràgil.
Ned, ned i no pens en res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Net i net, dissabte acabes
Bon atlot i feiner
Et prenc llunyà.
pintes nits, estels de paperí
flaires la tarda
engalanes ton somriure
imatge llampec, espurna breu.
Et prenc solitari.
A ña fira alemanya de noms com Baltasar Porcel, Carme Riera, Biel Mesquida o Maria de la Pau Janer. Però, segons Sebastià Serra, aquest acord ‘s’ha de redreçar, perquè volem més presència d’autors balears a la fira’. I posa noms i cognoms: Josep Maria Quintana, Llorenç Capellà, Joan Perelló,Joana Serra de Gayeta, Gabriel Florit, Maria Arbona, Miquel Pons, Carme Llull, Miquel Segura, Miquel Bezares, Jaume Santandreu, Miquel Rayó, Àlex Volney, Joan Fullana, Pere Joan Martorell (vilaweb)
el que és pitjor és l’oportunisme butxaquer d’en Serra (Sebastià)sempre venal i banal
SERRA-MAMELLA
No em sé estar de dir que, fa alguns anys, quan vaig intuir que la meva filla Maria de la Pau tenia vel·leitats d’escriure, tocada per la dèria de la fabulació, hauria fet qualsevol cosa per evitar-ho. Bé que conec les misèries de l’escriptura, i tan bé que em sé les múltiples crucifixions a què es veu sotmès l’escriptor si gosa a tenir una mica —una mica mica— d’èxit: algunes dotzenes de lectors guanyats a pols. Vaig esforçar-me per llevar-l’hi del cap, encara que sabia —no sé si pot considerar-se una llei de la naturalesa— que n’hi ha prou que el pare tracti d’evitar un parany, perquè els fills decideixin d’experimentar el parany pel seu compte. L’escriptora va sorgir, llavors, com una revolta. Tal vegada, com una rebel·lió. I és que hi ha un principi pedagògic que quasi mai falla. Més que les nostres paraules, els fills escolten els somnis que ens alimentaren la vida".