Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
Salvador Espriu (Cementiri de Sinera)
Quina esperançada pàtria
baixa pel rial.
Aquesta gent, Sinera de Munt,
peus del país d’asfalt i estora
avui fa camí. No estimo
res mes,
sinó l’esboç
que l’urna traça.
El ràpid oblit dels falsos líders
Que son passat, per sempre.
Gràcies, Josep, per recordar-me Espriu. (i bon retorn tingueu)
Gràcies a tu, i a tot el teu entorn.
S’ho hem passat pipa !
Una gran festass*ssa cívica ide llibertat sense fronteres.
….. i molt contenta de la vostra trobada !! No es podia deixar de pensar amb els poemes d’Espriu en aquest dia. Oblit dels falsos líders, that’s the question, i compte amb els ‘nous’ que treuen ja el nas i que sincerament fa fredor.
Bon dia i salut !