Cafè en gra

Despres de l’éxit de
la 1ª edició el
jurat, enguany,

ha declarat innominada
aquesta segona edició,

que no pas deserta.

Això
ha estat per la impossibilitat de posar noms i cognoms a tota aquella gent que
mai sortirà de l’anonimat precisament perquè treballa honradament i amb
dedicació al servei d’un país que mai no hem fet

El país oficialista,
aquell que es troba a l’altre
banda de la ratlla, ha condecorat
a ciutadans, antònims. Allò que els diferencia de la resta és que s’han prestat al joc
de la vanitat, una arma de destrucció massiva.

Declaro premiats en
aquesta Segona edició a:

en Jordi, la Fina i a tants com ells

DESERT
DE PAÏS

Desert
de païs, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d’u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d’esperança partir:
com no vei res que ens avanç d’una espenta
en acunçar nostre deslliurament .

Deserts de païs, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada…

Aquest any tampoc