Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra
raó es va desfent, la nostra esforça,
creixent. Les molles volen al vent, diuen: “si no et
donen, pren”
Ovidi Montllor
(Tot explota, per el cap o per la pota)
Comparteix això:
Salut, Josep Selva i companyia, Ovidi em sembla una meravella. Hem d’exigir als “observadors” que es deixin de tantes hòsties i escoltin allà on es parla del món.
Salut, Josep Selva i companyia,
Ovidi em sembla una meravella.
Hem d’exigir als “observadors”
que es deixin de tantes hòsties
i escoltin allà on es parla del món.
Les molles també ens les furten i no hi ha ningú d’aquests gestors que vulguin prendre tot el pà.
I camí ferm. Un estel ens agafa les mirades.
Companys i Companyes,
Aquí, des de les mateixes entranyes de l’enemic i portant la meva falç (la corbella més vermella) us espero per fer caure el monstre tots plegats:
<< Esmoleu ben bé les eines, catalans, ja és hora de segar cadenes! >>
La Quinta Columna.