Inici de tumult al temple (pagà)
Ara
digueu: “Fer cua ens floreix,
però
arreu comprant no deixem res per verd.
Seguem
arran amb el plàstic calent
arramblem de tot ni que sigui una merda”
Ah,
joves cossos frisosos desprès
d’esperar,
si sabíeu com hem aguantat,
que
arribessin Reis i Nadal
per
rebentar al Media Markt
l’últim
euro de préstec
(tu
si que ets tonto)
Però
hem viscut per salvar a aquells porcs
per
retornar-los els cales que son nostres
perquè
ens donin pel recte,
i
camí d’agrair-los a caixa el seu polvo.
Veiem
ben lluny, pagar deutes i a més
consumim
gais com conills que copulen.
S’acosten
temps de cordar el cinturó
però
ningú ens ha dit si cal dur pantalons.
Ara
digueu: Nosaltres som així
i
fem cas a l’Huget, el Lenin del consum
(això
com es menja?)
Ara
digueu: Ens mantindrem plomats
per
sempre mes, al servei de la banca
Ara
gasteu,
Ara
gasteu,
Fins
que l’espitxeu.
(Versionant
irreverentment a Salvador Espriu, amb perdo. Segueix el text autèntic com a desgreuge)
Inici
del càntic al temple
Ara
digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè
seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.
Salvador
Espriu
Aquests versos m’han fet reflexionar… T’has adonat, Josep, dels nous discursos institucionals sobre el consum? Em refereixo concretament a dues campanyes del govern central que hem vist materialitzades en pòsters i també en televisió: “En estas fiestas compra con criterio” y “En rebajas compra con criterio“.
¿Per què no ens arribaven aquests missatges uns anys abans, quan per a molts/es era evident que en aquells moments vivíem per sobre de les nostres possibilitats? Una idea que Barbara Kruger va il·lustrar perfectament en aquesta fotografia “I shop, therefore I am” ja en 1987 i que vaig veure a la Tate Modern de Londres ja fa uns quants anys?
Llavors es parlava molt (críticament i despectiva) dels moviments antiglobalització… ¿Què se n’haurà fet d’ells? Avui en dia ningú en parla…