Josep Pinyol
Declaració Unilateral d'Independència
Darrer homenatge a Francesc Espriu
Avui he anat a retre el darrer homenatge a Francesc Espriu al Tanatori de Collcerola. A més de la família hi havia una gran gentada d’amics de la seva llarga trajectòria política, en especial antics militants del Front Nacional de Catalunya. No hi havia cap representant de cap institució pública, ni dissortadament ningú l’esperava. A França, a Itàlia, qualsevol persona amb la trajectòria de resistència i lluita per la llibertat de Francesc Espriu hauria tingut un reconeixement de les institucions. En canvi hi eren, a títol personal, Heribert Barrera, exPresident del Parlament de Catalunya i Jordi Carbonell, dirigent de Nacionalistes d’Esquerra i exPresident d’ERC. En Josep Maria Casablancas n’ha fet un magnífic repàs a la trajectòria humana, artística i política.
Vaig tenir l’honor de col·laborar amb Francesc Espriu quan era Secretari General del FNC i va encarrilar la seva participació a Nacionalistes d’Esquerra, en uns moments molt difícils per al partit, després de les desercions de destacats militants vers el PSC i CDC.
En la seva faceta de pintor va fer el dibuix de la portada del llibre “La Sobirania Nacional” que jo acabava d’escriure i va impulsar la seva difusió arreu del país. En Jordi Carbonell en va fer un magnífic pròleg. Recordo especialment la presentació que Francesc Espriu en va organitzar a Paris; vaig hostatjar-me a casa seva.
L’obra “La Sobirania Nacional” va ser de les primeres a proposar la “via democràtica a la sobirania”, seguint l’exemple del Québec i Francesc Espriu va compartir totalment aquesta opció. Publicada l’any 1982 és una de les primeres manifestacions teòriques del que s’ha anomenat posteriorment sobiranisme català i en ella s’inclouen eixos estratègics com la denúncia de l’espoli fiscal i la reclamació del Concert Econòmic.
Crec que tant el llibre com la trajectòria política de Francesc Espriu van ajudar a encarrilar estratègicament el magma ideològic de Nacionalistes d’Esquerres, que aplegava persones de molt diversa procedència i sensibilitat.
Reproduir aquí la seva portada és per mi un orgull i un petit homenatge a l’artista, la gran persona i el patriota.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No agrairé mai prou les teves paraules i també les d’altres persones que no he tingut el gust de conèixer personalment per les seves mostres de consideració i de respecte envers el meu pare.
Francesc Espriu