Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Avui, de l?aeroport, un altre cop. Per a començar, ja tenim el nom de la low cost d?Iberia : Clickair. Van estar donant peixet amb Catair i deixant-se estimar, ho recordeu?. ¿Però algú pensava que Iberia realment anava a posar Catair a una filial seva? Per molt que la base operacional sigui al Prat, Iberia és Iberia, la línia ?oede bandera? espanyola, en tots els sentits (per cert, l?adreça fiscal de l?empresa…. serà a Catalunya? Aposto que no).
Sobre l?aeroport del Prat tinc des de fa temps un dubte. Els empleats, per comunicar-se entre ells, porten uns walki talkis. Als taulells, als llocs on reculls les maletes, a les pistes…. tothom va amb el walki talki penjat. Sempre he pensat que es tracta d?un walky talki màgic : només funciona si parles en castellà. (…)
Suposo que deu ser així, ja que mai, mai, ni una sola vegada, he sentit ningú parlant en català pel walki talki. Veus tot de moros, paquistanesos i negres carregant maletes amunt i avall… i tots ells ja han après la clau màgica per utilitzar el walki talki. D?aquesta manera, l?aeroport del Prat ha esdevingut, sense cap dubte, en el centre de castellanització més important del Principat, i diria que dels PPCC.
Parlen de fer la quarta pista : ja m?ho veig a venir. Serà una nova pista per a l?aterratge lingüístic del castellà a Catalunya.
Però hi ha una solució, en aquest cas de mans de la tecnologia. Hem de desenvolupar el nostre walki talki màgic, un que només funcioni si parles en català. I després, intentem-ho vendre al Prat. O el regalem, posats a fer. A veure si els propers paquistanesos que l?utilitzin aprenen de seguida quina és la clau.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com suposes tu que caldria fer per a aconseguir que el català fora usat per segments sociològics que ara prefereixen utilitzar l’espanyol?
Manu militari? Amb una policia polític-lingüística –a la manera de la policia religiosa d’Aràbia Saudita—que amb una vara es passegen pel món i sacsegen cops de fuet a l’infidel que s’atreveix a usar una llengua que no sigui català.
Més s’aconsegueix amb mel que amb fel, va dir algun savi. Fent les coses de manera que el català sigui una llengua de prestigi, de status social. Al que distingeix positivament, s’apunta molta gent.
La vida de la cultura catalana en el món actual ha d’estar enfocada, per raons d’economia de mitjans, a tenir realimentación positiva de l’entorn proper –naturalment, de l’espanyol, l’hispanoamericà i l’europeu del sud–. És a dir, que pel sol fet d’estar, rebem energia gratuïta que convenientment transformada faci créixer les branques de la nostra pròpia cultura. Això és possible, perquè és el que està ocorrent massivament, encara que hagi elements amb visions tan pessimistes com la teva, creo que contaminades per problemes de caràcter personal.
El desenvolupament de la vida en llengua catalana –l’ésser del país—s’ha d’orientar a tenir un plus de qualitat respecte a l’entorn (a l’estil del que és la Suïssa alemanya respecte al món alemany o la Suïssa romanç respecte a la francofonía: més qualitat en tot. No és fàcil de comprendre ni de fer. Als suïssos els ha costat els últims 150 anys treure el cap en aquests àmbits culturals tan potents). Sent així les coses, molta gent voldrà assimilar el català perquè donarà qualitat de vida i prestigi.
Poden resultar xocants aquests conceptes de "disseny" aplicat a l’evolució d’una civilització (la nostra), però és el que necessitem conrear i consensuar. En un debat veritablement central, nuclear, del nostre ésser o no ser.
A la defensiva, amb ressentiment, conreant una sub-cultura mesquina, mancada de generositat moral, no anem a cap costat. Els enfocaments cerriles, victimistas, escassos de reflexió, no es fa créixer la nostra cultura.
Crec que els sindicats majoritàris, tenen alguna cosa a dir, si són tant forts com diuen la UGT de Catalunya i la CONC. L’espanyolisme més tronat està dins les estructures sectorials de federacions i agrupacions dels sindicats espanyols als Països Catalans, pures màfies modernes de colocació, d’amiguisme i "enchufismo". I evindentment la llengua imperial castellana imposa als treballadors/es, ni una mica de sensibilitat envers el país que els acull.
Només assistint a alguna assemblea us dareu compta de la imposició lingüïstica, no parleu en català que igual surts mal parat, et diuen empresari, traïdor, capitalista, es veu que no hi han treballadors/es que parlin català, salut.
I no ens n’adonem, més aviat, oblidem que no som res més que un país colonitzat. A veure tota l’estructura operacional del país a mans de qui està? dels colonitzats o dels qui porten xuclant-nos durant 400 anys?? Des de qualsevol imfrastructura de transport sigui aena, sigui renfe siguin ports, des de qualsevol imfrastructura energètica sigui endesa(fecsa), gas natural (per cert s’escriu igual en català que en castellà), des de qualsevol imfrastructura telemàtica-audiovisual sigui telefònica, correus, tele-basures, rteletaxis, des de qualsevol mitjà d’impost directe o indirecte sigui hisenda o qui sigui, des de qualsevol sistema de defensa militar ens tenen ben agafats pels collons! Arreu on hi ha el mínim fil conductor de poder, allà tenen cuixa presa. I si no que algú em contesti pq collons encara avuidia m’arriba la factura de gas natural (abans catalana de gas) domiciliada a la meva adreça de la província de GERONA.