Des de sectors benpensants (algunes vegades, amb bona fe de veritat) se?ns ven que això del nacionalisme és un fanatisme innecessari i dolent perquè ens enfronta a altres ciutadans pacífics, que no tenen cap altra culpa que ser diferents a nosaltres. Aquesta visió beatífica del "no nacionalisme? és falsa, com ja he escrit en anteriors postings.
El ?eno nacionalisme? no existeix. Tothom té un referent nacional. I aquest referent no és "el món?, el sistema solar o l?Univers creat-per-déu-nostre-senyor.
Suposem que en Josep Català fa un viatge en avió a Buenos Aires. Tindrà diferents oportunitats per demostrar la seva (a) espanyolitat, (b) catalanitat, o (c) "no nacionalisme?. (…)
1.- Seu a l?avió. L?hostessa diu les instruccions de seguretat en espanyol i anglès.
a) És normal. L?avió va de Barcelona a Buenos Aires, ho diuen en castellà, que tothom l?entén, i en anglès, idioma internacional de la navegació aèria.
b) Quina manca de respecte ! L?avió surt dels PPCC, de fet és encara sobre la pista del Prat, territori català sobre el qual té vigència l?Estatut, que diu que el català és oficial i propi.
c) Estic en desacord. Sóc "no nacionalista?, per això cal donar preferència a l?esperanto, com a mostra de bona fe i germanor universal. Després, si convé, que ho diguin en castellà i anglès, què, com tothom sap, són les llengües oficials dels "no nacionalistes?.
2.- Arriba a l?hotel. Ha d?emplenar la fitxa d?entrada. Hi ha una casella que diu nacionalitat.
a) Poso "Espanya?, no fotem. No li vindré al pobre recepcionista amb romanços.
b) Poso "Països Catalans?. Jo no sóc espanyol, ni a Barcelona ni a Buenos Aires. No tinc perquè amagar la meva veritable nacionalitat. Jo no tinc complex d?inferioritat.
c) Poso "Ciutadà del món?. Els "no nacionalistes? no tenim nacionalitat. Aquest és un concepte decimonònic absurd, totalment superat.
3.- Agafa un taxi per anar a sopar a Puerto Madero, que a l?hotel li ho han recomanat. En demanar l?adreça, el taxista li diu ?eche, vos sos gallego?.
a) Sí, sóc espanyol. En concret de Barcelona, acabo d?arribar-hi.
b) No, s?equivoca, jo no sóc espanyol, sóc català, malgrat parli amb un accent castellà similar al dels espanyols.
c) No, jo sóc ciutadà del món, o sigui que no sóc de cap lloc en concret. Més ben dit, sóc d?on sóc en cada moment. Miri, en aquests moments ja em sento porteño, che boludo, ¿ viste como xa hablo como vos ? Andá, xevàme al Puerto Madero, y si tenés un poco de mate me lo pasás.
4.- Tornant a l?hotel posa la tele. S?adona que hi ha el canal internacional de TVE.
a) Quina sort, tu ! Podrem veure el Telediario, si més no, i estar informats del que passa a casa nostra.
b) ¿ A veure si tenen el canal internacional de TV3 ? Hosti, doncs no, quina puta merda. Vaig a reclamar a recepció. Si no, poso qualsevol d?argentí, se?m fot quin sigui.
c) Sóc "no nacionalista?, així que només miraré canals d?abast "global?, com la CNN, la BBC World o, el millor de tots, Al Jazira. No cal posar la TVE perquè no té sentit, som a l?Argentina.
5.- L?endemà baixa al bar de l?hotel. Hi ha futbol a la tele. S?hi apropa i veu que juguen Espanya i Suècia. En veure?l, el recepcionista li pregunta amb qui va.
a) Home, amb Espanya, és clar. Sí, sóc català, però quan juga la selecció, poc o molt m?hi identifico. A més, hi juguen catalans, no ?
b) Home, amb Suècia, és clar. Sóc català. L?enemic del meu enemic és el meu amic.
c) Amb ningú, en particular. Sóc "no nacionalista? ciutadà del món. Això de les seleccions és un invent nacionalista per arreplegar fervor patriòtic malaltís i pueril, així que jo passo. Em miraré el partit neutralment, i que guanyi el millor.
6.- Quan marxa de l?hotel veu que a la factura li han escrit José en lloc de Josep.
a) Mira, tu, deixa-ho córrer, que aquí a l?Argentina això de Josep no sona bé. Què més dóna !
b) Perdoni, han escrit el meu nom amb una falta d?ortografia. Hi manca la "p? final. ¿ Em pot refer la factura ben escrita, si us plau ?
c) Això dels noms no té sentit. És normal que a cada lloc et posin el nom en la llengua pròpia. Em sembla no només normal, sinó desitjable, que em posin José a l?Argentina, Giuseppe a Itàlia, Joseph a Austràlia o Iussuf al Marroc. Els "no nacionalistes? no tenim cap llengua pròpia, així que ens va bé la de cada lloc.
No sé quanta gent coneixeu que triaria les opcions ?ec?. Més aviat, penso jo, tots aquests que s?anomenen "no nacionalistes? actuarien igual que els de la lletra "a?. O pitjor !!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Noi, com sento que vagis patint d’aquesta forma per la vida. Crec que et passa per la càrega que t’has llençat a sobre amb la teva mania de sentir-te ofès les 24 hrs. del dia amb una pel·lícula que només existeix en la teva ment.
En la psicologia moderna (conductista) es diu que la personalitat té cinc potes, com una taula de cinc potes. Han de tenir longituds –desenvolupament– similars perquè la taula funcioni bé. Aquestes "potes" o dimensions de la personalitat són: família d’origen, família adquirida, amics, treball i interessos personals. Cap és pàtria o país. Aquestes no són dimensions de la personalitat i en tu sembla que la pàtria mítificada es la mono-dimensió.
Tots tenim unes coordenades culturals, més o menys nítides i variades. Hi ha persones que només coneixen una llengua i uns costums i hi ha qui coneix 5 o 6. He vist persones que tenen interioritzades civilitzacions (idioma + cultura) tan diferents com l’alemanya, anglesa, àrab, jueva i hispana (espanyol adquirit a Hispanoamèrica). Encara aquestes persones d’amplis horitzons personals, si viatgen, es troben en situacions de desconeixement de l’idioma local i on els locals, desconeixen els seus idiomes propis. No passa res. Es tira de cosmopolitisme i es surt del pas fàcilment.
Jo tinc com idiomes propis el català, l’espanyol, l’anglès i l’alemany. Quan vol en un avió txec he de recórrer a l’anglès per a enterarme del que diuen. Encara tinco sort que la lingua franca –l’anglès– està entre les mevas!
En vols i trens que sorten de Barcelona escolto dir les instruccions en català –freqüentment molt macarrònic, llegit per algú que ho desconeix–.
Has d’assumir que el català és in idioma cuya importància econòmica és la que és. La coexistència amb l’espanyol –al Rosselló amb el francès–, amb un desequilibri de mides de tal magnitud fa que la majoria dels empresaris primin l’ús de l’espanyol.
Estic d’acord que un poc més de consideració envers el públic catalanoparlant no seria excessivament onerós i elevaria molt el to "civilitzat". A Catalunya, sóc partidari del bilingüisme en la comunicació comercial per decret. Tot en els dos idiomes. No el que hi ha ara que uns agredeixen als altres i els altres als uns. Suïssa és el paradigma en tot això.
Però a l’Argentina qué esperes? M’han escrit el meu nom bé en desenes de ciutats dels EU. Simplement lletrejo. Allà pots ser rus, suahili o malgaix, els importa un rave. Simplement et pregunten que com s’escriu. Tu no pots esperar que un argentí distingeixi entre Josep i José. Els d’aquí som tots "gashegos".
En fi, que et recomano relax. Take it easy. La vida és molt curta i la llet dolenta produeix càncer (seriosament). Si vols, pots veure el món bonic i la vida generosa amb tu.
Pots i has de conrear la teva cultura on té sentit. Tant de bo tinguéssim un parell d’escriptors d’èxit mundial, uns quants cantautors d’acceptació universal. Un clima cultural potent eixamplaria la influència de la nostra cultura, el seu pes acadèmic i econòmic. Aquest tipus de coses necessitem i no lamentacions inútils.
les opcions A valen perfectament per els "no-nacionalistas"
Sense el nacionalisme català o Basc provablament no existirien els "no-nacionalistas" o "ciudadanos-del-mundo" perque això és una excusa per amagar el que realment son i que mai admetran. Son ecspanyolistes, son els Boadella, els Espada de torn els qui s’autonomenen "no-nacionalistas" que no s’atreveixen a fir el que son. No a veure jo em miro al mirall i no em meteixo ni m’invento eufemismes ni mentides puerils
Com bé dius tothom té un referent nacional, tothom te "una familia" i tothom pot fer dugues coses, trair-le o ser-li fidel