Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Cinema en català
La manca de doblatge al català és un tema que em preocupa. Hi ha alguna gent que opta per la versió original (V.O.) aportant arguments lògics i raonables : personalment, hi estaria d’acord en potenciar la V.O. si les distribuïdores espanyoles fessin el mateix. Si no, doncs no.
“Part de guerra” cultural: perduda la guerra de la televisió i sense opcions de guanyar; mig guanyada la de la ràdio, però amb poques opcions de millorar més; perduda però no rendida la guerra de la premsa, doncs hi ha espai per a més creixement (dependrà de quant trigarà la gent a adonar-se que El Periódico no és sinó pornografia periodística); guanyada la guerra del teatre però pel pes del sector públic (guerra diguem que guanyada, encara que el seu impacte sigui més qualitatiu que quantitatiu)… el tema del cinema és el punt més desastrós de la guerra cultural.
De tota manera, hi ha una opció clara de capgirar la situació i arribar a un equilibri com al de la ràdio. (…)
En condicions normals, el tema del cinema està tan fotut que seria millor deixar-ho córrer i esmerçar els esforços a altres indrets. Però la consideració a Europa de la indústria del cinema com a bé cultural fa que hi hagi un filó per explorar i explotat : la legislació decidida i sense manies. Com fan a altres llocs, simplement.
Aquí cal blasmar CiU : fa molts anys, el Govern de CiU va voler incidir més en aquest tema i el propi Pujol va anar a Califòrnia a parlar amb les “majors” (les grans distribuïdores) perquè s’impliquessin més, sense arribar a imposar-ho per llei. Les “majors” li van dir que res de res, que el doblatge no aportava més clients, i fins i tot van deixar entreveure que “represaliarien” els consumidors presentant les pel·lícules en V.O. al Principat (per motivar una emprenyada popular).
Pujol, que semblava decidit a legislar des d’una posició de força, es va acollonir del possible merder on es ficava i va girar cua. Possiblement (és la meva interpretació) si el PSC li hagués fet costat hauria tirat endavant, però -com de costum- els “catalanistes d’esquerres” no van badar boca no fóra cas que algun potencial elector castellanoparlant s’empipés amb les V.O. “per culpa del català”.
Però aquesta guerra pot capgirar-se : exigència legal d’una còpia en català per cada còpia en castellà i obligació d’exhibició en horaris i cinemes competitius. I punt. Per llei, i a fer la mà. Si represalien amb les V.O., descaradament atiem la vena victimista de que “els americans represalien Catalunya perquè no ens volem rendir a les seves exigències“. Paral·lelament, intentem que a les Illes (al PV és impossible) el Govern Balear aprovi alguna cosa semblant, ni que sigui descafeïnada.
Això només depèn de la Txene. Ho tenim a l’abast de la mà.
Comentari “botxí” : sempre he pensat que això ja estaria solucionat si quan el tema va sortir amb força, davant la negativa de les distribuïdores americanes, per exemple el conseller delegat de Warner Lusomundo hagués aparegut amb un tret al clatell. Talment com van fer els bascos amb la nuclear de Lemoiz. És trist pensar així, però n’estic absolutament convençut. No hagués calgut res més. És una desgràcia que reivindicacions justes no siguin ateses, i en canvi si van "acompanyades" d’altres accions, de cop i volta s’aconsegueixin.
Disclaimer: això són comentaris per a la discussió filosòfica i política, i no impliquen la incitació a la comissió de delictes ni la seva aprovació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La reina d’audiències continua sent la televissió ejspañola i ahí Pujol te la complicitat número u, a mirat cap un altre costat i mai l’he sentit plorar, en boca tancada no entren mosques.
L’entorn televisiu i la seua indústria ha estat i és molt important com l’entorn de integració i cohessió de la emigració a Catalunya.
ESTALINISMO NAZIONALISTA.
La nació és l’única cosa. En el seu nom i per a ella tot és poc.
Els portadors de l’esperit de la santa mare pàtria tenim el do de decidir el que la nació requereix a cada moment i situació.
Els negocis estan naturalment nazionalizats.
L’individu no és gens si va contra la nació.
ESTALINISMO CATALANISTA
Catalunya és l’única cosa. En el seu nom i per a ella, tot val.
Els que estimem a Catalunya sabem el que cal fer i el que han de fer els altres.
Un empresari no és qui per a decidir les seves inversions si l’interès de Catalunya exigeix que perdi els seus diners en nom del suprem interès de la pàtria.
NAZISME CATALANISTA
El que actuï en contra del sagrat interès de la pàtria catalana serà executat d’un tir en el clatell.
Això ho decidim els portadors del sagrat esperit de Catalunya.
CULTURA NAZI-CATALANA
El delegat de la Warner Brothers, perquè no li de el tir en el clatell els policies polítics del règim nazionalista de Catalunya produïx versions de les seves pel·lícules amb banda sonora en català, llengua que prefereix per a veure cinema el 5% dels clients de les sales de cinema. Això li costa un poc explicar-lo a la seu central a Los Àngeles, però ha de fer-lo. Li va la vida en això, i la de la seva família, també amenaçada.