A l'arrecera del Montsec
El bloc de Moisès Martí
Retòrica buida de contingut
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
No m’agrada la retòrica que utilitza
una bona part de l’independentisme, a internet i a altres xarxes
socials es pot llegir, “adéu Espanya” “Independència
ja”,”gràcies Espanya”,”brindar per la sentència” i tota
classe de respostes de l’independentisme immadur.
Aquestes respostes donen una mostra,
una vegada més de la incapacitat de llegir el futur d’una part
important d’aquesta societat.
Sé perfectament que una cosa són les
actuacions jurídiques i altra les polítiques, la política sempre
està per sobre de la legislació, digui el que digui un text
jurídic, la aplicació dista molt de qualsevol articulat jurídic.
Per això el nivell de retallades no
m’ha preocupat massa, si Catalunya es planta, ja pot dir el que
vulgui l’estatut.
No cal donar gràcies a res, ni fer
proclames buides de contingut, no conec ningú del meu entorn social,
sigui espanyolista – em relaciono amb pocs- o menfotista, que
després de la sentència s’hagi tornat independentista, els
menfotistes continuen igual, i no se’ls espera.
El que cal, és cercar un altre relat,
construir una nova idea de Catalunya, cal canviar el discurs, menys
retòrica buida de contingut, menys flamerades verbals
independentistes i federalistes, més política, vull dir alta
política, recuperar la credibilitat, la valentia, la èpica, la
seriositat, i fixar un full de ruta clar cap a la independència.
I una última cosa, que haurem de tenir
en compte, i l’hem de començar a visualitzar, i ser valents a l’hora
de verbalitzar-ho, pot ser que una gran majoria de gent no ens vulgui
seguir, pot ser que una majoria de gent prefereixi viure en un país
cada vegada més provincià, més pobre, més inculte, més
desballestat, i més miserable, i cada vegada més lluny d’Europa i
de la modernitat.
Si és així, o haurem de marxar i anar
a viure nord enllà com deia Salvador Espriu, o els més
conscienciats ens haurem de crear una societat paral·lela -cosa
difícil- , o ens haurem d’acostumar a viure en l’abocador de fem de
tota una Europa moderna.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
se m’en fot (o no) el què diguin els polítics profesionals. Feta aquesta retòrica, considero que és un argument bastant “pobre” el referir-se a “Europa i la modernitat” com una panacea davant la realitat de l’estat español. España és dins de la Unió Europea, i més modernitat amb, per exemples, les carrosses i matrimonis GLBTZP, ja no és pot demanar més (o potser sí, però millor no dónar idees… Què desprès l’Hereu -o els d’ICV- les apunta al seu ideari electoral!).
Posats a fer, trobo més congruent referir-se a l’esperit republicà de la nostra veina França amb la seva divisa de llibertat, fraternitat i igualtat, ademés de la seva declaració dels drets dels humans i dels ciutadans. I agafar com a un possible mòdel la democràcia suissa (per molt que als partitocràtics els hi dolgui).
Atentament
Tens molta raó. Hi ha força valents davant l’ordinador que en el dia a dia d’esfumen. En la militància als partits (l’únic instrument real de canvi) no hi són.
I, certament, molta llunyania a la realitat. Al menys de la barcelonina.
Si anem per feina, potser no reaccionaran amb èxit.
Pel que fa a ralentitzar el ritme a favor dels immadurs, sí, no fa res fer-los creure que els esperem. Alhora que, és clar, anem estirant insistentment sense cap més fre que l’exèrcit estranger que, segur, acabarà dient la seva.
Ah! De marxar del país, res de res. Que se’n vagin els altres! Aquesta vegada hem d’arribar al final o s’hauran acabat les il·lusions per uns quants decennis. Com sempre ens ha passat.
Si perdem l’hem fotut ben bé, que, després, vindrà el sentiment de culpabilitat, el silenci i l’alienació dirigida racionalment des de les veus del poder establert, animades pels sipaios del país, sempre a la recerca d’un càrrec a Madrit o a Sesenya, que tant se’ls hi val.
ja tinc fet l’article de demà que justament tractarà sobre l’estatut i el tribunal constitucional. Per cert que veuràs que, sense nomenar-te, et cito indirectament. El tema és que no sé com es pot proclamar la independència. Què podem fer? cada partit vol dir la seva. No tenim més remei que acceptar el joc dels partits. No hi ha més que els parlaments i els tribunals. En el resum: què es pot fer per aconseguir la independència?
Ja em sabràs dir alguna cosa.