Construïm la Catalunya independent

 Us ofereixo aquí la meva traducció al català de l’article que el New York Times publica el dia 8 de novembre sobre Joan Laporta. N’he traduït la major part, excepte els últims paràgrafs. Trobareu l’original aquí (malauradament, crec que l’article només es pot veure gratuïtament durant uns pocs dies després de ser publicat).

La batalla pels comptes distreu dels èxits del Barça

Johan Cruyff, l’holandès que va ser jugador i entrenador pel F. C. Barcelona, va dir una vegada que en el futbol, “tant se val quants gols et marquin, sempre que tu en marquis un de més”.

  Però vet aquí que, recentment, guanyar no ha sigut l’única cosa important en el club on era Cruyff. Enlloc d’això, un dels presidents més reeixits del Barça, Joan Laporta, s’ha trobat aquest mes passat amb una demanda judicial impulsada pel seu successor, Sandro Rosell, alegant ilegalitats en els seus comptes.

  Durant els set anys de presidència de Laporta, finalitzats fa poc, el Barça va gaudir d’uns dels moments més dolços al camp. A més de guanyar trofeus locals i europeus, el club va procrear un grup de jugadors que han estat la clau per l’equip nacional espanyol que ha triomfat aquest any a la Copa del Món. El club també va prosperar enormement en l’àmbit comercial (els ingressos anuals van pujar des de 127 milions d’euros quan Laporta va entrar fins a 415 milions quan va acabar). D’altra banda, ningú no acusa Laporta de robar diners al club.

 Malgrat tot, els èxits no són prous per eclipsar acusacions de que, amb Laporta, el club va decaure cap a una cultura de despesa extravagant i descontrolada, amb conseqüències que van ser després encobertes per Laporta, enlloc de mostrar-les en els comptes del club.

  El resultat fou que el Barça va perdre 79 milions d’euros enlloc de guanyar els 11 milions que Laporta havia anunciat a la seva última temporada, segons els comptes revisats presentats per Rosell i aprovats fa un mes per l’assemblea general del club, la qual representa els 175000 socis del Barça.

  Aquesta acusació ja és prou greu. Però la topada ha anat més enllà de les raons pels comptes perquè els executius del club han insistit des de sempre que el Barça ha de ser un pilar del poble català i demostrar el seu tarannà de ser “més que un club”.

  “No n’hi ha prou amb guanyar partits per sobreviure com a president d’aquest club”, ha dit Javier Faus, el vicepresident del Barça i encarregat de l’estratègia i les finances. Malgrat estar contents dels resultats amb en Laporta, Faus afirma que els aficionats volen més professionalitat i “un canvi en la manera de fer de la institució, que no ha estat bona en l’última dècada”.

  La nova direcció sembla decidida a deixar que els jutjats dictaminin si Laporta i alguns dels seus executius són responsables per pèrdues que no estan comptabilitzades. Diuen que la disputa “ja l’hem deixat enrere i ara l’única opinió que compta és la del jutge que emetrà la sentència”, va dir Faus.

  Però en Laporta, que és advocat, ha dit que lluitarà “fins al final” per demostrar que el seu successor ha usat “maniobres indecents de comptabilitat” per embrutar el seu nom, i acusa Rosell de llançar una campanya contra les seves ambicions polítiques. Laporta ha fundat recentment un partit que propugna l’establiment d’un estat independent i competirà en les eleccions regionals de Catalunya el dia 28 de novembre.

  “Aquesta gent estan aconseguint generar dubtes sobre la meva reputació, però també malmeten la meva imatge”, ha dit Laporta. “Són també les eines de poderosos grups polítics, mediàtics i econòmics que no volen que el meu projecte polític, que és fer de Catalunya un estat europeu, triumfi”.

  Jimmy Burns, l’autor d’un llibre sobre el club, explica que el nou partit d’en Laporta no és un dels favorits per guanyar les eleccions, però “t’ho miris com t’ho miris, aquest club no es pot separar de la campanya més àmplia de la política catalana i del fet que s’acosten eleccions decisives i divisives”.

 Marc Ingla, un antic executiu del club que va intentar sense èxit de succeir a Laporta, ha dit que si hagués sigut president també hauria qüestionat els comptes de Laporta però sense arribar a accions legals, per garantir “la pau institucional”. Va afegir: “Units som més forts, però malauradament ara estem dividits”.

  Burns ha dit que la batalla legal pot ser “potencialment molt perjudicial”. Hi afegí: “El Barça és, per pròpia naturalesa, una família social, cultural i política, i sempre hi ha hagut una norma no escrita de que, per més viscerals que fossin els atacs durant la campanya per la presidència, després no es podien treure mai a fora els aspectes més lletjos de l’administració prèvia per un escrutini públic”.

  Però la nova direcció del club argumenta que és precisament aquesta cultura d’opacitat i impunitat que cal canviar, tant per obligació davant dels socis com per un nivell més alt d’exigència.

  “El que per mi és important és fixar un exemple que duri per 30 anys o més, perquè qui vingui a presidir aquest club sàpiga d’una vegada que cal dirigir-lo com qualsevol altra gran companyia europea”, ha dit Faus. “S’ha d’eliminar la mentalitat que en el futbol tot s’hi val, que és la impressió que llastimosament genera aquest esport a dia d’avui”.

 El plet del Barça arriba juntament amb acusacions de pràctiques irregulars a les altes esferes del futbol. La FIFA, l’organització que governa el futbol mundial, ha hagut d’iniciar una investigació recentment per veure si alguns membres del seu comitè executiu van acceptar suborns de nacions que volien hostatjar les properes Copes Mundials.

  Laporta va prendre possessió de la presidència del Barça al 2003, amb Rosell com un dels seus ajudants pròxims. Però després van barallar-se i Rosell va deixar l’equip, cosa que Laporta atribueix exclusivament al seu desacord sobre si calia mantenir l’entrenador en aquell moment, Frank Rijkaard.

  La disputa per la comptabilitat també fa mal a la imatge del Barça d’un club que ha evitat la majoria de perills financers del futbol, que han empès molts altres clubs europeus molt aprop la ruïna, incloent-hi club a Espanya. Sota aquestes pressions financeres, el Congrés d’Espanya va adoptar al setembre una mesura per fer que els principals clubs del país paguessin impostos endarrerits que s’estimen en 632 milions d’euros.

  El Barça, mentrestant, es manté com una excepció en el futbol mundial per no permetre cap anunci comercial a la seva camiseta, oferint aquest cobejat espai a Unicef, tot seguint el programa del club d’educació per la caritat. Les activitats del Barça inclouen també varis esports que no aporten benefici, tals com el bàsket, pel qual el club planeja construir una nova pista.
 (…)