Construïm la Catalunya independent

 Definitivament, en aquesta campanya electoral molts polítics han baixat a uns nivells abismalment baixos d’educació. I l’últim d’apuntar-se a la disbauxa ha estat el senyor Llena, cap de llista del PSC per Lleida, utilitzant l’insult “gilipolles” per parlar de la gent de… Convergència i Unió! No només és extremament barroer insultar el contrincant polític d’aquesta forma, és també un insult i un desprestigi per la llengua catalana que un polític que té una responsabilitat pública malmeti així la tan trepitjada i menystinguda llengua del nostre poble. Al que li convindria al senyor Llena és fer classes de català per aprendre a parlar bé la nostra llengua, perquè si hi anem introduint castellanades a dojo, al final això de parlar català s’assemblarà a “parlar malament”, o parlar un aiguabarreig de català i castellà, i és la manera de fer que tothom acabi parlant només castellà per evitar el desprestigi aquest de “parlar malament”: ja saben els lingüistes que aquests són els primers passos de la mort d’una llengua, quan es va degenerant amb barbarismes per acabar semblant una mena de “dialecte” d’una altra llengua que la domina.

 Així doncs, per posar-hi un xic d’humor, li recomanem al senyor Llena que s’aprengui una llista d’insults catalans que poden reemplaçar en circumstàncies diverses, i cada un amb les seves connotacions pròpies, aquest inculte mot “gilipolles” que tant ens empobreix la riquesa lingüística dels catalans: babau, bordegàs, tros d’ase, tanoca, mussol, sàtrapa, cul d’olla, pallús, bufanúvols, estaquirot, nyèbit, ximple, badoc, calçasses, gamarús, pocasolta, ganàpia, beneit, tòtila, carallot, xitxarel·lo, talòs, cafre, mocós, galifardeu, baliga-balaga, tros de quòniam.