Els vinguts i els de sempre; els que han nascut a Berga, Verdú i
Badalona o a Bucarest, Casablanca i Badajoz; els de camp, els de mar i
els de muntanya; els de tot arreu. Els del Barça i els que no ho són,
els cinèfils, els del Twitter, els dels toros, els que mengen el menú i
els que mengen a la carta. Els que miren Telecinco, els que són de TV3,
els que només miren sèries per internet. Els de la barretina, els
multiculturals i els progres. Certament, som plurals i de mil maneres,
però nosaltres, els catalans, compartim com la resta de pobles del
planeta una força comuna i vibrant: el somni d’un futur millor.
Un
futur que lògicament no serà ideal i perfecte, però que sí que hauria i
pot garantir, per exemple, que tothom tingui dret a una vida digna,
plena i culta. Un futur on puguem decidir i edificar una proposta
moderna i il·lusionant més enllà, molt més enllà, de la grisor que es
respira a la plaça de Sant Jaume. Un futur on superem les queixes
interminables, l’anar fent i l’anar tirant, la vida repetida, buròcrata
i mancada d’entusiasme. Ho podem aconseguir i per fer-ho ens hem de
convèncer que cal un gran canvi avui i, sobretot, incorporar el canvi
continu per no caure en el conformisme.
El canvi permanent no
s’ha de limitar al període electoral, a un recanvi o canvi de noms,
sinó de fons i de mentalitat. Aquest canvi de pensament no s’ha
d’estancar, no ha de ser el canvi pel canvi, no s’ha de basar en variar
les coses, sinó tot al contrari. I és que vivim una època frenètica en
cerca de l’excel·lència, un moment històric veloç com cap altre, on tot
és o sembla distint respecte al que vam viure ahir. Una etapa de
novetats continuades en la qual és imprescindible innovar de manera
sistemàtica.
El somni català és escriure un futur pròsper amb la
recepta de la perseverança i l’enginy, un futur millor amb l’ideal que
l’única lluita que es perd és la que s’abandona. Aquest objectiu
comporta un canvi amb les arrels marcades, que sap d’on ve i sap on va.
Un canvi obert, creatiu, cosmopolita i universal. Un canvi
il·lusionant, amb contingut, que engresqui i faci trempar. Un canvi amb
un gran eslògan i amb els grans fonaments que ja tenim. Un canvi de
mirada llarga, incloent, transversal, solidari i democràtic. Doncs sí,
ens hi hem de posar de valent: hem d’escriure el relat d’aquest gran
canvi, hem de construir-lo entre tots.
Els que han nascut aquí o
allà; els que ballen sardanes, jotes, sevillanes o música rock; els que
mengen pa amb tomàquet i els que prefereixen el sushi. Els que
són de dretes, de centre o d’esquerres, tots, necessitem per enlairar
el futur col·lectiu una nova mirada guanyadora, la cultura de la
victòria. Un gir que ha de portar noves estructures i relacions amb el
món, un nou sistema, un canvi de rumb cap a la sobirania, un camí que
ha de liderar una nova generació decidida que ens faci lliures i amos
del nostre destí. Serà aquest canvi, el canvi que no s’acaba mai, el
que segurament impulsarà el futur d’aquest país i posarà fi a la
resignació i a la dependència.
El canvi permanent, engrescador i
amb l’esperança com a bandera transformarà l’ensopiment amb empenta i
la debilitat amb coratge. Probablement, la fe que mou muntanyes i el
vent dels somnis, una força vibrant i la visió innovadora ens donarà
aquest nou paradigma: el futur que desitgem, els millors anys de la
història de Catalunya.
(Publicat a l’AVUI el 3 de novembre de 2010)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!