La minoria afroamericana ha estat sovint menyspreada als Estats Units, un fet que convertia milions de persones en ciutadans a vegades sospitosos i mal vistos en segons quins àmbits, un col·lectiu amb menys oportunitats i sobretot, que rebia un tracte hostil pel sol fet de tenir la pell més fosca que la resta de compatriotes estatudinencs.
Un dia qualsevol de 1955 Rosa Parks no va cedir el seu lloc a l’autobús a un ciutadà blanc al sud dels Estats Units, cosa que va comportar el seu empresonament i de retruc, un brot en la lluita pels Drets Civils. Un punt d’inflexió, un canvi de paradigma. Aquí, també esperem aquests punts de llum, fets que ens segueixin esperançant que el país és viu i que no callem davant les injusticies i els tractes de menyspreu que rebem els ciutadans de Catalunya, persones que paguem molt per rebre un tracte pobre i de tant en tant, humiliant.
Avui, tenim un nou exemple per seguir creient en nosaltres, en el nostre despertar. L’entrenador del Girona i català de Mequinensa, Raül Agné, es va alçar d’una roda de premsa perquè no el deixaven parlar en català. Es va alçar contra el menyspreu i la fatigosa queixa dels que mai acceptaran un estat divers.
Fa molts anys una dona digna no es va alçar fen un acte de valentia. Avui, un home digne s’ha alçat i ha dit que ja n’hi ha prou. Dos exemples concrets que constaten que la victòria (les victòries) depen senzillament de la força de les nostres conviccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!