Jordi Mayoral

1- Mas ha guanyat sobradament i, el més probable, és que CiU governi almenys durant 8 anys. Té l’avantatge d’agafar la Generalitat en un moment molt baix, així el més segur és que el seu mandat no tindrà insatisfacció immediata.

2- El PSC ha patit una gran baixada degut al mal govern de Montilla i a un aparell ofegador. Caldrà valorar qui serà el seu candidat a l’Ajuntament de Barcelona (Hereu o Mascarell), quina serà la seva futura candidata a la Generalitat (Tura o Chacón) i qui serà el candidat a les estatals (Zapatero, Rubalcaba o Bono).

3- El PP surt reforçat i apuntala la seva futura victòria a l’Estat. A més, tindrà un paper clau en el futur Ajuntament de Barcelona.

4- ICV té l’avantatge de no tenir competència ideològica forta, però el seu rol a l’oposició serà difícil. Pot quedar-se en un paper secundari.

5- Esquerra ha pagat molt cara la seva estratègia exageradament
possibilista. Patirà  una davallada important a les municipals i és
molt i molt difícil que a les properes eleccions catalanes pugui
créixer, amb l’arribada de Solidaritat.

6- Ciutadans, malgrat haver-se consolidat no creix. Tenint en compte la gran baixada del PSC no es pot considerar el seu resultat una victòria.

7- Laporta entra amb trempera al Parlament. Solidaritat ha escombrat el Reagrupament de Carretero i és molt factible que continui la seva OPA, en el futur a Esquerra. Té, per tant, un futur emergent.

8- PxC ha sigut la sorpresa de les eleccions. El seu discurs ple de vot ocult, quasi entra al Parlament. Dependrà en bona part de la crisi el seu futur immediat.

9- Augmenta el vot en blanc i el vot nul i puja la participació. La resta de partits, els ara extraparlamentaris, tenen un present i futur poc rellevant.

10- Un dels eixos de la campanya, la independència, queda en segon terme, però la presència a l’hemicicle de dos partits independentistes (Esquerra i Solidaritat) farà que el debat sobre la qüestió creixi encara més.

10+1- A banda d’Artur Mas, dos dels altres guanyadors morals són Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira, els dos arraconats i enyorats -això sembla- per l’electorat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!