Cucarella

El periòdic Levante es fa ressò
avui de l’entrevista que la revista Serra
d’Or ha fet al president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Salvador
Giner.

Diu ara Salvador Giner que que l’IEC té la competència lingüística en tots
els territoris de llengua i cultura catalanes, segons que diu el Reial Decret
de 1976. Això era abans, senyor Giner: abans que el PP, el PSOE i el senyor Jordi
Pujol (premi Abril Martorel, ai quina taca d’oli!) firmaren la “pau
lingüística” i s’aprovara la llei de creació de l’AVL.

En el seu moment, alguns -pocs i a contracorrent- ja demanàrem a l’IEC (AVUI, 25 febrer de 1999, per exemple) que
no s’avinguera al pacte i no renunciara a l’autoritat que li conferia aquest
decret. En comptes de defensar la seua autoritat, quan va crear-se l’AVL, Manuel
Castellet, aleshores president de l’IEC, se’n va venir a València a dir que no
passava res, i a més que l’AVL i l’IEC s’entendrien. De moment no s’han entès gaire;
cadascú va lliure. Potser perquè uns diuen que parlen valencià i uns altres
català.

A l’IEC li furtaren el bancal valencià, però el “robatori” va ser consentit per la
“víctima”. Ara el reclamen, aquell bancal. Mort Pasqual li portaren l’orinal. Cal recordar que
també estigueren a punt de furtar-li el de les Illes, quan Jaume Matas, a
imitació de l’AVL, va voler donar a l’Institut d’Estudis Baleàrics la
competència lingüística de la seua “comunidad autónoma“. Per sort, l’estatut de
les Illes havia posat les coses de l’idioma per escrit i de forma clara i catalana. Matas,
que es veu que no s’havia llegit l’estatut, va haver de fer marxa enrere i
donar altres usos a l’IEB.

Al meu entendre, l’IEC fa temps que viu als llimbs. La secció filològica ha
esdevingut una institució escleròtica, i per regla general ha tingut, i encara té, una visió de la llengua molt regional, de “comunidades autónomas“. Li
cal una bona reestructuració. En profunditat. D’entrada, la màxima autoritat
normativa del català no hauria de ser una simple “secció filògica”. Cal que
l’autoritat normativa per al català siga una institució amb personalitat
pròpia, dedicada exclusivament a la llengua catalana. Caldria que tinguera una
representació més plural i paritària, amb representants procedents de tots
territoris i amb diversitat de procedències professionals. Caldria també que
les persones que hi accediren hagueren mostrat una clara i definida trajectòria
en defensa de la llengua catalana i la seua unitat, i no foren triats com a premi
de jubilació o per quota patriòtico-territorial. És paradoxal que siguen
membres de l’IEC persones com l’ex-rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra, que no va
estar-se d’afirmar que l’IEC no podia ser autoritat lingüística al País Valencià,
o d’altres, com Antoni Ferrando, que són alhora membres de la segregacionista
AVL.

Em sembla que la reclamació que fa ara l’IEC arriba tard i està mal
formulada. Hauria de tenir en compte que l’actual situació de fragmentació s’ha
fet amb el seu beneplàcit, o si més nom sense la més mínima discrepància per
part seua. El bancal valencià ja està posat a nom dels nous propietaris. De més a
més, un dels avaladors d’aquesta segregació del territori comú a través d’aquell
“pacte lingüístic”, Jordi Pujol, se’n vanaglòria i diu estar-ne molt orgullós.
Que santa Llúcia li conserve la vista, ja que sant Jordi no ha sabut, o no ha
pogut, conservar-li la dignitat nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!